Arxiu de la categoria: Patxi Goñi

Everest: Del romanticisme de Hillary i Norgay de fa 66 anys, al circ comercial

El 29 de maig és el Dia Internacional de l’Everest. Es tracta d’un dia en el que es commemora el primer ascens de la muntanya més alta del món pel neozelandès Edmund Hillary, l’any 1953. Fa 66 anys d’aquell cim però tants sols 11 anys que es commemora l’efemèride.

FOTO: DESNIVEL

Va ser l’any 2008 quan el Ministeri de cultura i turisme, l’oficina de turisme i l’Associació de Muntanyisme del Nepal van instaurar el Dia Internacional. Va ser també el mateix any en que moria Edmund Hillary, el primer muntanyenc occidental que va aconseguir trepitjar el cim de 8.848 metres del sostre del món, acompanyat del sherpa Tenzing Norgay. Hillary va ser el cap honorífic d’una expedició l’any 1993 a l’Everest. Llavors es van treure tones de brossa del camp base, i també ampolles d’oxigen buides es campades per la muntanya. Cal regular l’ascens a la muntanya? Caldrà una gran determinació per part del govern, les agències, els mateixos sherpas, que viuen d’aquests ingressos que arriben al país. Des de llavors, el sostre del món ha estat el somni de molts, però els somnis de vegades es trenquen i no es compleixen; de vegades també els somnis ens poden costar la vida. Aquesta temporada de primavera quedarà fixada en la història amb un màxim registre de cims a l’Everest, abans de l’arribada dels Monsó. Han estat 825 les que han pujat al seu sostre (segons la recopilació de dades del bloc d’un referent, Alan Arnette).

Però també han augmentat les banderes de pregàries al camp base. La cerimònia prèvia a l’ascens, la puja, per demanar permís als Déus per pujar la muntanya no ha fet els seu efecte per tothom. Almenys 10 persones han perdut la vida aquesta temporada; moltes d’elles en tornar del cim i sense un accident evident (ja sigui relliscada, caiguda) que n’expliqui les causes. Què ha passat allà dalt? Aquestes setmanes hi ha una imatge amb aglomeracions a la part alta de la muntanya que s’ha fet viral. En aquest reportatge hem recollit el testimoni al respecte d’alpinistes que han fet l’Everest i d’experts en la matèria. Jordi Pons, Òscar Cadiach, Ferran Latorre, els Germans Pou, Patxi Goñi, Sebastian Álvaro i Darío Rodríguez posen veu a una pràctica que s’està escolant cada cop més cap al camí de l’estupidesa humana. 

(Foto de portada: Lydia Bradey)

Text del reportatge: 

El 29 de maig és el Dia Internacional de l’Everest. Es tracta d’un dia en el que es commemora el primer ascens de la muntanya més alta del món, pel neozelandès Edmund Hillary, l’any 1953. Fa 66 anys.

Fa tants sols 11 anys que es commemora l’efemèride. Va ser l’any 2008 quan el Ministeri de cultura i turisme, l’oficina de turisme i l’Associació de Muntanyisme del Nepal van instaurar el Dia Internacional.

Va ser també el mateix any en que moria Edmund Hillary, el primer muntanyenc occidental que va aconseguir trepitjar el cim de 8.848 metres del sostre del món, acompanyat del sherpa Tenzing Norgay. Ens ho recorda l’alpinista Òscar Cadiach, que també posa l’accent en la gran tasca solidaria i d’ajuda de Hillary amb la gent de les valls del Nepal.

Hillary va ser el cap honorífic d’una expedició l’any 1993 a l’Everest. Llavors es van treure tones de brossa del camp base, i també ampolles d’oxigen buides es campades per la muntanya. Cal regular l’ascens a la muntanya?

Caldrà una gran determinació per part del govern, les agències, els mateixos sherpas, que viuen d’aquests ingressos que arriben al país. Òscar Cadiach va tenir la sort de coincidir amb Hillary.

Des de llavors, el sostre del món ha estat el somni de molts, però els somnis de vegades es trenquen i no es compleixen; de vegades també els somnis ens poden costar la vida.

Aquesta temporada de primavera quedarà fixada en la història amb un màxim registre de cims a l’Everest, abans de l’arribada dels Monsó. Han estat 285 les que han pujat al seu sostre (segons la recopilació de dades del bloc d’un referent, Alan Arnette).

Però també han augmentat les banderes de pregàries al camp base. La cerimònia prèvia a l’ascens, la puja, per demanar permís als déus per pujar la muntanya no ha fet els seus efectes per tothom. Almenys 10 persones han perdut la vida aquesta temporada; moltes d’elles en tornar del cim i sense un accident evident (ja sigui relliscada, caiguda) que n’expliqui les causes. Què ha passat allà dalt?

