El Pont de Mahoma 114: Obrim la sisena temporada des del cim de Sant Simplici

Des de Sant Simplici encetem la sisena temporada del programa d’alpinisme, excursionisme i escalada. Vam fer la primera edició el novembre de 2013. Hem volgut fer aquest primer programa en una talaia que ens permet divisar el territori que ens envolta, ens hem situat per sobre dels 100 metres, 111, per ser exactes.

Ens hem situat al voltant d’una torre de guaita circular, feta de pedra i de morter. És un bé cultural d’interès nacional des de l’any 1993. Som al cim de Sant Simplici, darrera de al cantera romana del Mèdol.

Hi hem arribat deixant enrere un altra Torre, la del Mas d’En Cosidor que també trobarem a la tornada. És del segle XIV, també catalogat amb diverses edificacions i aquesta gran torre de maçoneria reforçada amb carreus. Si girem la vista, veuríem el Mas d’en Jover, un dels més grans, ben conservat, i emblemàtic de la zona.

Hi ha molts camins i rutes que culminen aquí. Des d’on tenim una vista esplèndida del que era l’Ager Tarraconensis. Veiem també el mar, la zona on durant la Guerra del Francès es va disputar la Batalla d’Altafulla.

Bona part del terme de Tarragona i, si girem la vista, diverses serralades prelitorals. Si anéssim en direcció al Nord, podríem anar fins a la Bassa Closa, és coneguda com “El Gurugú” el punt mes alt de Tarragona (176m)”.

És un text de l’arqueòleg Joan Menchón de L’AGER TARRACONENSIS A LA MARCA EXTREMA D’ALANDALÚS. ALGUNES REFLEXIONS ENTORN AL (DES)POBLAMENT DEL CAMP DE TARRAGONA, CONCA DE BARBERÀ I PRIORAT ENTRE L’ANTIGUITAT TARDANA I LA CONQUESTA FEUDAL

hi ha alguna referència sobre la data en la que es va construir aquesta torre.

El text diu així: [Ja als límits del districte de Xibrana ens trobem amb una altra construcció identificada com islàmica, la torre i edifici annex del mas de Monravà (Alcover). Es tracta d’una torre amb planta quadrada, amb base de carreus i un segon cos de tàpia, que funcionava amb un edifici annex de planta rectangular. Per Bolòs es tracta d’una obra andalusina (Bolòs 1995c) tot i que per Barbarà és baix medieval (Barbarà 1978). En aquest context caldria també establir la cronologia absoluta d’altres construccions com la torreta del Mas de l’Hereuet, prop del Molnàs (Tarragona), o les de la partida de Miralbó (La Canonja) i Sant Simplici (Tarragona). Ara bé ara per ara només ens movem en el territori de la simple conjectura (Bertran 1993, 12; Massó 2003).]

La torre de Sant Simplici és baix medieval? Ens ho desvetlla Joan Menchón, escolteu, escolteu…

Hem fet el programa 114 amb la cordada radiofònica de Josep Maria Bonachí, Òscar Cadiach, Josep Suñé i Sebastià Poy, que avui ens ha llegit un sobet sobre el Mèdol de Josep Carner. Com sempre, amb Lluís Comes al control tècnic.

A l’antiga pedrera del Mèdol – Josep Carner

Oh grans entranyes buides, oh grans entranyes ertes.
oh desolació d’una maternitat!
Vàreu pujar l’acròpolis, el temple, la ciutat:
afany de déus i d’homes us ha deixat desertes.

Els déus han mort. Dels homes les gèneres incertes
de nom i llei mudaren. I, sota nou poblat,
i en pedra tota rosa d’orgull d’eternitat,
encara avui es migren futures descobertes.

Oh grans entranyes buides, oh grans entranyes lasses!
Oh monument al somni perdut de dues races!
les heures us emparen com un mantell serè.

I els pins en la fondària, del sol a la recerca,
com el xiprer s’afinen en abrivada enterca:
dins clota de centúries encara troben fe.

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma (101+12): Punta Alta (3.014m) i pic de Comalesbienes (2.993 m) a la Vall de Boí.

L’equip del Pont de Mahoma us proposa una sortida a la Punta Alta (3.014 metres) i el pic veí de Comalesbienes (2.993 metres).

