Arxiu de la categoria: Alpinisme

El Pont de Mahoma 126. Fátima Gil a les arrels de la Patagonia, a la central de les Torres del Paine

El passat mes de febrer, Fátima Gil Uceda i el seu company Diego Hernández van coronar la Central de les Torres del Paine. Ho van fer escalant la ruta britànica seguint la petjada de Chris Bonington i Don Whillans, pioners de l’escalada a la Patagònia xilena. Una via amb més de 800 metres i dificultats de 5.11 / A2. Gil ha format part de l’equip Espanyol d’Alpinisme. És molt polifacètica, exercint com a guia de muntanya, actriu i model publicitària.

“El meu instint es capritxós, hi ha dies que està tranquil i em deixo portar suaument pel fluir de la vida. Altres vegades em murmura a cau d’orella i em mostra la meva veritable naturalesa salvatge. Però hi ha dies diferents, dies especials, dies en els que trona tan fort com el vent patagònic “, diu al seu bloc! Avui l’hem coneguda!

Hem fet balanç del Cicle de Muntanya de la Diputació, que es va acomiadar fa un parell de setmanes amb una conferència a càrrec dels alpinistes bascos Iker i Eneko Pou. Un cicle pel que van passar 1.900 persones, segons ens ha explicaT la seva ànima Pau Salas.  

Cal preservar i posar en valor els camins tradicionals? La Taula de Camins de l’alt Pirineu i l’Aranha fet la primera reunió anual a Sort per presentar un Pla d’accions per enguany, que proposa 12 iniciatives en diversos àmbits. Destaquen les col·laboracions amb el Departament de Salut i la nova campanya “A la muntanya, deixa’t guiar”. Després d’una gira per diverses comarques pirinenques, la primera sessió plenària de 2019 de la Taula de Camins, l’òrgan consultiu i participatiu de l’IDAPA (l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran) va servir per presentar el Pla d’accions al voltant dels Camins; caminar; senderisme i guiatge. N’hem, parlat amb un dels tècnics,Arcadi Castilló. 

Per cert, ja ha arrencat la campanya de vuitmils, amb primers cims a l’Annapurna i cues per pujar l’Everest. N’hem parlat al programa. 

I un dia com el d’avui de fa 4 anys (2015) es produïa un terratrèmol al Nepal, de 7.8 graus, que va deixar enrere més de 5.000 morts i que també va fer estralls al Chomolunga, amb 17 alpinistes morts. 

I en aquest programa, menció especial i dedicat a tres alpinistes que ens han deixat per un Allau. Hem recollit el dolor en el món de l’alpinisme per la mort de Hansjörg Auer, Jess Roskelley i David Lama. Tres dels millors alpinistes del moment que ens deixaven fa una setmana, dimarts dia 16 d’abril, mentre escalaven la via M16 a la paret del Howse Peak (3.295 m, Waputik Mountains) a les muntanyes rocoses del Canadà, a la Colúmbia Britànica. El nostre rapsode particular, Sebastià Poy, els hi ha dedicat un poema. 


(FOTO: @SpokesmanReview)

I el company Ricard Fernández ens ha relatat un fragment d’un clàssic de muntanya, un text de Josep Iglésies i Fort: “L’excursionisme contemplatiu”. Que llegir no ens faci perdre l’escriure!

Benvinguts al Pont de Mahoma 126

Facebooktwittergoogle_plus

Un allau afecta David Lama, Hansjörg Auer i Jess Roskelley

Comunicat oficial del Banff National Park, el parc canadenc on hi ha hagut l’allau que ha afectat David Lama, Hansjörg Auer i Jess Roskelley.

AQUESTA TARDA (HORA CANDENCA) S’ESTÀ FENT UNA RODA DE PREMSA ON ES DONEN A CONÈIXER MÉS DETALLS

COMUNICAT: El dimecres 17 d’abril es va perdre un grup de tres muntanyencs alpins que pujaven a la paret est del Pas de Howse al Glacier Parkway. Els especialistes en seguretat de visitants de Parcs Canada van respondre immediatament a través de l’aire i van observar signes de nombroses allaus i restes que contenien material d’escalada. Partint de l’avaluació de l’escena, Parcs Canada assumeix la mort dels tres membres del grup. Els tres homes, un nord-americà i dos europeus, eren atletes de muntanya professionals i amb molta experiència. Parcs Canadà expressa el seu més sincer condol a les famílies, els amics i els éssers estimats dels tres muntanyencs.