Aquestes setmanes hi ha una imatge amb aglomeracions a la part alta de la muntanya que s’ha fet viral. Són atribuïbles aquestes morts a les aglomeracions?

Sabem que cada minut per sobre dels vuitmil metres és vital, és com un compte enrere contra la mort. Literalment -dit per alpinistes experts- ‘el teu cos, les teves cèl·lules, van morint poc a poc, es van apagant en cada minut que transcórrer per sobre dels vuitmil metres’, cota considerava com la barrera de la mort. Hi ha una causa efecte entre les aglomeracions, les retencions, els embuts en llocs crítics com l’esglaó Hilary i els mals d’altura?

Poca preparació, falta d’experiència en vuitmils, oxigen addicional insuficient. O, simplement, una mala decisió.

Quins requisits es demanen per a pujar l’Everest, a banda d’uns 60.000 o 80.000 dòlars, temps, uns dos mesos i l’equip necessari?

En aquesta temporada només s’ha pogut fer cim en 8 jornades. Són menys que les de les campanyes anteriors: 12 (2018 i 2016) o 13 (2017 i 2013). Si no es compten els anys 2014 i 2015, en què una gran allau i el terratrèmol que va assolar la regió van condicionar o cancel·lar la temporada de primavera, en els últims 15 anys només el 2012 va haver-hi menys dies de cim (6).

Si recuperem la xifra de l’inici, els 825 cims, la mitja diària està per sobre dels 100. Són dades recollides en un article de la Revista Desnivel, com ens ho ha explicat el seu director Dario Rodríguez.

Quina és la solució? Què cal fer, cal regular? L’alpinista Ferra Latorre, que ara va just dos anys completava a l’Everest la seva cursa pels 14, assegura que no avui tothom pot accedir a gairebé tot, i també passa al Cerví, al Montblanc o a l’Aneto; hi ha un efecte crida. Latorre també constata que hi ha molta demanda, i hi ha moltes agències que faciliten molt que es pugui fer el cim.

Hi ha un problema de regulació, i una oferta que mira pel negoci, és a dir, que accepta tothom. Ell fa dos anys, quan va pujar l’Everest, per casualitat, aquell dia pujaven unes 20 o 30 persones. I una idea, que el Nepal reguli i que demani, per exemple, que qui vulgui pujar a l’Everest abans hagi fet un vuitmil, com a requisit.

L’anima de Al Filo de lo Imposible, Sebastian Álvaro, recorda que ja han mort 10 persones i que l’aspecte positiu de tot plegat es que almenys aquest cop el circ en el que s’ha convertit pujar l’Everest ha arribat al gran públic, encara que dubta que això serveixi de res.

Que queda de l’esperit i el romanticisme d’aquelles primeres expedicions de fa 66 anys. Òscar Cadiach, que ja pujat el sostre del món per les dues vessant del sostre del món, recorda també la figura del sherpa Tenzing Norgay, que també és un gran símbol per l’alpinisme. Diu que avui, el panorama al sostre del món demana a crits una solució, que no és fàcil, amb un difícil equilibri entre la seva explotació i la seva preservació, també mediambientalment.

Jordi Pons, veterà alpinista català, primer vuitmil estatal i català, a l’Annarpurna Est l’any 1974, amb Emili Civis i Josep Manel Anglada, ens fa una reflexió de fons, el Nepal ha perdut el nord, i això ho deteriora tot, Pa per avui, fam per demà. Recorda que va haver-hi un temps en que es concedia una expedició per temporada. S’ha passat de l’heroïcitat dels temps pretèrits a un trekking d’altura. I això passa, diu no és l’alpinisme de tots aquells que van conèixer l’Himàlaia com la serralada més bonica del planeta.

Pels germans Pou, és una reflexió difícil. Eneko Pou diu que més enllà de la indignació que va provocar les cues a l’Everest, cal analitzar el problema de fons. És la muntanya més gran del món i això té un gran magnetisme. Diu que cal deixar enrere el mite, desmitificar l’ascensió.

Patxi Goñi, un experimentat alpinista que coneix bé les grans muntanyes de l’Himàlaia, també l’Everest, parla d’una imatge de perplexitat i tristesa immensa en veure que les muntanyes, que ens transmeten vida, es veuen violades i ultratjades. Estupidesa humana portada a la màxima expressió, per penjar-se una fotografia al despatx. Ell compara la foto viral de l’esglaó Hilari del 22 maig de d’enguany amb un altre del 23 de maig de fa 18 anys, quan ell i altres 3 persones estaven en aquest pas de la muntanya.

Tancarem aquest reportatge amb un dels grans alpinista de la història, Kurt Diemberger, l’únic HOME VIU amb dos vuitmils verges, el Broad Peak i el Dhaulagiri. Ell no ens parla de l’Everest, ens parla del K2, al seu parer, el sostre del món, no li impressiona gaire.

