Ràdio Associació premia Tarragona Ràdio pel Pont de Mahoma del cim de Cadiach

Ràdio Associació de Catalunya premia Tarragona Ràdio pel Pont de Mahoma del dia del cim d’Òscar Cadiach. El programa d’alpinisme ha recollit aquest dijous (3 DE MAIG DE 2018) la Menció de Qualitat en la 18 ena edició dels Premis de Ràdio Associació de Catalunya. Ha estat en una gala celebrada a l’Auditori de l’Once de Barcelona.

La Menció ha estat per l’espai d’alpinisme de Tarragona Ràdio. En concret, la menció de Qualitat ha estat pel programa del passat 27 de juliol de 2017. Van ser 9 hores de directe amb el seguiment de l’atac de l’alpinista Òscar Cadiach al cim del Broad Peak. Un programa que culminava amb la trucada de Cadiach des de dalt del seu catorzè vuit-mil assolit, de 8.047 metres.

Cim del Broad Peak (8.047 m) 27 de juliol 2017

El jurat del premi de Ràdio Associació ha destacat la repercussió que va tenir aquell moment a nivell català, estatal i fins i tot internacional. Cadiach es convertia en el primer català en assolir els 14 vuit-mils de la terra sense oxigen artificial i molts mitjans es van fer ressò de la fita tot citant Tarragona Ràdio.

Pel programa de seguiment del Pont de Mahoma van passar en directe aquella nit d’estiu alpinistes de primer nivell, aficionats a la muntanya i fins i tot, oients de tot l’Estat i de l’estranger que estaven pendents de l’evolució de Cadiach a través de l’emissió per la pàgina web de Tarragona Ràdio a banda del 96.7 de l’FM.

Van formar part de la cordada radiofònica d’aquell especial Pont de Mahoma comandat pel periodista Josep Suñé, el mateix Òscar Cadiach, Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí, Jordi Mena, Ricard Fernández i Rafa Olivier.

Amb els tècnics Lluís Comes i Joan Maria Bertran i el suport de Tere Ortega es va completar l’equip de retransmissions d’aquella històrica nit que ha rebut ara el reconeixement de Ràdio Associació de Catalunya. Aquest ha estat l’equip que aquest dijous ha recollit el reconeixement, en nom de tot l’equip de la ràdio i el Pont de Mahoma.

La situació política i social catalana ha marcat la convocatòria i també la gala dels Premis, que ha comptat amb l’assistència del President del Parlament, Roger Torrent, que ha fet un defensa de la llibertat de premsa, el rigor i la honestedat.

Els programes presentats i els guanyadors en fan una referència clara amb el Premi a l’Excel·lència per la cobertura del referèndum de l’1 d’Octubre i el premi audiovisual pel documental “Las Cloacas de Interior”.

Mònica Terribas ha recollit el premi de Millor Professional, “Versió RAC1” el de Millor Programa, “IGDA Igualada Guia d’Àudio” el Premi a la Innovació“, “Asteroide B612” Premi a la Inclusió i “Especial programa 1000 del Badalona Matí” el de Millor Programa de Ràdio Local.  També ha recollit una menció de qualitat, Ona La Torre pel programa ‘Tastets d’Història’.

L’enhorabona a tots els guanyadors/es.

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de mahoma 105. Fons documental del Centre Excursionista de Tarragona

Ha plogut molt des de l’any 1895, quan es va fundar la Secció Excursionista de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera, organitzant excursions i visites a espais propers a la ciutat. Entre el 1914, any en què es celebrà a Tarragona el tercer Congrés Excursionista Català, i 1930, la ciutat comptava amb vuit associacions excursionistes, com el Grup Excursionista Muntanyenc (1923) i l’Agrupació Excursionista Ginesta (1929). Les dues entitats van desaparèixer després de la Guerra Civil i no van renéixer fins als anys cinquanta. Finalment, el 12 de setembre de 1972, es van fusionar creant l’actual Centre Excursionista Tarragona, sota la presidència consensuada de Julio Valderrama Espinosa, amb 428 socis i local social al número 18 del carrer de la Nau.