L’hem assolit sortint des de l’aparcament de la presa de Cavallers, seguint el senderó que puja molt costerut i serpentejant per la canal situada a tocar del camí per accedir a la presa. Al cap de poc de sortir, gaudireu d’un bonic salt d’aigua en un ressalt del camí.

A tenir en consideració que cal fer un desnivell positiu de 1.400 metres en pocs quilòmetres. És una ascensió dura, que transcórrer per la part superior per una zona de grans blocs d’un glacera seca. La pujada, però, val i molt la pena, per a poder contemplar des d’aquest cim solitari, tot l’entorn i els impressionants llacs de Comalesbienes.

Es veuen perfectament el Comoloformo i els Besiberris i, més al fons, les Maladetas i el sempre imponent Aneto. A l’alatra vessant, el Contraix; la Pala Alta de Sarradé; el Gran Tuc de Colomers o la Pala Xespadera.

Tornarem fent una ruta circular des del Coll Arenós (aprox. 2.800 metres) en direcció cap al Refugi Ventosa i Calvell –on ens esperant unes cerveses ben fresques- després d’haver resseguit el Riuet d’Estany Negre i haver fet el bany de rigor a l’Estany de la Roca.

La ruta ens portarà des del refugi fins al planell de Rio Malo, per creuar tot seguit l’estany de Cavallers i arribar al punt de sortida.

La intenció era banyar-nos després a les piscines termals exteriors del Balneari de Caldes de Boí. L’hora d’arribada, però, ens ha obligat a deixar-ho per un altra ocasió.

Una ascensió que hem fet amb Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí i Josep Suñé. Ens hi han acompanyat uns bons amics, Claudio i Marc Castaño (pare i fill); Jordi Bayés i Mayte Matamoros i la seva inseparable gosseta ‘Rubi’.

Ascensió que li hem dedicat a l’amic Xaume Ramon, que tant coneix i estima aquestes muntanyes, i amb el que tenim pendent pujar plegats la Pala Xespadera.  Va per tu, Xaume!

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 112. Ascensió al pic de Vallibierna (3.067m) i al Tuc de Culebras (3.062m)

Pont de Mahoma 112: Ascensió al pic de Vallibierna (3.067m) i al Tuc de Culebras (3.062m) pel pas del Cavall, des de l’Embassament de Llauset. Per coronar el Culebras passem per la petita cresta d’uns 20 metres que uneix aquests dos pics, coneguts com el Pas del Cavall, que és el que dóna emoció a la sortida. 

En aquesta ruta ascendim a dos tres milles, i veurem unes vistes immillorables de la vessant meridional del massís de la Maladeta. La famosa cresta entre els dos pics, el pas del Cavall, no és molt difícil, però és necessari que al passar tinguem la màxima concentració per una zona molt afilada i exposada.

Si portem gent inexperta, un cordino i uns quants mosquetons no ens faran cap nosa.

Cim que hem fet amb Josep Maria Bonachí i Sebastià Poy, i amb altres amics del club Alpí k2.

En aquesta programa, també us hem ofert d’altra banda, la conversa que teniem pendent amb el catedràtic de geografia, Pere Sunyer, doctor en geografia i història, i escalador. 

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 111. Un any després del cim d’Òscar Cadiach al Broad Peak

Ara fa un any arrencaven un programa que no sabíem si tindria final. Va ser a la una de la matinada, la nit del 27 de juliol -aquesta propera nit- i ens van mantenir tota la nit en vetlla, fins l’endemà a les 8.41 minuts del matí (hora nostra) les 11.41 al Karakorum, al Pakistan.

Divendres farà un any d’un dels programes més emotius que hem viscut en quatre temporades de ràdio al Pont de Mahoma. Vam engegar un programa especial que s’allargava fins l’endemà -més de 9 hores de directe- fins que vam rebre una trucada d’Oscar Cadiach des dels 8.047 metres del cim del Braod Peak.

En aquesta muntanya del Pakistan, l’alpinista tarragoní i company de cordada radiofònica va completar els 14 vuitmils principals de la terra sense ajuda d’oxigen addicional. Avui ho hem recordat.

L’estudi de la ràdio va esclatar en alegria en rebre la trucada, i va ser molt difícil contenir les llàgrimes d’emoció, després de quatre temporades seguint els intents infructuosos de Cadiach al Broad.

Un gran equip, una gran cordada radiofònica d’aquell especial Pont de Mahoma comandat per Josep Suñé, amb Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí, Jordi Mena, Ricard Fernández i Rafa Olivier.