S’està portant a terme una investigació més profunda, però actualment els esforços per localitzar-los no són possibles a causa d’allaus addicionals i de condicions insegures de l’escena. Les precipitacions i els forts vents augmentaran el risc d’allaus a la zona.

La paret est del Pas de Howse està aïllada i un ‘blanc’ excepcionalment difícil, combinat amb carreteres rocoses i gelades que requereixen habilitats avançades d’escalada alpina.

La seguretat dels visitants és una prioritat per a Parcs Canadà. Treballem estretament amb organitzacions associades per garantir que els alpinistes i altres usuaris de fora de pista tinguin accés a la informació més actualitzada sobre les condicions de les allaus per tal que puguin prendre decisions informades, adequades al seu nivell de competència i experiència.

Es proporcionaran més actualitzacions a mesura que estiguin disponibles més detalls.

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 123: Ester Sabadell, el Gyachung Kang de Cadiach i la Cursa Vertical de Montserrat

“Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat”, un frase d’Einstein que la nostra convidada s’ha fet seva. Economista de formació, va descobrir la seva passió pel cinema i la muntanya en una expedició a l’Ama Dablam. A més de rodar unes imatges brutals, va coronar aquest pic de l’Himàlaia, i així van començar les seves aventures a la muntanya pel programa de «Al Filo de lo Imposible», una gesta que avui ens ha relatat va arribar-hi de l amà d’Òscar Cadiach i l’equip de Sebastián Álvaro.

Amb ella podem parlar de turisme d’aventura sostenible al Pakistan. També de travesses de mar a mar, de nord a sud del Pirineu, ha respirat les sorres del desert líbic, rodant sempre documentals, com l’escalada integral als gairebé 3 km de l’aresta de Peuterey, la més llarga dels Alps, que porta al sempre imponent Mont blanc.

Manaslu, Narga Parbat, Shisha Pangma, Broad Peak, Hidden Peak, Patagònia, o l’Antàrtida, són imatges que ja han quedat fixades a la seva retina d’ulls verds. I han esculpit la seva ànima per fer que l’impossible es torni possible, lluitant sempre pels somnis i els projectes.

Ara, la trobem a la verticalitat de dificultat, és Ester Sabadell. Avui, que el nostre rapsode particular, el Sebastià Poy, li ha dedicat un poema, en el marc del Dia Internacional de la Poesia, que li ha llegit en directe.

Hem arrencat el programa amb la veu de la gran alpinista i escaladora francesa Catherine Destivelle, que obria ara fa unes setmanes el Cicle de Muntanya, omplint l’Auditori Diputació. Destivelle veu amb bons ulls que aquest esport vertical passi a ser disciplina olímpica, també rememorava la seva primera i única competició a nivell de tot l’Estat, que va ser al màster de La Riba, a la Penya Roja. Destivelle, amb un currículum de muntanya que fa vertigen, va obrir un cicle que aquest vespre ens porta la conferència ‘Expedició espeleològica a Iran i al Pou Ghala’, a càrrec de l’espeleòleg Ferriol Canyelles. És el primer no iranià en tocar fons del segon pou més profund del món.

També us hem recomanat la II Cursa Vertical de Montserrat. Que aquest dissabte portarà 130 participants a pujar les escales de servei que hi ha als dos funiculars de Montserrat, des de l’estació inferior de la Santa Cova fins a l’estació superior del funicular de Sant Joan.

És la primera cursa vertical d’escales de l’Estat i es situa entre les més dures del circuit mundial. En parlem amb David Colomer, cap dels Bombers de Collbató, de Bombers amb causa, i es que la cursa també ajuda a finançar programes de recerca en malalties infantils i d’atenció a infants en risc.