El Centre Excursionista de Tarragona cedeix aquest divendres a la ciutat el seu fons i el de Leandre Lerín. Serà a l’Arxiu Històric, on se celebrarà l’acte oficial de cessió d’aquests fons documentals. Està integrat per 15 caixes d’arxiu i 328 fotografies, documentació generada o rebuda pel Centre Excursionista entre els anys 1928 i 2013. Alguns joves que procedien del Grup Excursionista Tarragoní creat l’any 1920, com Leandre Lerin, Joan Porta i Puig, Manel Blai, Joan Melich i Francesc Cardona, van crear el Grup Excursionista Muntanyenc el 23 d’abril de 1923.

L’entitat va ser la primera a senyalitzar els camins, va intervenir i promoure els aplecs excursionistes de les comarques tarragonines, va participar en l’establiment del Campament de Repòs de Catalunya al turó de l’Oliva. Alguns dels seus socis van ser els primers en culminar a l’Estat el cim del Cerví als Alps. L’Agrupació Excursionista Ginesta va ser fundada el 29 de maig de 1929, entre d’altres, per Alfons Miquel, ànima de l’entitat, Josep Martínez Alonso, Josep Gras i Josep Llena. De les activitats desenvolupades per l’entitat destaquen la publicació del butlletí, l’organització del Primer Campament de les Comarques Tarragonines i la creació secció Minyons de Muntanya adreçada als més joves dirigida per Josep Casanovas.

Pel que fa al fons fotogràfic Leandre Lerín està integrat per 7 àlbums que contenen 1.939 positius en paper. Instantànies captades entre els anys 1921 i 1969, per aquest membre fundador del Grup Excursionista Muntanyec. Hi ha imatges de campaments, dels diferents aplecs excursionistes fets al territori i tota mena de sortides arreu del territori català i de l’estat.

El ventall temàtic s’amplia amb fotografies vinculades a l’àmbit esportiu en general com el bàsquet, el ciclisme, el futbol, l’atletisme i el vol. Tot i que també es poden trobar imatges de patrimoni històric i de vida quotidiana en general.

Avui en parlem amb el president del centre, Jordi Aluja. I precisament, un altre integrant del club, Xavier Martorell, ens acostarà una recomanació de cara a Sant Jordi: ‘Tarragonès, 17 excursions a peu, de Cossetània Edicions. Des del Llorito al Pont del Diable, les cales del Bosc de la Marquesa, Sant Simplici, el riu Gaià, el cim més alt de la comarca o el castell de Tamarit, generalment a través de rutes circulars de fàcil accés pensades per fer a peu.

El company Ricard Fernández ens ha fet una tria de llibres de cara a la diada del llibre i la rosa; Sebastià Poy, com sempre, ens ha acostat la part més poètica de la muntanya, amb textos avui de Jacint Verdaguer. Amb Josep Maria Bonachí hem anat a fer ruta per les muntanyes de l’entorn, i ambÒscar Cadiach, també una proposta per sant Jordi ‘Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig’, del company periodista Francesc Joan, també amb el segell de Cossetània Edicions. Avui, programa 105.

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de mahoma 104: Menció de Qualitat en els 18ens Premis Ràdio Associació

El programa El Pont de Mahoma ha guanyat una de les Mencions d’Honor dels Premis Ràdio Associacióque arriben a la seva 18a edició. Aquest dijous al migdia s’ha fet públic el veredicte del jurat que atorga a l’espai d’alpinisme de Tarragona Ràdio el premi de menció de qualitat en l’apartat de millor programa de Ràdio local. Ho ha anunciat el president de Ràdio Associació de Catalunya, Jordi Margarit acompanyat de la secretària del jurat dels premis, Margarida Moles. En concret, la menció d’honor s’ha atorgat a l’edició especial del Pont de Mahoma del passat 27 de juliol. Van ser 9 hores de directe amb el seguiment de l’atac de l’alpinista Òscar Cadiach al cim del Broad Peak. Un programa que culminava amb aquest moment: la trucada de Cadiach des de dalt del seu catorzè vuit-mil assolit.

El jurat del premi ha destacat la repercussió que va tenir aquell moment a nivell català, estatal i fins i tot internacional. Cadiach es convertia en el primer català en assolir els 14 vuit-mils de la terra sense oxigen artificial i molts mitjans es van fer ressò de la fita tot citant Tarragona Ràdio.