Amb els tècnics Lluís Comes i Joan Maria Bertran i el suport de Tere Ortega es va completar l’equip de retransmissions d’aquella històrica nit. L’equip també ha rememorat un any després l’emoció viscuda i desfermada just després de la trucada de Cadiach.

Cim del Broad Peak (8.047 m) 27 de juliol 2017

El programa especial va merèixer una menció de qualitat en la 18ena edició dels Premis de Radio Associació de Catalunya, en una gala celebrada el maig d’enguany a l’Auditori de l’Once de Barcelona. Va ser per la repercussió que va tenir a nivell català, estatal i fins i tot internacional.

Un programa en els que hem pujat el Montardo, (2.883,3m) i ho ho hem fet per les dues vessants, la de la Vall d’Aran (des d’Arties) i la de la Vall de Boí, des de l’estany de Cavallers. També hem ascendit els 2.921 metres del Carlit, des del llac de les Bulloses, la muntanya més alta de la Cerdanya.

El programa de l’any després, l’hem dedicat a Muhammad Ali Sadpara que va fer cim ara fa un any amb l’Òscar al Braod, i fa pocs dies ha coronat el K2 completant tots els vuitmils del seu país, el Pakistan. Li hem dedicat a Sadpara i a un altre HAP d’altura del Pakistan, que morir l’any 1999. És Amir Mehdi, que va participar en l’expedició austríaca que va aconseguir el primer ascens al Nanga Parbat, el 1953, i en l’expedició italiana que va aconseguir el primer cim del K2, el 1954. Conegut per haver sobreviscut en aquesta expedició juntament amb l’alpinista italià Walter Bonatti, a una nit de bivac a l’aire lliure a més altitud, uns 8.100 metres. Cadiach també ha tingut paraules de record per l’amic Alberto Zerain, que ens deixava poques setmanes abans, al Nanga Parbat. 

Benvinguts al Pont de Mahoma 111.

Facebooktwittergoogle_plus

El pont de Mahoma 110. El corbs marins del camí de Ronda

És temps de platja, i des de la la vora de l’aigua també tenim motius per caminar i deixar-nos portar tot resseguint els camins de ronda. Travessarem dues platges nudistes: la Platja de la Roca Plana i Cala Fonda -o Waikiki.

Transitarem pel Bosc de la Marquesa que, junt amb el Camí de Ronda estan catalogats com a Espai d’Interès Natural. A tocar de la Roca Plana, descobrirem l’antic embarcador des d’on eren transportades les pedres de la cantera romana del Mèdol. Es tracta del primer moll pròpiament industrial d’època romana detectat a Catalunya i un dels pocs de l’Occident mediterrani, documentat i donat a conèixer l’any passat per investigadors de l’ICAC.

El camí de ronda ens portarà pel marge d’un penya-segat, entre vegetació mediterrània, amb visita inclosa d’una petita colònia de corbs marins.

Nosaltres hem sortit des de la Torre de la Móra, direcció a la platja Llarga, però també el podeu fer de sud a nord, vorejant el càmping, on veureu l’antiga torre de vigilància que li dóna nom.

I així, anat fent camí, fins Cala Jovera, amb el castell de Tamarit i fins on la vostra imaginació us porti.

Benvinguts al Pont de Mahoma 110.

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 109. 16ena Trobada de Pubilles Escaladores

El que va començar fa 16 anys més o menys com una trobada casual entre amigues, amb el pas dels anys s’ha anat fent gran i en l’edició d’enguany ja eren unes 130 persones. Són les pubilles escaladores, que es va trobar el cap de setmana del 2 i 3 de juny a Collbató, i a la zona d’escalada dels Massís de Montserrat.

 

L’anterior ‘festa de les pubilles’ es va celebrar a la zona de Cavallers, a la Vall de Boí. Una trobada de les pubilles escaladores plenament consolidada i amb 16 edicions a les seves esquenes.

És ja una cita obligada per aquelles dones que escalen i que volen reivindicar el seu paper en el món de la muntanya. 130 escaladores amb Rosa López Codony, Marisol Sánchez Rabanal i moltes altres comandant la trobada, i un micròfon del Pont de Mahoma amb un home, el nostre company de cordada Ricard Fernández per allà infiltrat. Va poder veure la projecció del documental ‘Encordades’ i va parlar amb dues de les seves protagonistes, Eli Vergés i Ester Sabadell.