I el company de cordada radiofònica, Òscar Cadiach marxarà el mes que ve al Gyachung Kang, a cavall entre el Nepal i el Tibet. Una expedició de gran complexitat en una muntanya que no és un vuitmil per tant sols 48 metres, i per això està entre les grans desconegudes. L’acompanyarà en la cordada l’alpinista de Barakaldo Jonatan Garcia. L’objectiu és obrir una nova ruta al Gyachung, la 15èna muntanya més alta del món, que s’ha coronat en contades vegades.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La primera va ser fa més de 50 anys, el 1964. Cadiach vol seguir així aportant noves rutes al món de l’alpinisme, com les que va obrir al Broad Peak Central, la “Fem Tarragona” per la vessant  xinesa (1992), i al Cho Oyu, la “Free Tibet” (1996).

Benvinguts al Pont de Mahoma 123Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 122. Catherine Destivelle i els germans Pou al Cicle de Muntanya

El proper 11 d’abril, els germans Iker i Eneko Pou tancaran el cicle de muntanya de la Diputació. Serà la darrera sessió, amb la conferència ‘Aventures verticals a l’Àrtic’. Els germans Pou presentaran dues de les aventures més importants de la seva carrera: les expedicions que els van portar a Illa de Baffin i a Sibèria, totes dues al Cercle Polar Àrtic.

La setmana que ve, però, el dia 7 de març, l’escaladora francesa Catherine Destivelle serà qui obrirà el cicle a l’Auditori Diputació. Fins a l’11 d’abril, quatre documentals i tres conferències sota el lema: «L’esperit i l’audàcia de l’escalada». Destivelle donarà el tret de sortida al cicle amb la xerrada ‘de l’escalada boulder a l’alpinisme’.

És un dels grans referents; primera dona en completar en solitari la nord de l’Eiger, el 1992, té entre les seves ascensions la ruta Bonatti a la cara nord del Cerví o el pilar sud-oest de l’agulla del Dru. Durant la conferència inaugural, es lliurarà el reconeixement ‘Cicle de Muntanya 2019’ als escaladors i alpinistes catalans Josep Manuel Anglada i Jordi Pons, que amb Emili Civis van conquerir el primer vuitmil estatal a l’Annapurna Est, l’any 1974.

El següent acte serà la projecció de la pel·lícula ‘Jeff Lowe’s Metanoia’, el 14 de març. Li seguirà la conferència ‘Expedició espeleològica a Iran i al Pou Ghala’, el 21 de març, a càrrec de l’espeleòleg Ferriol Canyelles. La sessió del 28 de març oferirà dues projeccions, el documental ‘The last honey hunter’, produït per National Geographic i la pel·lícula ‘Mountain’. El 4 d’abril arriba el multipremiat documental ‘Dirtbag: the legende of Fred Beckey’ de Dave O’leske. N’hem parlat amb l’ànima del Cicle, Pau Salas.

Benvinguts al Pont de Mahoma 122Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 120. Helena Alemán, campiona estatal d’escalada en Dificultat

Comencem l’any parlant de projectes, de reptes. Molts tenim al cap objectius per assolir aquest 2019. Però com s’ho fan aquells que la seva dedicació passa per la competició, per l’elit. Hi ha propòsits anuals, o els seus objectius són permanents, atemporals, subjectes a l’entrenament constant, diari i al calendari de competicions.

Foto: Jordi Masramon Puigdomènech

Parlem amb Helena Alemán, que ha tancat el 2018 amb el campionat d’escalada de Dificultat a la butxaca, celebrat el passat mes d’octubre de 2018 al Centre Rocópolis de Navarra. Avui li hem preguntat pels nous reptes, també encoratjant-la de cara a fer passes decisives en la seva progressió i entrenament, per si pot ser escollida de cara a la incorporació de l’escalada com a disciplina esportiva en els propers jocs olímpics de Tòquio, el 2020.

Foto: Llucià Hernández

També hem buscat l’equilibri entre la pràctica de l’escalada i la seva convivència amb les regulacions pròpies d’un parc natural, com el del Montsant. Es troba dins la comarca del Priorat i la seva àrea protegida, de 9.240 hectàrees i escaig, es reparteix pels municipis de la Morera de Montsant, Ulldemolins, Margalef, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset i la Figuera.

El 1992 la serra del Montsant és inclosa al Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i una dècada després, el 2002, arribà la declaració de parc natural. Fa just 13 anys, el 2006, el parc del Montsant va ser inclòs a la xarxa Natura 2000. Aquest 2019, segueix caminant la candidatura ‘Priorat-Montsant-Siurana’, que opta a entrar a la llista del Patrimoni Històric de la UNESCO.