Pel programa de seguiment del Pont de Mahoma van passar en directe aquella nit d’estiu alpinistes de primer nivell, aficionats a la muntanya i fins i tot, oients de tot l’Estat i de l’estranger que estaven pendents de l’evolució de Cadiach a través de l’emissió per la pàgina web de Tarragona Ràdio a banda del 96.7 de l’FM. Van formar part de la cordada radiofònica d’aquell especial Pont de Mahoma comandat pel periodista Josep Suñé, el mateix Òscar Cadiach, Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí, Jordi Mena, Ricard Fernández i Rafa Olivier.  Amb els tècnics Lluís Comes i Joan Maria Bertran i el suport de Tere Ortega es va completar l’equip de retransmissions d’aquella històrica nit que ha rebut ara el reconeixement de Ràdio Associació de Catalunya. Ho hem anunciat en directe.

Avui, que en aquest programa mateix hem parlat del Cavall Bernat; una agulla esquerpa del Massís de Montserrat que fa quatre dècades es va convertir en una referència de l’escalada a Catalunya. La primera escalada va ser un 27 d’octubre de 1935, Josep CostaCarles Balaguer i Josep Boix li van prendre l’aureola de muntanya inexpugnable que tenia fins al moment. Els monjos de Montserrat, però, no ho van veure clar, i van posar en dubte l’ascensió, tot demanant proves més clares a través del butlletí del santuari. La polèmica va generar l’anunci d’una segona escalada.

El 15 de març de 1936. Quan un dels tres escalador, Josep Costa, va aconseguir el que sempre s’havia considerat impossible, com titulava la Vanguardia de l’època. Una gesta que va retransmetre en directe Radio BarcelonaAvui us parlem del 40 aniversari del Grup Cavall Bernat i de la XXXV ena Trobada, que es farà a Monistrol de Montserrat el 22 d’abril. En parlem amb Josep Sicart i Josep Massana.

També hem escoltat la veu de l’alpinista Joanatan García, des de Katmandú, que just avui parteix per intentar el Dhaulagiri

Com sempre, us hem llegit un fragment d’un llibre clàssic de muntanya, amb Ricard Fernández i una poesia de Sebastià Poy. Us  hem fet recomanacions de muntanya per la vora, amb la resta de companys de cordada. Benvinguts al Pont de Mahoma 104. 

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 103. Festa anual de la FEEC i encadenament de Gerard Rull de ‘La Rambla’ (9a+)

Són les paraules del mestre. Fèlix Rodríguez de la Fuente, que ja ens alertava fa gairebé quatre dècades de que ens estàvem carregant la fauna i el món. Un missatge, malauradament, plenament vigent en els nostres temps. El conegut etòleg, naturalista i divulgador ambientalista -segur que tots recordeu la seva serie televisiva «El hombre y la tierra» va néixer i morir el mateix dia, un 14 de març, amb 52 anys de diferència.

Ahir es van complir 38 anys de la seva mort, en estavellar-se l’avioneta en què viatjava, a Alaska, a 25 km de l’estret de Bering, en plena temporada de rodatge. Aquest programa 103, li dediquem.

Aquest dimecres, al Born Centre de Cultura i Memòria, a Barcelona, s’ha celebrat la Festa anual de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) amb les novetats de l’any i el reconeixement als esportistes que han destacat el 2017. Entre els reconeguts, Ferran Latorre i Òscar Cadiach. I un sentit i emotiu homenatge, d’entrada, al que va ser vicepresident de la FEEC, el reusenc Lluís Simó(Club Excursionista Reddis) que ens va deixar el desembre passat, als 55 anys. Va ser amb els Cant dels Ocells, amb el violí de Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. En parlem, de tot plegat, amb el president de la FEEC, Jordi Merino.

Avui que, d’altra banda, hi haurà la penúltima parada del Cicle de Muntanya a l’Auditori Diputació, amb una pel·lícula i un curtmetratge. Es projectarà ‘Mira’ de Lloyd Belcher i ‘Link Sar West’ de Jonathan Griffith.

Per cert, parlem també d’escalda esportiva, i es que La Rambla (el 9a+ de Siurana) torna a ser noticia. L’ha encadenat un escalador català, Gerard Rull. 

S’ha convertit en el 22è escalador que arriba amb èxit a la cadena de ‘La Rambla’ i en el tercer català. Ramon Julián “Ramonet” va realitzar la primera ascensió l’any 2003. Tres anys després Edu Marín firmava la primera repetició. Avui l’hem conegut.

Gerard Rull – La Rambla (el 9a+ de Siurana)

Us hem acostat, com en cada edició, la part més poètica de la muntanya, amb el nostre rapsode Sebastià Poy. Amb ell i Josep Maria Bonachí us hem recomanat una ruta que han fet aquest dilluns pel Montsant. I, precisament, hem anat a cercar l’altra lletraferit del programa, Ricard Fernández, en aquesta serralada del silenci, a l’ermita de Sant Bartomeu. Benvinguts al Pont de Mahoma 103.