El Ricard es va anar movent amb el micròfon, acostant les veus d’aquestes dones escaladores, els seus neguits i les converses que tenen al peu de la roca en absència del gènere masculí. Qüestions de gènere, igualtat, conciliació, estereotips…

Benvinguts al Pont de Mahoma 109

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 108: Les Coves del Llorito i la 16ena trobada de Pubilles Escaladores

Avui us hem saludat des de la muntanya del Llorito, a Tarragona. Hem fet una primera part del programa des de la seva part recreativa, on hi ha les barbacoes i la zona de búlders i escalada. Després, hem tornar la connexió als estudis de l’avinguda Roma, des d’on els companys han fet ‘La Ràdio dels Jocs’. En acabar, us hem saludat novament des d’una de les 4 coves del Llorito. Es tracta d’una zona d’antigues pedreres romanes, explotades també segles després. Hi ha una referència de Marcos Vitruvio Polion arquitecte enginyer i escriptor romà del segle I a C, que escriu sobre les pedreres subterrànies de roca de toba calcària, més fàcils de treballar.

Espeleològicament són citades per Puig y Larraz al seu catàleg de «Cuevas y Simas de Espanya» (1896) encara que diu que són pedreres subterrànies. Al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1897) Font i Sagué recull la cita de Puig sense ampliar la referència. Van ser, també resguard de tarragonins durant la guerra civil fent-les servir com refugi antiaeri.

A la Cova Gran de Llorito (1), Les perforacions han format una sala de 25m d’ampla per 35m de fondo i 12m d’alt, amb columnes de la mateixa roca com un sistema d’apuntalament. LCova de Llorito (2forma una sala de 35m d’ampla per 28m de fondo i 8m d’alt. Pel que fa a la Cova de Llorito (3), té una sala de 20m d’amplada per 28m de fondo i 6m d’alt i, finalment, la Cova del Llorito (4), és una cavitat diferència de les altres. Forma una saleta en rampa de 6m d’amplada per 9m de fondo i 7m d’altitud, aquí trobem una galeria penjada de 1,5m d’alt per uns 12m de longitud. Són dades extretes d’aquest bloc d’espeleologia.

Des d’allà, us hem parlat fe la singularitat geològica i morfològica de les cavitats, amb Òscar CadiachJosep Maria Bonachí, Josep Suñé i Àlex Ossó. Hem arrencat el programa, però, des de la part superior de la muntanya del Llorito, parlant de la zona de pícnic i de les parets d’escalada, amb el Paco, que en porta la gestió.

D’altra banda, aquest cap de setmana, 2 i 3 de juny, se celebrarà la Trobada de Pubilles Escaladores. Enguany es farà a Collbató, i a la zona d’escalada dels Massís de Montserrat. La trobada de les pubilles escaladores arriba plenament consolidada i amb 16 edicions a les seves esquenes.

El que va començar gairebé com una casualitat s’ha convertit amb els anys amb una cita obligada per aquelles dones que escalen i que volen reivindicar el seu paper en el món de la muntanya.

Enguany, s’hi han inscrit 130 escaladores en una trobada en la que es projectarà el documental ‘Encordades’ amb assistiran d’alguna de les seves protagonistes, com Eli Vergés, Carme RomeuEster Sabadell i altres protagonistes del film. L’anterior ‘festa de les pubilles’ es va celebrar a la zona de Cavallers, a la Vall de Boí.

N’hem parlat amb Rosa López Codony i amb Marisol Sánchez Rabanal.

Benvinguts al Pont de Mahoma 108.

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 107. Què cal fer si ens mossega un escurçó?

Des de la cordada del programa us hem recomanat què fer davant la mossegada d’un escurçó. I també, quin equip podeu portar a la motxilla pels primers auxilis, i com funciona. Això és un kit de primers auxilis, portàtil, que es pot adquirir a les farmàcies.

En un programa, en el que Àlex Ossó, el nostre cercador de fòssils de capçalera  més internacional -n’hi arriben de tot el món- ens ha parlat dels circuits que fan aquestes peces per tot el món. I de peces singulars, com el fòssil d’una serp de grans dimecions descobert a Colòmbia.

Els companys Josep Maria Bonachí i Sebastià Poy, han estat fent crestes i cims pel territori. Us preguntaven on eren en uns vídeos penjats a les xarxes del programa, avui ho desvetllarem.