De lloc sagrat a destí turístic de masses. Del romanticisme d’abans, a l’estupidesa humana. No farem lliçons de moral, cadascú que tregui les conclusions que vulgui, que d’estúpits ja n’hi ha prou opinant per les xarxes, sovint sense tenir-ne la més absoluta idea i, com s’ha vist, també per sobre del nivell del mar.

En Nepalès s’anomena Sagarmatha (el front del cel) i pels tibetans, Chomolungma, (la mare de l’univers).

Que la mare ens guardi la gran muntanya!

Benvinguts al Pont de Mahoma

Facebooktwitter

Hem acomiadat el company de cordada radiofònica

Hem arrencat escoltant alguns dels moments que hem viscut en aquest mateix programa: amb les veus de Juanito Oiarzabal, Patxi Goñi i Kurt Diemberger, tots tres parlant del Broad Peak. Tal i com relata l’alpinista austríac, contemplar una posta de sol per sobre dels vuitmil metres, és una experiència ‘d’una bellesa extrema’. Una situació que només poden descriure aquells que l’han viscut en primera persona. És una instantània que està a l’abast de molt poques persones.pont de mahoma.jpgNo s’hi arriba directament allà dalt. Cal una intensa preparació prèvia, i portar a la motxilla el bagatge d’anys d’expedicions. Ja hi ha una primera prova de foc, que és creuar la imponent glacera del Baltoro. Com diu Patxi Goñi, ‘no saps si veritablement ets un muntanyenc, fins que no vius en pròpia carn la duresa d’aquesta inhòspita vall’.IMG_2727En un parell de dies, el company de cordada del programa, l’Òscar Cadiach, reviurà aquestes sensacions.

IMG_2593La glacera l’espera en un parell de setmanes, quan després de trepitjar Skardu els menarà fins a la porta de confluència de glaceres de Concòrdia i, a l’altra banda, el camp base del Broad.IMG_3039

Un Cadiach que ha escoltat amb emoció la veu del President Carles Puigdemont, tot dessitjant-li sort en l’intent de cim. Aquest és el darrer programa abans de la seva partida. I també la setmana en la que hem lamentat la partida per sempre més d’un dels referents de l’alpinisme del nostre país, el Nil Bohigas.  D’ell, del Nil, podríem dir moltes coses; podríem parlar de la cara Sud de l’Annapurna amb l’Enric Lucas; una de les gestes més dures i difícils de l’alpinisme català. Podríem parlar també de la seva vessant com a gran explorador àrtic… i no acabaríem!

Que trobis allà on siguis NIl, la mirada dels Déus de les grans muntanyes. T’imagino així, contemplant una posta de sol per sobre dels vuitmil metres, molt per sobre, al costat de Hermann Buhl i tant altres. Descansa en pau, Nil! A ell, al Nil Bohigas, li dediquem aquest Pont de Mahoma, el número 59 que hem fet des de Fleca Flaqué.

fleca

Un programa en el qual la companya Montse Puig ens ha recomanat anar a caminar per la Serra de Tramuntana, a Mallorca. I on també hem anat fins al restaurant la Cooperativa, a Sant Miquel de Balanyà, per saludar un amic alpinista i escriptor, l’Edu Sallent.

Edu Sallent amb Òscar Cadiach

Avui, amb Montse Puig, Òscar Cadiach, Rafa Olivier -com a convidat especial- i els sempre presents Ricard Fernández i Jordi Mena. Amb Joan Maria Bertran i Lluis Comes a la realització tècnica, i Josep Suñé a la conducció de la cordada radiofònica.

Escolta el programa: Facebooktwitter

Muntanyes del Karakorum, fredes i amuntegades..!

Si una persona parla amb freqüència d’”abans” és que ja té una certa edat, doncs jo, que sóc una persona gran, us diré que abans en una expedició amb sort enviaves un telegrama a la tornada. Un mes i mig sense notícies entrava en la més absoluta normalitat
 
 
Abans, obries la cremallera de la tenda, miraves el cel, i prenies la decisió: sortir cap amunt o quedar-te dins el sac de dormir.
Ara hi ha aparells tecnològics que saben de tot: saben si plourà, nevarà o la intensitat que bufarà el vent … saben en quin lloc del Món et trobes i darrere quina pedra has anat a cagar aquest matí, per descomptat hi ha quantitat de persones només pendents d’aquests aparells.
– D’aquí a cinc dies, serà idoni per fer cim …
Segons els aparells els dies 23 i 24 de juliol eren els millors per pujar el Broad Peak, per això durant la matinada del 20 de juliol va sortir gent cap al CI iniciant així l’ascensió al cim, entre ells es trobava la nostra companya “Vespino” . Nosaltres cinc teníem previst sortir el 21 i anar directes al C-II.
El que els aparells no van anunciar va ser la pluja que va caure la nit del 19 al 20 … La cremallera de la tenda no va funcionar i se’n van anar cap amunt.
Abans del C-I un allau els va agafar de ple.
Alarma!
 