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 102. Prèvia de Sílvia Vidal i entrevista a Chus Lago

És igual de petita que valenta! La podem descriure així, parlem de l’escaladora Sílvia Vidal, que ens relatava el passat mes d’octubre la seva aventura bigwalera en solitari a Xanadu, a una vall remota d’Alaska, vigilada sempre de reüll pels óssos negres i grizzlies, i carregant 150 kg de material i menjar.

Aquesta tarda, la petita gran escaladora ha estat la protagonista al Cicle de Muntanya a l’auditori Diputació, on ens ha explicat a tots plegats com s’ho va muntar per a poder anar fent ‘un pas més’.

Un cicle que ha fet la tercera parada aquesta tarda. Al Pont, anem escoltant les veus dels que ja hi ha passat fins ara. En el següent programa, serà el torn de Sebastián Álvaro, que ens deia sobre Shackleton: “Van canviar la història, però van morir pobres”. Ell ens descriu la millor història de supervivència polar; una aventura heroica i exemplar. Dijous passat va estrenar en primícia a Tarragona, al costat del seu fill Javier -que l’ha dirigit- el documental “Tras las Huellas de Shackleton”. Defineix Shackleton com un autèntic romàntic, que va canviar el curs de la història (…) després d’ell van venir les primeres expedicions britàniques a l’Everest. Malgrat tot, no va rebre el reconeixement que mereixia, i va morir pobre, com la resta d’homes d’aquella mítica expedició de fa més d’un segle.

I en aquest programa, hem escoltat les paraules de Chus Lago, que assegura que la seva travessa en solitari pel pol Sud, a l’Antàrtida, va ser com una pel·lícula de Clint Eastwood, o com en aquell western on els protagonistes ‘moririen amb les botes posades’: L’exploradora i alpinista Chus Lago ens relata la seva travessa en solitari fins al Pol Sud. Ella, que va ser la primera dona en completar aquest recorregut en solitari, durant dos mesos, amb huracà amb vents de 80 km/h inclòs. Lago, que també és la primera dona ‘Leopardo de las Nieves’, a nivell nacional, després de coronar els principals cims de l’antiga Unió Soviètica. També ens recorda la seva ascensió a l’Everest, que la va convertir en la primera dona, després de tres intents, en completar el sostre del món sense oxigen addicional. Retrocedir a pocs metres del cim hauria estar el millor, diu, perquè en arribar al sostre del Chomolungma va pensar que el seu somni, que havia perseguit durant 7 anys, s’havia acabat; l’havia perdut.

Parlant del sostre del món: «És possible que hàgiu sentit parlar de la Muntanya sagrada. És la muntanya més alta del nostre món. Si arribes al cim, només tindràs un desig: baixar i viure amb aquells que habiten a la vall més pregona. Per això li diuen la muntanya sagrada». És un text de Khalil Gibran sobre la muntanya sagrada. Doncs bé, aquest text ha quedat finalista en la tria del text clàssic del company de cordada radiofònica, Ricard Fernández. Ens ha portat un magnífic text de Berbard Amy, de ‘La poètica de l’Alpinisme’. en aquest programa en el que sebastià Poy, també ens ha regalat una poesia ‘muntanyera’ en directe.

Aquest dijous, hem anat a tocar neu, amb Lali Vilaró hem parlat de la segona edició de Telemark & Skimo (7-11 de març) a la Vall d’Aran. Benvinguts al Pont de Mahoma 102

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de mahoma 101. ‘Pigal’ el trencalòs de la Vall de Boí

En aquest programa us volem parlar d’un animal al que, com a nosaltres, li atrauen les muntanyes. És el seu hàbitat natural, i també li agraden les grans altures, com a molts i moltes dels que ens escolteu ara. Per sort, no li agrada una única muntanya. A diferència del que passava a començaments dels anys 90 del segle passat, quan només disposava d’un únic territori reproductor a Catalunya. Actualment ja en té una cinquantena, cinc d’aquests a la Ribagorça. És una espectacular au protegida, de la família dels voltors. El 13 de febrer d’ara fa un any va ser noticia. Un exemplar de la seva espècie va néixer per primer cop en captivitat a Catalunya, al centre de fauna de Vallcalent, a Lleida. Hi ha projectes d’introducció i recuperació a banda i banda dels Pirineus que, a més, des de fa uns anys van coordinats. Existeix una estratègia amb objectius prioritaris, a escala europea, de conservació d’aquesta espècie: amb la creació també de la Reserva Genètica Pirinenca. Es tracta d’un ocell extraordinari i, malgrat tot, catalogat entre els que estan en perill d’extinció.