El parc Natural del Montsant va ser des primers en regular la pràctica de l’escalada a nivell de Catalunya. Ja van fer un decret el 2002, i el 2005 es va fer una de les primeres regulacions d’escalada a nivell del país. L’objectiu, ara és crear un mapa de catalogació de les zones on es pot practicar l’escalada. De fet, hi ha llocs que són lliures, on es poden equipar vies simplement notificant-ho. En segon lloc hi ha les zones condicionades, on està prohibit escalar en determinades èpoques de l’any, com quan coincideix amb la nidificació de les aus, quan està prohibida la pràctica. Si es vol equipar una via nova en aquests indrets, cal fer una sol·licitud al Parc Natural. En tercer lloc hi ha les zones prohibides, on no es pot escalar ni equipar. Fa uns mesos es va crear una subcomissió d’escalada, seguint l’estela del que s’havia fet a Montserrat, amb equipadors i aperturistes de vies. La idea es que treballin com a òrgan consultiu quan hi ha ha sol·licituds per obrir noves zones o vies d’escalada. També es vol fer un cens de tot el que hi ha equipat. 

N’hem parlat amb Maurici Muntaner, tècnic del parc, que ha explicat que el proper mes de febrer ja es constituirà una comissió, en la que hi haurà dos membres del col·lectiu d’escaladors, Pep Ferré i David Brascó. També hi estaran representants els propietaris dels terrenys, el departament de Territori, l’Institut Català de Rapinyaires i membres del Parc Natural. Ho hem analitzat amb una part de la cordada radiofònica, amb Josep Maria Bonachí, Jordi Mena i Josep Suñé. 

Àlex Txikon ja ho té pràcticament tot a punt al camp base del K2, per l’intent hivernal. Aquesta setmana han instal·lat iglús, on poden dormir entre 10 i 14 persones; plaques solars, una estufa de baix consum i, avui, estan amb la instal·lació d’una estació meteorològica per començar després a pensar ja en la hivernal a la muntanya. Hem escoltat la seva veu, des del camp base.

Mentrestant, l’expedició formada per russos, kasacs i Kirguizistan, ja ha instal·lat el C1 (5.900 m) i estan fixant cordes de camí cap al C2. Us ho hem explica al Programa, avui el Pont de Mahoma 120

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 119. Manel Borrell: ‘El Cerví és el més bonic dels 82 cims de més de 4.000 metres que he pujat als Alps’

En aquest programa hem parlat amb Manel Borrell, que va culminar el 2018 el projecte de pujar totes les muntanyes de més de 4.000 metres dels Alps. Als 19 anys va fer la primera, el Gran Paradiso (4.061 m) a la vall d’Aosta i va tancar el projecte el setembre passat amb la travessa de totes les puntes de les Grandes Jorasses (4.208 m) des del refugi Torino, al massís del Mont Blanc. L’escalador barceloní va ingressar al selecte i reduït club dels quatre mils (www.club4000.it) que aplega els que han assolit tots els cims d’aquesta cota existents als Alps. Manel Borrell, el primer català que hi pertany.

Ara, hem volgut encetar aquest programa sobre muntanya i alpinisme -el primer d’enguany- enviant tots els ànims a familiars i amics dels catalans que van perdre la vida en l’accident d’aquesta setmana al Perú, al Nevado Mateo. Un dels supervivents, Pablo Belmonte, ha admès que haurien d’haver girat cua en comprovar que la situació era complicada al cim. Hi havia una tempesta elèctrica i ni tan sols van treure el mòbil per fer-se una foto quan van coronar la muntanya. En declaracions a la Cadena Ser, ha explicat que l’allau el van provocar ells mateixos quan un d’ells va caure mentre baixaven i va arrossegar-los a tots, anaven encordats. Van intentar frenar-se amb els piolets però no ho van aconseguir. L’última setmana havia fet sol al Perú, quan hauria d’estar nevant i plovent, i s’havia format una capa de gel sota la neu verge que havia caigut. “El problema és que no només era el nostre pes, sinó també la neu que estàvem desplaçant. Era com si et fiquessis en una rentadora o com quan se t’emporta una onada”, ha indicat el jove, que ha afegit que l’allau va ser llarg, com mig minut de caure sense parar. És una informació que publica aquest dimecres l’Agència Catalana de Noticies (ACN). Avui en parlarem amb els companys de cordada radiofònica. Insistim, tot el suport a familiars i amics en aquests moments tant difícils.