 
Oscar, Anna, Patxi, Carles i jo no vam haver de consultar res, ni una paraula, vam agafar els nostres “trastos” i cap amunt.
Quan nosaltres i tres xerpes estàvem enmig del “fregat”, (la resta de la gent, ¿on era?), Ens van sacsejar 5 allaus més …
El resultat sempre podia haver estat pitjor … clar: tots morts. Ara podem dir, sort! Només ha mort un portador d’altura pakistanès i les greus lesions a la cama de “Vespino”.
El dia 20 de juliol va ser llarg, va ser dur i els que ens vam ficar fins al coll al “fregat”, si haguéssim estat vedells que ens porten a l’escorxador, la nostra carn l’haguessin hagut de cremar, no servia per a res, hi havia massa estrès.
Hi ha algun aparell que pugui desxifrar el que sento en aquest moment? L’únic que desitjo és que arribi l’helicòpter i es porti la nostra “Vespino” al taller. Ara mateix està amb l’Anna en una tenda que fa d’hospital a 40 minuts del camp base.
Nosaltres formem un grup de 16 escaladors, n’hi ha un que durant tot l’accident no ha mogut ni un dit, vaja és que no s’ha mogut del camp base ! A l’”Antenes” li falten 3 vuit mils per acabar la “puta” llista. Sobretot Patxi, Carles i jo el tenim travessat, l’Òscar diu que té una altra mentalitat … nosaltres pensem que el que té són uns collons que se’ls trepitja.
El 2002, al Nepal, vaig patir un greu accident … Carles em va dir que jo estava molt pitjor que “Vespino” …
Estem aclimatats, físicament em trobo bé però el meu cap ha decidit no voler pujar al Broad Peak … és una decisió dolorosa … vull explicar-me i no trobo paraules … els meus amics no les necessiten … però jo si …
Per norma general el soroll de l’helicòpter molesta, ficat en aquest impressionant decorat del Baltoro, és el més semblant a una molèstia de borinot, nosaltres no arribem ni a formigues. Però per una vegada el soroll del borinot s’ha transformat en música celestial … La “Vespino” avariada ja està de camí a l’hospital.
23 de juliol, tots estan pujant al C-II, ho estic passant fatal. Desitjo que facin cim, inclòs l’”Antenes”, però si algú ha de tenir un atac de diarrea o de caspa que sigui ell.
Aquesta nit no he escoltat al Broad cridant:

 

– Ei noies! l’Òscar m’ha escollit a mi ..!
 
Jordi Bosch ‘Barraca’

Facebooktwitter

Cadiach vol tenir un projecte propi per cada punta del Broad Peak

L’alpinista Òscar Cadiach ha avançat des d’Islamabad (Pakistan) el seu nou projecte. Pujarà els 8.047 metres del Broad Peak, el seu 14è vuitmil, per la vesant xinesa

 

Foto: Anna Pujol. Integrants de l’expedició al camp base, amb l’asturiana, Rosa Fernández
L’alpinista tarragoní vol associar el seu nom no tant sols a un col·lecció de vuitmils, sinó al d’una muntanya per la qual vols ascendir des d’itineraris nous i imaginatius, tant a prop del seu sempre estimat k2.
Ho farà seguint les traces dels pioners de les grans muntanyes, a través de la poc explorada vesant de la vall de Shaksgam-un territori cedit per Pakistan a la Xina- en una zona molt poc explorada, el que afegeix un plus a l’expedició i al nou projecte de l’alpinista.
La idea encara ha de ser madurada, donada l’envergadura del projecte, que demanarà una durada i uns mitjans molts diferents als emprats per les expedicions conduïdes per agències.
Un nou projecte que Cadiach ha avançat des d’Islamabad, al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma.
Una idea, això sí, que ja ha posat en comú amb la resta d’integrants de l’expedició; el navarrès Patxi Goñi, els gironins Carles Figueras i Jordi Bosch ‘Barraca’ la metgessa, Anna Pujol i els membres de l’expedició internacional, amb els quals Cadiach ha compartit permisos aquest estiu.
Les bona feina d’equip d’aquest estiu, malgrat no aconseguir el cim del Broad, ha engrescat Cadiach ha plantejar-se ara aquest nou i atractiu projecte.
L’aproximació al Broad Peak principal també seria diferent a la d’enguany, ja que ascendirien per la vessant xinesa de la muntanya, per una aresta d’orientació SE, que queda a la dreta de la muntanya, vista des de Concòrdia.
Un terreny inhòspit, més permisos i més dies
El projecte requereix més permisos i més dies d’expedició. (aquesta vegada han estat 40 dies) i un temps i unes condicions de la muntanya òptimes.
Ascendirien per un terreny inhòspit. Cadiach diu que aquesta vessant ‘l’home pràcticament no l’ha trepitjada’, excepte ell mateix, en l’expedició del 1991 i el 1992.
Cadiach parla d’una possible expedició internacional, formada per suïssos, alemanys i catalans.
Podria repetir doncs amb una part dels integrants del grup aplegat a redós de l’agència alemanya (Summit climbs) amb els quals aquest estiu ha compartit permís per fer l’intent del Broad Peak.
Tot i que, insistim, el projecte tot just es perfila i està en fase encara del tot embrionària.
Un projecte propi per cada punta del Broad
El Broad té tres puntes, la Nord (7.600 m) on Cadiach va arribar en solitari al cim l’any 1990, obrint una nova ruta.
L’any següent, el 1991, van començar a explorar la vessant xinesa, escalant el ‘Tarraco Kangri’ (6.200 m).
I l’any dels jocs olímpics de Barcelona, el 1992, van obrir la nova ruta ‘Fem Tarragona’ pel Broad Peak Central (8.011 m).
La punta principal (8.047m) encara no ha estat explorada per la vessant xinesa. I assegura que seria una bona expedició i tot un repte a nivell mundial. L’alpinista tindria així un projecte propi per cada punta del Broad Peak.    
Tot el projecte està encara a les beceroles, i serà un cop arribi a Tarragona quan l’alpinista començarà a posar fil a l’agulla per perfilar aquest nou repte.
Cadiach i la resta d’integrants de l’expedició arribaran aquest dimarts a la tarda a l’aeroport del Prat.
 