És per tot plegat que és tant important el que avui us anem a explicar. La cerca, recuperació i alliberament d’un trencalòs a la Vall de Boí.

Parlarem amb l’Agent Rural del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Pep Gilabert, que va ser l’encarregat de deixar-lo volar en llibertat, al costat d’alumnes de l’escola de Barruera, que el van batejar amb el nom ribagorçà de ‘Pigal’ (pedra arrodonida). Aquest Gypaetus barbatus, rondava pel riu Noguera de Tor, a Barruera, quan va ser vist per un veí de la zona, que va alertar els Agents Rurals. El van traslladar al centre de fauna de Vallcalent per la seva recuperació. És tracta d’un mascle adult, força gran, de dos metres setmana d’amplada amb les ales desplegades, i uns 60 kg de pes. Tenia cataractes i presentava un cop a la pota, però l’han pogut recuperar i retornar a les seves valls. Avui li hem seguit el rastre, i us hem explicat quines muntanyes ha voltat des de llavors, amb un sistema de seguiment GPS.

Hem fet a l’obertura del programa el nostre homenatge a Jim Bridwell. Un agran bigwalero que ens ha deixat aquesta setmana. És i serà sempre tot un referent per nosaltres, i l’alpinista més influent de nord-amèrica. DEP. En repassat la seva petjada amb el nostre expert bigwalero, Jordi Mena.  

Hem dedicat una part del programa a recomanar-vos l’11è Cicle de Muntanya de la Diputació, que arrenca aquesta tarda amb la conferència ‘seguint les petjades de gegants, a càrrec de Chus Lago; la primera dona espanyola i tercera del món en escalar l’Everest sense oxigen artificial. Amb una dilatada trajectòria, també ha protagonitzat diverses expedicions, com una travessa en solitari al Pol Sud.

Amb el coordinador i ànima del Cicle, Pau Salas, hem repassat la resta del cartell d’enguany, amb un marcat caràcter femení, que portarà també a l’Auditori l’escaladora Sílvia Vidal. Serà el proper 1 de març, amb la seva darrera gesta ‘un pas més’; 50 dies en una vall remota d’Alaska, enmig d’ossos grizzlies, escalant la cara oest de Xanadu.

Tampoc faltaran les projeccions de pel·lícules i documentals:

La primera, el 22 de març, amb ‘Tras las huellas de Shackleton’, de Sebatián i Javier Álvaro, basada en la mítica expedició per l’Oceà Antàrtic, de 1914 a 1916, amb el vaixell ‘Endurance’ que ara han recreat en aquest documental. El 8 de març, es projectarà la pel·lícula ‘Bájame una estrella Miriam García Pascual’ de Juanjo San Sebastián. La pel·lícula es basa en els textos que va deixar escrits, i el recorregut vital d’aquesta jove escaladora desapareguda al Meru Peak, amb 26 anys, el 1990.

També destaca el documental ‘Mira’ (15 de març) sobre una jove nepalesa que després de formar part de la guerrilla maoista, retorna al poble i es troba amb un corredor de curses de muntanya. Documental de superació d’adversitats que portarà la Mira a competir entre les millors corredores del món.

El mateix dia es projecte el curmetratge ‘Link Sar West’, sobre un 6.938m de la vall del Charakusa, al Pakistan; una obsessió per l’alpinista i fotògraf britànic Jonathan Griffith. El 2015, i després de tres intents fallits en anys anteriors, va aconseguir fer cim per la cara oest juntament amb el seu compatriota Andy Houseman. Els dos presenten les dures circumstàncies que van patir per fer cim mitjançant unes imatges increïbles.

I el colofó, amb Òscar Cadiach i Ferran Latorreque explicaran a Tarragona els seus respectius 14 cims de vuitmil metres. Serà el dijous, 22 de març. en un acte moderat per Josep Suñé, company de la cordada del Pont de Mahoma. 