D’altra banda, li hem preguntat pels reptes del 2019 a l’escalador Gerard Rull, després que l’any passat encadenés “La Rambla” (9a+) a Siurana. Es va convertir en el quart escalador a nivell estatal en ‘xapar’ la via més coneguda del sector d’El Pati.

Hem seguit parlant de neu, avui amb Ignacio Jiménez, responsable de muntanya de l’Estació de Boí Taüll, a la Vall de Boí.

Heu fet mai l’Aneto en aquesta època de l’any? Hi podeu trobar temperatures de -10 graus, com les que va notar en pròpia pell Maite Pariente, que ens ha relatat com està l’estimat pas que dóna nom al nostre programa.

El company Ricard Fernández ens ha llegit un text de Leslie Stephen, gran alpinista de finals del segle XIX i pare de Virgínia Woolf. I el company Sebastià Poy ens ha recitat una ‘poesia inacabada’ en directe.

Benvinguts al Pont de Mahoma 119!Facebooktwittergoogle_plus

Txikon ja és al camp base i amb un nou company de cordada, Waldelmar Kowalewski

El biscaí i el seu equip ja estan al camp base del K2, la segona muntanya més alta del món, a 5.000 metres sobre el nivell del mar. El polonès Waldelmar Kowalewski entra a formar part de l’equip i s’uneix així als seus dos compatriotes.

Després de les dues jornades a Askole, en les que van poder xerrar amb els vilatans i jugar amb els nens de la zona, i després de reunir-se amb l’ambaixador de Baltistan, van partir cap al camp base per una ruta alternativa a la utilitzada en les expedicions d’estiu. Aquest camí els va estalviar creuar transversalment la Glacera del Baltoro, cosa que van agrair especialment els 46 portadors que els acompanyen.

Després de diverses jornades d’entre 13 i 19 quilòmetres, admirant les torres del Trango o el Payu Peak i podent caminar sobre un riu gelat, van anar ascendint i superant etapes que els van fer passar per Khoburse (3.840 m), Urdukas (4.055 m) o Gore II (4.285 m), fins arribar a Concòrdia (4.595 m) enmig d’un espectacular bon ambient entre tots els integrants de l’equip i acompanyants, segons relata el mateix Txikon.

I finalment l’arribada al Camp Base, a 5.000 m., Amb un nou integrant, el polonès Waldelmar Kowalewski, que s’integra en l’equip d’escaladors i serà de gran ajuda.

A partir d’ara toca equipar el camp base per als propers mesos, i després fer el mateix amb el camp avançat, intentaran construir els iglús si la neu ho permet.

Comença, per tant, la tasca alpinista, després de complir el primer objectiu que és arribar fins al peu de la muntanya, aquesta espectacular piràmide de 8.611 metres, que encara cap expedició ha coronat en temporada hivernal.

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 116. Allaus amb el centre Lauegi. Anem al refugi del Malniu i a fer el trekking del Manaslu

Encetem una campanya hivernal en la que la neu primerenca ja ha estat protagonista. Ha nevat molt abans que altres anys, en va creuar una bossa d’aire fred, que va deixar neu a cotes altes i, fins i tot, han obert ja una pista d’esquí, la Masella, el cap de setmana del pont de Tots Sants.

Aquesta arrencada atípica de la temporada la comentarem amb el centre de Lauegi del consell General d’Aran, que ja ha hagut d’emetre un primer butlletí de perill d’allaus. En parlem amb una de les seves científiques, la biòloga al Montse Bacardit.

Per cert, si aneu aquest proper cap de setmana a Vic, organitzen la Fira de la Muntanya, al recinte firal el Sucre de la capital osonenca. Hi trobareu conferències i activitats, un open Bloc d’Escalada i molt d’ambient muntanyenc.

Ja tenim neu a cotes altes, i us propossem activitats per gaudir-ne, sempre amb seguretat i fent cas dels consells dels que en saben, com els guardes dels Refugis. De fet, anirem fins els refugi del Malniu, a la Cerdanya. Us volem recomanar una sortida nocturna amb raquetes de neu.