Foto: Anna Pujol. Visita a Sumiyo Tsuzuki
A Islamabad han visitat la companya de l’expedició internacional, la japonesa Sumiyo Tsuzuki, que es recupera de l’operació al turmell provocada per l’allau del Broad.   
 

 

Facebooktwitter

Òscar Cadiach desisteix d’un segon intent al Broad Peak i torna cap a casa

L’alpinista Òscar Cadiach no farà un segon intent al Broad Peak. Finalment, no han vist viable aquesta possibilitat i ja estan de tornada per la glacera del Baltoro.
En tres o quatre dies arribaran a Askole, després enllaçaran amb Skardú i des d’aquesta localitat aniran fins a Islamabad, la capital del Pakistan, on agafaran un vol de tornada cap a Catalunya 
Cadiach ho ha anunciat aquest dilluns, en una trucada al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma
Cadiach ha explicat que ha entrat un canvi de temps aquesta passada nit, amb nevades a cotes altes, que incrementa el perill que ja van poder constatar en primer persona la matinada de dissabte passat, en el seu intent a la muntanya.
L’alpinista tarragoní, reitera que aquesta ‘vegada la muntanya no ha volgut deixar-se pujar’.
Foto Patxi Goñi
Reconeix que s’ha quedat ‘amb ganes d’arriscar una mica més’ però considera que després de parlar amb integrants de l’expedició –també amb la d’altres que han optat per marxar- tothom coincideix  en què un atac al Broad és molt perillós en aquestes condicions.
S’ha pogut constar en altres muntanyes, com el veí K2, on hi ha hagut diversos allaus, com el que va escombrar el primer camp d’altura fa pocs dies, segons relatava l’alpinista asturiana Rosa Fernández al seu bloc
Cal recordar que ara fa just una setmana, – dilluns dia 20- un allau entre el camp base i el camp 1 del Broad Peak, va provocar la mort d’un portejador d’altura pakistanès i va ferir de gravetat la japonesa Sumiyo Tsuzuki, companya de l’expedició internacional que compartia el permís amb Cadiach.
Afegeix l’alpinista tarragoní que la gran majoria d’expedicions han marxat del camp base, i l’agència de la seva ja ha desmantellat tota la infraestructura i han fet arribar els porters, pel camí de tornada en el trekking pel Baltoro.
Diu que ‘els faltat la cirereta del pastís’ però confia que en un futur la podran retrobar. Cadiach destacat la gran cohesió entre els integrants de l’expedició, el navarrès Patxi Goñi, els gironins Jordi Bosch ‘Barraca’ i Carles Figueras i la metgessa Anna Pujol, que han fet un gran treball d’equip.
Amb tot, ha recordat que el permís per pujar el Broad Peak té una dura tres mesos i encara tenen dies de marge, però deixa per més endavant la decisió d’una possible tornada aquest mateix estiu al Karakorum. Ara per ara, segons ha dit des de concòrdia, ho veu complicat.  