Això, per tancar un Cicle de Muntanya de la Diputació del que destaca el premi honorífic que s’estrena enguany, que es concedirà a títol pòstum a l’alpinista Alberto Zerain, desaparegut l’estiu passat a l’aresta Mazeno del Nanga Parbat.

Totes les conferències i projeccions es faran els dijous, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Auditori Diputació. Es recomana anar-hi abans per aconseguir entrada, que anirà en funció de l’aforament de la sala.

Tot plegat, sense deixar de banda els textos clàssics que ens han llegit Ricard Fernández i Sebastià Poy i les bones rcomanacions de Josep Maria Bonachí, amb uns quants consells per a ascendir el Teide (3.718 m).

Facebooktwittergoogle_plus

EL PONT DE MAHOMA 100: Les espelmes pels 100 programes d’alpinisme, escalada i muntanya a Tarragona Ràdio

El Pont de Mahoma va engegar la cordada radiofònica ara fa quatre temporades i pels seus micròfons han passat les primeres espases del món de l’alpinisme de Catalunya, l’Estat i noms que són referents a nivell internacionals, com Kurt Diemberger o Denis Urubko, entre d’altres.

En els quatre anys en antena, s’han reflectit expedicions en zones inhòspites, dures, que mai abans havia trepitjat l’home. Ens ho han relatat les veus de la plana major de l’alpinisme; des dels pioners, com Josep Maria Anglada o Jordi Pons, a les noves fornades.

De tots aquests 100 programes en destaca especialment un que va durar 9 hores en directe a l’Emissora Municipal de Tarragona. Va ser el passat 27 de juliol de 2017, quan Òscar Cadiach trucava des del cim del Broad Peak (8.047 m.); muntanya en la que completava els seus 14 vuitmils principal sense oxigen addicional.

Aquest dijous hem rememorat aquell moment tant emotiu, i també com el recorda avui Cadiach.

Un programa, el número 100, pel qual aquest dijous han passat dos alpinistes en nom de tots els entrevistats en el decurs dels últims anys. Han estat el basc Patxi Goñi i el català Jordi Pons.

Ells i molts altres han estat font d’inspiració i motor d’embranzida per seguir en antena aquests anys. Pons, que juntament amb Emili Civis i Josep Manel Anglada van coronar l’Annapurna Est l’any 1974, esdevenint el primer vuitmil que s’assolia a nivell de Catalunya i al conjunt de l’Estat. En la seva intervenció, ha posat en valor l’existència d’un programa radiofònic dedicat exclusivament a l’alpinisme i al muntanyisme, ha dit que ‘té molt de mèrit i és molt necessari’.

Un programa conduit pel periodista Josep Suñé, amb una cordada radiofònica formada per Josep Maria Bonachí, Ricard Fernández, Jordi Mena, Òscar Cadiach i Sebastià Poy.

El número 100 l’hem dedicat a un dels alpinistes que ha passat pels estudis de Tarragona Ràdio, el basc Alberto Zerain, que perdia la vida l’estiu passat al Nanga Parbat. També a Jordi Frisach, amic de la cordada que moria ara fa uns anys, i Lluís Simó, vicepresident de la FEEC, que també moria recentment a l’edat de 55 anys.

Cadiach, que fa pocs dies va tornar de l’Aconcagua, ha recordat també amb emoció a l’alpinista Juanjo Garra, que ens deixava al Dhaulagiri el 2013. Això, després que la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) li hagi concedit aquesta mateixa setmana el premi que porta el nom del lleidatà. Reconeixement de la FEEC que Cadiach comparteix amb l’altra vuitmilista català que també va completar l’any passat els 14 vuitmils, Ferran Latorre.

El 2017 ha estat un molt bon any per l’alpinisme català, com ho hem reflectit a les ones del Pont de Mahoma, i ho hem fet amb una estreta col·laboració amb tot el personal de l’Emissora Municipal de Tarragona, que s’ha sumat a una celebració on no hi ha faltat el pastís i el cava. Com diu l’Òscar, sempre amunt!

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 99: Anem a l’Aconcagua i parlem de les hivernals al K2 i a l’Everest

Des de la cordada del programa hem acomiadat l’any des de la Mola de Colldejou i avui, li donarem la benvinguda al 2018 des de les antípodes a l’altra hemisferi, a l’Aconcagua; un dels ‘7 cims’ el sostre del Andes, a l’Argentina. Amb els seus 6.962 metres és la muntanya més alta del món fora d’Àsia. I serà el primer cim que l’alpinista Òscar Cadiach farà després de tancar el 2017 el seus 14 vuitmils principals sense oxigen addicional, al Broad Peak.