I atenció, el company de cordada Òscar Cadiach aspira a convertir-se en ‘Català de l’any’. Això després que l’any passat es convertís en el primer català a coronar els catorze vuit mil sense ajuda d’oxigen addicional. Va completar-los tots, quan el 27 de juliol de 2017 va fer el cim del Broad Peak,al Pakistán. És tota una llegenda de l’alpinisme des que el 1985 va fer el cim de l’Everest juntament amb Toni Sors i Carles Vallès. A més, és un dels pocs alpinistes a escala mundial que ha coronat l’Everest per les seves dues cares sense ajuda d’oxigen addicional.

Cim del Broad Peak (8.047 m) 27 de juliol 2017

 

Ha estat un any magnífic pel company de cordada, la gesta dels 14 vuitmils ja li va valer distincions com els premis Juanjo Garra, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i el reconeixement a l’‘Esperit Esportiu‘ de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i el diari Sport.

Teníem pendent un parell d’entrevistes dels companys Ricard Fernández i Òscar Cadiach, del 40 aniversari del Grup Cavall Bernat i a la XXXV ena Trobada, que es va celebrar a Monistrol de Montserrat, el passat 22 d’abril. En l’anterior programa, vàrem poder escolat les veus de Josep Manel Anglada, Eli Vergés, Josep Maria Torras HumetRamon Oranies, Jordi PonsJoan Cerdàla Fiona, fila del Xavi MetalMiguel Ángel García Gallego ‘Murciano’Àngel Vedo..

I ens va quedar al rebost, Ignacio Lucero i el seu gos ‘Oro’, amb el que van fer el cim de l’Aconcagua. Aquest guia de Mendoza, ens relata aquesta extraordinària història, el seu 40è cim d’aquesta muntanya argentina, després de recuperar-se de dos infarts, a 7.000 metres, al Manaslu.

Jordi Merino, president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ens parla del present i futur de l’excursionisme i l’escalada. També la de Joan Garrigós, president de la Federació Espanyola de Deportes de Montaña i Escalada (FEDME). Hi va entrar després de 13 anys al capdavant de la FEEC. Amb ell hem parlat sobre la problemàtica en l’accés als parcs i espais naturals; de regulacions i restriccions. També de la massificació arran les curses de muntanya.

Benvinguts al Pont de Mahoma 107

Facebooktwittergoogle_plus

Neix el canal youtube del Pont de Mahoma

Per tots aquells que encara no heu pogut anar a cap de les moltes projeccions que ha fet l’Oscar Cadiach des de la seva tornada del Broad Peak, amb els 14 vuitmils sense oxigen addicional, ATENTS/ES.

Hem creat un canal youtube del programa, per compartir amb tots vosaltres els reportatges del cim.

També hi trobareu altres continguts, com les entrevistes amb l’escalador Dani Andrada,

L’alpinista Alex Txikon;

La conversa amb Sebastián Álvaro, que ens descriu la millor història de supervivència polar; una aventura heroica i exemplar. Aquest dijous ha estrenat en primícia a Tarragona, al costat del seu fill Javier, que l’ha dirigit, el documetal “Tras las Huellas de Shackleton”.

O, alguns dels programes ascendint cims dels Pirineus, com el Gran Tuc de Colomers…

Com els youtubers, si aconseguim 1.000 subscriptors, farem un programa des del Pont de Mahoma, a l’Aneto, en streaming.

Ens ajudeu??

Facebooktwittergoogle_plus

El pont de Mahoma 106: 40 anys del grup Cavall Bernat

Els companys Ricard Fernández i Òscar Cadiach van assistir al 40 aniversari del Grup Cavall Bernat i a la XXXV ena Trobada, que es va celebrar a Monistrol de Montserrat, el passat 22 d’abril.

 

Per cert, el Ricard es va convertir en un nou ‘cavallista’ -l’Òscar ja ho era- en rebre la insígnia per haver escalat aquesta insigne agulla de forma fàl·lica del massís de Montserrat.  Han tornat amb un extraordinari reportatge -autèntic document històric radiofònic- de més de dues hores. Avui n’hem escoltat una part.