 

Facebooktwitter

EL PONT DE MAHOMA … FINS AL CIM DEL BROAD PEAK

Tarragona Ràdio farà dissabte 25 de juliol, un programa especial coincidint amb l’atac al cim del Broad Peak (8.047 m) de l’alpinista tarragoní, Òscar Cadiach. Des de les 07 hores del matí i fins que Cadiach coroni els 8.047 metres de la muntanya, compartirem hores de ràdio amb alguns dels millors alpinistes de Tarragona, Catalunya i el País Basc

ÒSCAR CADIACH ENS TRUCARÀ EN DIRECTE DES DEL CIM DEL BROAD PEAK, DESPRÉS DE CORONAR EL SEU 14è VUITMIL PRINCIPAL  
Serà a través del programa sobre alpinisme, escalada i muntanya de l’emissora municipal de Tarragona, El Pont de Mahoma. Cadiach pot tornar a escriure una pàgina de la història de l’alpinisme, convertint-se en el primer català en completar els 14 vuitmils principals del planeta, i sense oxigen artificial.
Farem el programa, com sempre, amb Josep Maria Bonachí, Jordi Mena, Josep Suñé i Ricard Fernández, l’últim, per cert, que ara fa un any va estar també amb l’expedició de Cadiach al Broad. I el control tècnic de Sílvia Garcia.
Recordarem el primer vuitmil català, assolit l’any 1974 per Josep Manuel Anglada, Emili Civis i Jordi Pons. Va ser el un 29 de abril quan Anglada, Pons i Civis van coronar els 8.026 metres de l’Annapurna Est, aconseguint la primera ascensió absoluta a la muntanya  i la primera nacional a un vuitmil. Conversarem amb Jordi Pons, que també és un excel·lent càmera de muntanya. 
Escoltarem la veu d’alguns dels millors alpinistes del moment, com Juanito Oiarzabal, Alberto Zerain, o Patxi Goñi, que també fan l’intent al Broad. També la de  metgessa de l’expedició, Anna Pujol.
Oiarzabal i Zerain provaran també les properes hores de fer cim al Broad, després de quedar-se ahir divendres a uns 7.700 metres d’altura en el seu intent de la muntanya, degut al mal temps i a l’acumulació de neu.   
També escoltarem a l’alpinista Ferran Latorre, que aquest divendres ha coronat, també al Karakorum, el G1 (8.069 m), en el que ha estat el seu onzè vuitmil principal en la cursa del 14×8000.
També parlarem amb l’escriptor i alpinista, Edu Sallent, autor de “El Camí dels Estels” un llibre sobre la trajectòria de Cadiach. 
Passaran pel programa alguns dels alpinistes que l’any 1985 van acompanyar Cadiach en l’expedició a l’Everest, quan es va convertir en el primer occidental en superar el mític segon esglaó del sostre del món, que va coronar sense oxigen artificial per la cara nord, des del Tibet. Trucarem a Carles Vallès.
Farem un repàs de la trajectòria de l’alpinista tarragoní i  buscarem les reaccions des del territori, un cop coronat el cim del Broad Peak.
Alternarem el directe amb un enregistrament d’una ascensió al Besiberri Nord (3.014 m) que l’equip del programa ha fet especialment per l’ocasió. 
Podeu seguir el Pont de Mahoma al 96.7 FM, a la TDT, a l’App Tunein, i a qualsevol lloc del món a www.tarragonaradio.cat.
 
El Pont de Mahoma també es pot seguir a través de les xarxes socials:
I al bloc de l’expedició:

Facebooktwitter

Dia decisiu per l’atac al cim del Broad de Cadiach..

Òscar Cadiach ha arribat aquest divendres als 7.200 metres del camp 3 del Broad Peak, en el seu intent per assolir el seu 14è vuitmil principal. Hi ha arribat amb el navarrès Patxi Goñi i amb la metgessa, Anna Pujol. Carles Figueres ha decidit tornar al camp base, on es retrobarà amb l’altra gironí, Jordi Bosch ‘Barraca’

Foto: Patxi Goñi (corredor Hermann Buhl, aclimatació) 

‘Estem al C3, a 7.200 metres. Hem tingut una nit més aviat dolenta, amb molt de vent i molt de fred’. Aquestes han estat les primeres paraules de l’alpinista, en la seva connexió en directe al programa El Pont de Mahoma, de Tarragona Ràdio.
Ha relatat que han perdut moltes energies, amb vent de 30 quilòmetres per hora i temperatures de -15 graus.
La intenció dels integrants de l’expedició era aprofitar al màxim el trajecte nocturn per progressar pel Broad, però les condicions meteorològiques els han fet aturar-se i improvisar una tenda entre C2 i C3.
Han arribat als 7.200 m de C3 cap a les 9 hores d’avui (tres hores més per a ells)
Diu Cadiach que ‘han cremat tots els cartutxos’ en sis hores de vent i fred i ara descansen en vistes a poder reprendre l’atac de cara a la nit. Això, però, queda supeditat al que es decideixi les properes hores.
L’alpinista assegura que encara no saben a quina hora sortiran per fer el cim, però descarten, això sí, agafar el grup de Juanito Oiarzabal i Alberto Zerain, que si tot va bé aquest divendres poden arribar als 8.047 metres del Broad.
Cadiach diu que es plantegen ara -després de descansar- fer un atac conjunt amb les altres expedicions que han arribat al C3, com el grup dels ‘alemanys’ i altres alpinistes internacionals.
Cadiach ha explicat que el company Carles Figueres, ha decidit recular a mig camí del C2 i el C3, i hores d’ara deu ser de camí, si és que ja no ha arribat al camp base, on es retrobarà amb el banyolí, Jordi Bosch ‘Barraca’.