Parlarem amb part de l’equip que l’acompanya en aquesta ascensió. La Maria Cinta, de les Borges del Camp, i l’andorrana Estefania Troguet. Amb només 25 anys, és una de les joves grans promeses del país veí i un tot terreny de les muntanyes. L’Aconcagua és un gran repte per ella, que li servirà per a l’ascensió a un 8.000 amb esquís, un altra dels seus objectiu, que farà al costat de Domi Trastoy. Troguet no és cap desconeguda per les muntanyes, ja acumula al seu currículum d´alpinista noms com el Cerví, el Kilimanjaro, l’Elbrus i muntanyes superiors als 6.000 metres a Bolívia i a l’Himàlaia. Va néixer en un país de neu i muntanyes i no se separa mai dels seus esquis, tot i que al sostre americà els deixarà aparcats. L’Stefy és també una gran amant de la fotografia, una afició que ha heretat del seu pare, un dels grans noms fotogràfics andorrans. Ella acumula més de 20.000 seguidors a instagram. Reconeix que això l’ajuda a trobar espònsors, però encara no és suficient. Avui l’hem coneguda!

Stefy Troguet al Mera Peak (Nepal) (6.476m)
Stefy Troguet al Mera Peak (Nepal) (6.476m)

Recordareu, d’altra banda, un titular del passat 28 de desembre, a la revista Desnivel: ‘El revelat de les fotografies d’Irvine ho confirma. El cim de l’Everest es va assolir el 1924. La prova és concloent. Trucarem al director de la revista, Dario Rodríguez, que ens explicarà com es va escriure aquesta noticia que, naturalment, va ser una innocentada, però va generar un fil posterior a les xarxes socials que val i molt la pena.

Tot plegat, més un fragment d’un llibre de Hillary, que ens ha llegit Ricard Fernández i l’intent hivernal d’Alex Txikon a l’Everest (hem escoltat la seva veu des del camp base).

Alex Txikon, camp base Everest @AlexTxikon
Alex Txikon, camp base Everest @AlexTxikon

Pendents també de la primera hivernal de la història al K2 (8.611 m). Adam Bielecki es un dels alpinistes d’aquesta expedició al darrer vuitmil verge en una hivernal. Hi van sota la batuta de Krzysztof Wielicki i amb companys de cordada tant forts com Denis Urubko o Janusz Golab, entre d’altres. Avui, programa 99. 

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont Mahoma 98: Mola de Colldejou i escalada a Freyr (Bèlgica)

Tanquem l’any muntanyenc des de la Mola de Colldejou. Hi hem anat amb els amics i amigues del club alpí k2, per seguir amb la tradició engegada fa uns anys de fer cagar el tió al cim de l’emblemàtica torre que corona aquest cim de la serralada del Mestral. Un dia de vent i fred, però de molta il·lusió, per haver pogut compartir també la tradició amb els familiars d’un dels seus impulsors, Jordi Frisach, que ens deixava el 2014. A ell li dediquem avui el programa.

Hem fet cagar el tió, després d’una ascensió en el transcurs de la qual anirem recordant l’escalda que vam fer en un país de poques muntanyes.

Vam anar a la zona de Freyr, amb més de 600 vies, algunes d’elles de fins a 120 metres d’altura, com la que vàrem pujar, de quatre llargs. Ho vam fer acompanyats del guarda del refugi d’aquesta escola d’escalada situada en un país on plou 300 dia l’any.

Aquell dia no ens va ploure, tot i que de seguida vàrem descobrir que és pràcticament un miracle que no hi hagi precipitacions. És per això que al país hi ha una llarga tradició de rocòdroms. Em vam visitar un, el New Rock -un dels 10 que hi ha només a Brussel·les. Ens va cridar molt l’atenció l’enorme varietat de formes i volums de l’estructura: sostres, plaques, desploms, diedres, onades. També la tipologia del material.

De gran magnitud, amb una superfície escalable que pot variar entre els 800 i els 1.500 metres i uns 15 metres d’altura. Això i el mal temps, ha donat lloc a una nova generació d’escaladors en resina. De tot plegat, en vàrem parlar amb el president del Club Alpí Belga, Lambert Martín.