Un refugi que va ser noticia la setmana passada, quan dos excursionistes es van perdre al Puigpedrós. Van ser localitzats amb vida per un helicòpter de la gendarmeria francesa a la zona del Malforat, al costat francès de la Cerdanya. Van ser evacuats a l’hospital, després de més de 40 hores perduts, amb símptomes d’hipotèrmia i congelacions. Tots dos havien arribat cap a dos quarts de deu del matí de dissabte al refugi en cotxe i s’havien proposat pujar la muntanya tot i el mal temps i les advertències dels dels refugi. Els hi hem demanat què els van aconsellar.

Per cert, veurem si al final han de pagar els milers d’euros que va costar el seu rescat, amb un gran desplegament de per part dels Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, la Gendarmeria francesa i els Agents Rurals.

I anirem fins al Nepal, on tenim un equip de la cordada del programa, amb Òscar Cadiach i Sebastià Poy, que han posat els micròfons a la capital, Katmandú, i en diverses poblacions del camí, com Arughat Bazaar o SOTIKHOLA. Estan fent els trekking cap al Manaslu, ‘la muntanya dels esperits’.

Benvinguts al Pont de Mahoma 116!

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 114: Obrim la sisena temporada des del cim de Sant Simplici

Des de Sant Simplici encetem la sisena temporada del programa d’alpinisme, excursionisme i escalada. Vam fer la primera edició el novembre de 2013. Hem volgut fer aquest primer programa en una talaia que ens permet divisar el territori que ens envolta, ens hem situat per sobre dels 100 metres, 111, per ser exactes.

Ens hem situat al voltant d’una torre de guaita circular, feta de pedra i de morter. És un bé cultural d’interès nacional des de l’any 1993. Som al cim de Sant Simplici, darrera de al cantera romana del Mèdol.

Hi hem arribat deixant enrere un altra Torre, la del Mas d’En Cosidor que també trobarem a la tornada. És del segle XIV, també catalogat amb diverses edificacions i aquesta gran torre de maçoneria reforçada amb carreus. Si girem la vista, veuríem el Mas d’en Jover, un dels més grans, ben conservat, i emblemàtic de la zona.

Hi ha molts camins i rutes que culminen aquí. Des d’on tenim una vista esplèndida del que era l’Ager Tarraconensis. Veiem també el mar, la zona on durant la Guerra del Francès es va disputar la Batalla d’Altafulla.

Bona part del terme de Tarragona i, si girem la vista, diverses serralades prelitorals. Si anéssim en direcció al Nord, podríem anar fins a la Bassa Closa, és coneguda com “El Gurugú” el punt mes alt de Tarragona (176m)”.

És un text de l’arqueòleg Joan Menchón de L’AGER TARRACONENSIS A LA MARCA EXTREMA D’ALANDALÚS. ALGUNES REFLEXIONS ENTORN AL (DES)POBLAMENT DEL CAMP DE TARRAGONA, CONCA DE BARBERÀ I PRIORAT ENTRE L’ANTIGUITAT TARDANA I LA CONQUESTA FEUDAL

hi ha alguna referència sobre la data en la que es va construir aquesta torre.

El text diu així: [Ja als límits del districte de Xibrana ens trobem amb una altra construcció identificada com islàmica, la torre i edifici annex del mas de Monravà (Alcover). Es tracta d’una torre amb planta quadrada, amb base de carreus i un segon cos de tàpia, que funcionava amb un edifici annex de planta rectangular. Per Bolòs es tracta d’una obra andalusina (Bolòs 1995c) tot i que per Barbarà és baix medieval (Barbarà 1978). En aquest context caldria també establir la cronologia absoluta d’altres construccions com la torreta del Mas de l’Hereuet, prop del Molnàs (Tarragona), o les de la partida de Miralbó (La Canonja) i Sant Simplici (Tarragona). Ara bé ara per ara només ens movem en el territori de la simple conjectura (Bertran 1993, 12; Massó 2003).]

La torre de Sant Simplici és baix medieval? Ens ho desvetlla Joan Menchón, escolteu, escolteu…

Hem fet el programa 114 amb la cordada radiofònica de Josep Maria Bonachí, Òscar Cadiach, Josep Suñé i Sebastià Poy, que avui ens ha llegit un sobet sobre el Mèdol de Josep Carner. Com sempre, amb Lluís Comes al control tècnic.