APUNT: Tarragona Ràdio farà aquesta propera matinada (ja especificarem l’hora) un especial de El Pont de Mahoma, per seguir en directe l’atac al cim, i per recollir la trucada de Cadiach des dels 8.047 m del sostre del Broad Peak.

Facebooktwitter

Cadiach inicia dijous l’ascens al Broad Peak

‘Aquesta nit tirarem amunt’: aquest és el missatge que ens ha enviat l’Òscar Cadiach des del camp base del Broad Peak. Ho ha fet després d’escoltar el so de l’helicòpter i l’olor a querosè, que posaven fi a dos dies de malson per la companya japonesa, Sumiyo Tsuzuki i pels cinc integrants de l’expedició. Helicòpter ‘is coming in one hour’ és el missatge que havia rebut l’Òscar una hora abans, i que precedia la sortida de l’aparell des d’Skardu


L’helicòpter no va poder enlairar-se dimarts degut al mal temps. Mentrestant, l’alpinista nipona esperava a un quilòmetre del camp base del Broad, en un improvisat hospital de campanya. Al seu costat, en tot moment, les cures de la metgessa de l’expedició, Anna Pujol.
Com descriu el company d’expedició Patxi Goni al seu bloc, ‘la tasca de l’Anna amb ella –Sumiyo- és absolutament encomiable. No crec que mai s’hagi vist en aquest camp fer tant amb tant pocs recursos. Afegeix el navarrès que ‘fins i tot l’ha sotmès a una operació quirúrgica per estabilitzar el màxim possible el dantesc trencament’. Goñi explica com a les vuit del matí de dilluns l’allau ‘va fer sonar totes les alarmes’. Recorda com es van mirar els 5 integrants de l’expedició, van agafar els estris i van sortir ‘pitant’ cap a la paret, fins els 5.300 metres.
L’alpinista lamenta la pèrdua del portejador d’alçada paquistanès. Diu que ‘tal com va quedar la muntanya, l’allau deuria ser fortíssim i no es va poder fer res per localitzar-lo’.
Goñi es va afegir a l’evacuació de Sumiyo al costat de quatre sherpas, que ja la tenien embolicada en un sac i una estoreta i subjecta amb cordes. Van descendir tot sortejant successius allaus. Una situació agreujada, a més, per la forta pendent i per l’arribada de la zona de roques, on semblava que ‘la muntanya volia quedar-se a Sumiyo’ relata Goñi.
El saber que la companya ‘Vespino’ -com l’anomenen tots afablement- ja es troba a l’hospital, els ha animat a plantejar l’atac al cim.   

La intenció es sortir aquest dijous, cap a les dues de la matinada i arribar fins el camp 2 per dormir. Dijous i divendres, repetiran l’operació –progressant el màxim de nit per evitar les altes temperatures del dia- i arribar als Camps 3 i 4. Dissabte, intentaran el cim i tornaran.  

Pel camí, es trobaran els bascos Juanito Oiarzabal i Alberto Zerain, que ja han fet nit aquest dimecres a Camp 2 (segons la revista Desnivell).
Aquesta previsió com sempre pot variar en funció del que es vagin trobant a mida que progressin pel Broad, on a la part superior hi ha molta neu acumulada.
Aquesta nit enfilaran novament el corredor Hermann Buhl, que van obrir al poc d’arribar al Broad en l’aclimatació. Pujaran Òscar Cadiach, Patxi Goñi, Carles Figueras i la metgessa Anna Pujol. El cinquè component, Jordi Bosch ‘Barraca’ ha decidit quedar-se al camp base.
Us seguirem informant de tota l’evolució i, com sempre, l’Òscar trucarà al programa el Pont de Mahoma en arribar als respectius camps d’altura.
Si s’acompleixen les previsions, dissabte farem un programa especial de El Pont de Mahoma, a la sintonia de Tarragona Ràdio, per seguir l’atac al cim.
Molta sort companys…!