Òscar Cadiach va fer una conferència sobre els seus 14 vuitmils sense oxigen addicional, a la seu d’aquest emblemàtic club alpí, que es va omplir de gom a gom i on hi van faltar les tradicionals cerveses del país a la mitja part, una projecció de la seva pel·lícula sobre el K2 i el darrer llibre de l’Òscar, escrit per Francesc Joan.

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 97: Parlem del llibre d’Òscar Cadiach i de la fitxa Operativa d’Elements de Risc de Montserrat

Òscar Cadiach recull la seva trajectòria alpinística en un llibre de 300 espectaculars imatges, que posa l’accent en el Broad Peak, muntanya del Pakistan que va coronar el 27 de juliol culminant la cursa dels 14 vuitmils sense oxigen addicional. ‘Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig’ inclou fotografies i textos de les 14 expedicions.

Hi ha també imatges de la seva primera gran conquesta, el Nanga Parbat, el 1984, on va fer una variant en la travessa del Rupal cap al Diamir, amb Jordi Magriñá. Les seves grans gestes, com la que el va convertir en el primer occidental en escalar la cara Nord de l’Everest i el segon esgraó en lliure, el 1985, també tenen el seu capítol en el llibre. L’accent passa per la muntanya en forma d’espina de drac on ha tancat la cursa del 14 vuitmils, que encetava el 2012. També hi ha referències a noves obertures, com la ‘Free Tibet’ al Cho Oyu, el 1996, o la nova ruta al Broad Peak Central, la ‘Fem Tarragona’ per la vessant xinesa, el 1992. Expedició que va fer al costat de Kurt Diemberger, que ha escrit el pròleg. En format 24 x 22, el llibre inclou dibuixos d’alguna de les muntanyes que l’alpinista ha fet en 35 anys i més de 60 expedicions a l’Himàlaia.

També textos de reconeguts alpinistes amb els que ha coincidit en la seva trajectòria. Publicat per Cossetània, l’ha escrit el periodista esportiu, Francesc Joan, que avui ens en parlarà al programa.

Avui, també parlem de la fitxa Operativa d’Elements de Risc (FOER) del Massís de Montserrat, ja és una realitat. Ha estat una tasca llarga, d’un parell d’anys, feixuga i intensa. Ha estat necessari identificar tots els elements naturals i infraestructures del massís, per tal de planificar d’una manera més eficaç la resolució d’una emergència. S’han registrat i codificat camins, coves, rieres, corriols i vies ferrades, entre d’altres, i s’han inventariat punts d’aigua i passos protegits amb cadenes.

El treball també ha consistit a elaborar un mapa de totes les agulles existents a Montserrat i s’han determinat punts de replegament d’usuaris, zones aptes per a l’aterratge d’helicòpters i espais on es podrien instal·lar centres de comandament d’una emergència.

Tota la informació recollida amb el treball de camp estat bolcada en una nova cartografia operativa, que compartiran els Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, el Patronat de la Muntanya de Montserrat i fins i tot, editorials de mapes per a excursionistes i Google Earth. En l’àmbit virtual, s’ha creat un Sistema d’Informació Geogràfica que permet plànols de secció i visualitzacions 3D de cadascun dels cinc sectors en què s’ha dividit el massís. El sistema permet conèixer la ubicació UTM de cada punt del massís i mostra fins i tot el camí més fàcil per arribar-hi. El projecte de la Fitxa FOER n’enceta una segona, que consisteix a mantenir permanentment actualitzada la informació extreta el dia d’avui. Això significa que es demanarà la col·laboració dels usuaris del massís de Montserrat quan detectin qualsevol incidència que modifiqui el paisatge actual de la zona; és a dir, camins impracticables, esllavissades o l’obertura de noves vies d’escalada, entre d’altres. En parlem, també de la segona fase que s’engega ara del projecte, que consisteix a mantenir permanentment actualitzada la informació. I aquí es demana la col·laboració dels usuaris del massís quan detectin qualsevol incidència que modifiqui el paisatge actual de la zona; és a dir, camins impracticables, esllavissades o l’obertura de noves vies d’escalada, entre d’altres. Santi Lleonard, inspector dels Bombers de la Generalitat, i el company geòleg i guia a Montserrat, Ricard Fernández, que ens han donat els detalls.

En aquest programa, que hem marxat cap a Polònia, on l’Òscar rebia un nou homenatge, i també cap a Brussel·les, la capital belga, on dijous que ve farà una conferència convidat pel Club Alpí Belga. 

Facebooktwittergoogle_plus