A l’antiga pedrera del Mèdol – Josep Carner

Oh grans entranyes buides, oh grans entranyes ertes.
oh desolació d’una maternitat!
Vàreu pujar l’acròpolis, el temple, la ciutat:
afany de déus i d’homes us ha deixat desertes.

Els déus han mort. Dels homes les gèneres incertes
de nom i llei mudaren. I, sota nou poblat,
i en pedra tota rosa d’orgull d’eternitat,
encara avui es migren futures descobertes.

Oh grans entranyes buides, oh grans entranyes lasses!
Oh monument al somni perdut de dues races!
les heures us emparen com un mantell serè.

I els pins en la fondària, del sol a la recerca,
com el xiprer s’afinen en abrivada enterca:
dins clota de centúries encara troben fe.

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 111. Un any després del cim d’Òscar Cadiach al Broad Peak

Ara fa un any arrencaven un programa que no sabíem si tindria final. Va ser a la una de la matinada, la nit del 27 de juliol -aquesta propera nit- i ens van mantenir tota la nit en vetlla, fins l’endemà a les 8.41 minuts del matí (hora nostra) les 11.41 al Karakorum, al Pakistan.

Divendres farà un any d’un dels programes més emotius que hem viscut en quatre temporades de ràdio al Pont de Mahoma. Vam engegar un programa especial que s’allargava fins l’endemà -més de 9 hores de directe- fins que vam rebre una trucada d’Oscar Cadiach des dels 8.047 metres del cim del Braod Peak.

En aquesta muntanya del Pakistan, l’alpinista tarragoní i company de cordada radiofònica va completar els 14 vuitmils principals de la terra sense ajuda d’oxigen addicional. Avui ho hem recordat.

L’estudi de la ràdio va esclatar en alegria en rebre la trucada, i va ser molt difícil contenir les llàgrimes d’emoció, després de quatre temporades seguint els intents infructuosos de Cadiach al Broad.

Un gran equip, una gran cordada radiofònica d’aquell especial Pont de Mahoma comandat per Josep Suñé, amb Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí, Jordi Mena, Ricard Fernández i Rafa Olivier.

Amb els tècnics Lluís Comes i Joan Maria Bertran i el suport de Tere Ortega es va completar l’equip de retransmissions d’aquella històrica nit. L’equip també ha rememorat un any després l’emoció viscuda i desfermada just després de la trucada de Cadiach.

Cim del Broad Peak (8.047 m) 27 de juliol 2017

El programa especial va merèixer una menció de qualitat en la 18ena edició dels Premis de Radio Associació de Catalunya, en una gala celebrada el maig d’enguany a l’Auditori de l’Once de Barcelona. Va ser per la repercussió que va tenir a nivell català, estatal i fins i tot internacional.

Un programa en els que hem pujat el Montardo, (2.883,3m) i ho ho hem fet per les dues vessants, la de la Vall d’Aran (des d’Arties) i la de la Vall de Boí, des de l’estany de Cavallers. També hem ascendit els 2.921 metres del Carlit, des del llac de les Bulloses, la muntanya més alta de la Cerdanya.

El programa de l’any després, l’hem dedicat a Muhammad Ali Sadpara que va fer cim ara fa un any amb l’Òscar al Braod, i fa pocs dies ha coronat el K2 completant tots els vuitmils del seu país, el Pakistan. Li hem dedicat a Sadpara i a un altre HAP d’altura del Pakistan, que morir l’any 1999. És Amir Mehdi, que va participar en l’expedició austríaca que va aconseguir el primer ascens al Nanga Parbat, el 1953, i en l’expedició italiana que va aconseguir el primer cim del K2, el 1954. Conegut per haver sobreviscut en aquesta expedició juntament amb l’alpinista italià Walter Bonatti, a una nit de bivac a l’aire lliure a més altitud, uns 8.100 metres. Cadiach també ha tingut paraules de record per l’amic Alberto Zerain, que ens deixava poques setmanes abans, al Nanga Parbat. 

Benvinguts al Pont de Mahoma 111.

Facebooktwittergoogle_plus