Facebooktwitter

Cadiach supera els 7.200 m del camp 3 del Broad i prepara cim en una setmana

Òscar Cadiach ha superat aquest dimarts els 7.200 m del camp 3 del Broad Peak. L’alpinista tarragoní culmina així la cota més alta del procés d’aclimatació, i ja prepara l’atac al cim de cara a la setmana vinent. Un intent que podria passar a la darrera setmana de mes, en funció del temps

Foto: Patxi Goñi. (Cadiach, Oiarzabal i Zerain al CB)
Òscar Cadiach ha trucat aquest dimarts des dels 7.200 metres d’altura del camp 3 del Broad Peak al programa el Pont de Mahoma. Fent així un assaig de l’operació que repetirà un cop assoleixi el cim del seu 14è vuitmil principal sense oxigen artificial. Serà el primer català en aconseguir aquesta fita.
Aquest dimarts, han arribat a aquesta cota de la muntanya del Pakistan els cinc integrants de l’expedició, el gironins Carles Figueres i Jordi Bosch ‘Barraca’, la metgessa Anna Pujol, el navarrès Paxti Goñi i Òscar Cadiach.   
Pujol, Goñi i Cadiach faran nit als 7.200 metres. A la tenda del costat, els acompanyaran Alberto Zerain i Juanito Oiarzabal. Els dos bascos, tot i arribar uns dies abans que Cadiach al Broad, i havent engegat abans l’aclimatació, sembla que ajustaran els tempos per a poder establir sinèrgies amb els catalans per l’atac al cim –tal i com ho van anunciar al Pont de Mahoma abans de marxar cap al Karakorum.
Aquest serà un dels aspecte que acabaran de refermar aquest dijous, quan les dues expedicions es trobin altra vegada al camp base del Broad.
De moment, tot el que van anunciar prèviament que farien s’està acomplint, com ara la reobertura de la nova ruta de des del base al camp 1, el corredor original de Hermann Buhl.
L’altra anunci, era la instal·lació d’un camp 4 per sobre de l’avantcim del Broad, a uns 7.500.
Segons ha explicat Cadiach a el Pont de Mahoma, aquest dijous a CB també valoraran si és necessari aquest pas, abans d’atacar el cim.
Ara, la temperatura entre el dia i la nit varia molt, segons ha explicat la metgessa de l’expedició, Anna Pujol, passant dels 35 graus del dia, als 15 negatius de la nit.
La intenció de cara a l’atac al cim és fer més progressió nocturna que diürna, per evitar precisament les altes temperatures. Aquestes altes temperatures els han provocat aquest dimarts mal de cap en la pujada al camp 3, tot i que sense més importància a nivell mèdic.
Diu Cadiach que tots estan molt animats i que “hi ha molt bona relació entre els integrants de l’equip i també amb la resta d’expedicions”.

Ara els espera, segons l’alpinista, un parell o tres de jornades de mal temps. Els que els obligarà a mantenir-se al base, quan tornin dijous. Amb la recuperació de la finestra de bon temps, decidiran la possible data per l’atac al cim. 

Facebooktwitter

Setmana clau i punta d’aclimatació fins els 7.000 m del camp 3 del Broad

Òscar Cadiach enceta la seva segona setmana al camp base del Broad, que és decisiva per superar en una nova fase d’aclimatació el camp 3 i els 7.000 m de la muntanya

Corredor Hermann Buhl
Probablement aquest dilluns, segons ha explicat el mateix Cadiach a El Pont de Mahoma –tot i que dependrà del temps- remuntaran novament el corredor Hermann Bulh i enllaçaran fins el camp 2 del Broad. Si tot va com està previst –en escriure això des del base, està nevant, diu Cadiach- dimarts faran la segona punta d’aclimatació entre els 6.200 m de camp 2 i els 7.000 m de camp 3.
Hi aniran, com ho han fet fins ara, tots cinc, el navarrès Patxi Goñi, els gironins Carles Figueres i Jordi Bosch ‘Barraca’, la metgessa Anna Pujol i el mateix Òscar Cadiach.   
La intenció és poder baixar dimecres fins el camp base, per explicar-ho dijous en directe a El Pont de Mahoma. 
Cadiach diu, però, “que sinó pot ser aquest dilluns, serà dimarts  degut al temps, ara mateix està nevant al camp base i fent molta humitat, i sembla difícil que millori”.
Aquest canvi de temps els pots condicionar també la finestra per a fer l’atac al cim. Podríem tornar a estar parlant de la darrera setmana de juliol. Ara, doncs, estarien a l’equador de l’expedició.
Diumenge vinent dia 19 de juliol, per cert, farà ja un mes que van marxar des de Tarragona, agafant un vol al prat fins a Islamabad. I aquesta serà la segona setmana de l’expedició al camp base del Broad.
Cadiach diu que estan tots molt bé, i ens envia molt records!

Sempre amunt! 

Facebooktwitter