Així, us hem parlat de l’‘Anglada-Guillamon’; via emblemàtica del massís, amb Josep Manel Anglada. I naturalment, amb la seva inseparable parella, l’Eli Vergés, tot referent de l’escalada femenina al país, que ens relata com fa unes dècades no estava ben vist que una dona practiques l’escalada.

Joan Nubiola, Josep M. Torras i Josep Barberà (promotor principal del grup), van crear el 27 de juliol del 1978 el Grup Cavall Bernat. Per formar-ne part, només calia haver escalat aquesta agulla de Montserrat.

Precisament, n’hem parlat dels origens amb Josep Maria Torras. Des de la dècada de 1940, ha fet nombroses escalades clàssiques, acompanyat habitualment de Joan Nubiola, a Sant Llorenç del Munt i Montserrat. És un dels fundadors del grup i ens ha parlat dels ‘fills predilectes, de la via predilecta, de la muntanya predilecta’.

També hem conversat amb mossèn Ramon Oranies, responsable Meteorològic de l’Observatori de Montserrat, cavallista i gran coneixedor de la muntanya.

Amb Anglada hem parlat de l’Annapurna Est de l’any 74, aquell primer vuitmil estatal i català, gesta que compartia amb Emili Civis i amb un altra de les veus que hem recollit al programa, la de Jordi Pons. Com Anglada, és un dels millors alpinistes de la història de Catalunya. Pons va ser dels primers en anar als Alps; fent cim a la cara nord de l’Eiger. Ens ha deixat clar que l’alpinisme ‘no té data de caducitat’ en referència a la seva tornada al Pique Longue, amb el documental de Pixpeak, que va emetre TV3.

També hem escoltat Joan Cerdà: història viva de l’escalada. Ha obert diverses vies per tot el món, però sobretot a les muntanyes de Montserrat. Grans descobridors de les Arestes Brucs.

“Escoltar Joan Cerdà és com ‘escoltar’ un llibre. El que es fa ara en escalada, ells ja ho havien fet fa dècades” -ha dit de Cerdà Òscar Cadiach.  Cerdà ens ha recordat una forma de practicar l’escalada en la que primaven els valors i la puresa. Tenien un estil que els feia preferir ‘deixar de fer una via i baixar, abans que foradar la paret’ -ha dit aquest gran escalador, a pocs mesos per complir els 80.

Hem parlat també amb Miguel Ángel García Gallego ‘Murciano’, porta més de cinc dècades fent primeres exploracions i ascensos. Pioner en l’ascens hivernal de la cara oest del Naranjo de Bulnes, l’any 1973. Un altra faceta seva la trobem sota l’aigua; com a submarinista. Amb immersions a l’Antàrtic. Ha bussejat al Pacífic amb els membres del cèlebre equip Cousteau. Ha realitzat immersions sota el gel a l’Àrtic i a l’Antàrtic. És el primer espanyol que va bussejar i va filmar el major vaixell enfonsat del món, el portaavions nord-americà Saratoga. ens ha relatat que alternar muntanya i mar (busseig) és vital per ‘entendre el puzzle del món’. Ens ha parlat de ‘la comunicació a base de gestos del món del silenci’ sota el mar.

Un mite de l’escalada del nostre país, a l’Angel Vedo. L’Angelito, un dels de “Vilanova” que es va iniciar amb el Juan Chaparro “Chapi”. Va obrir alguna de les vies clàssiques més importants i de referència de la roca del nostre país.

Hem acabat aquest reportatge amb la Fiona, una jove promesa de l’escalada. És la filla d’un conegut escalador i guia, Xavi Metal. Ella, amb només 9 anys, ja vol pujar el Cavall Bernat per ser ‘cavallista’. Avui, Pont de Mahoma 106.

Ens han quedat per escoltar -ho farem en un proper programa- les entrevistes amb Joan Miquel Rodríguez, alcalde de Monistrol de Montserrat.

Ignacio Lucero i el seu gos ‘Oro’ amb el que van fer el cim de l’Aconcagua. Aquest guia de Mendoza, Argentina, ens relata aquesta extraordinària història, el seu 40è cim d’aquesta muntanya i, a més, després de recuperar-se de dos infarts, a 7.000 metres, al Manaslu, a l’Himalaia, que li va deixar una invalidesa.

També amb Jordi Merino, president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i Joan Garrigós, president de la Federació Espanyola de Deportes de Montaña i Escalada (FEDME).

Facebooktwittergoogle_plus

Tarragona Ràdio