Arxiu de la categoria: General

El pont de Mahoma 155: ‘Cumbres a ciegas’. Descarrega i Cadiach al cim de l’Aneto des de l’Artiga de Lin

Les tres darreres sessions ajornades per la COVID19 del Cicle de Muntanya de la Diputació, han quedat suspeses definitivament. El proper Cicle es farà la tardor de 2021 amb els conferenciants Edu Marín, Rafa Vadillo i Carlos Suárez, que malauradament no han pogut participar enguany. En parlarem amb el programador i ànima del cicle, Pau Salas

I coneixerem el projecte ‘cumbres a ciegas’ de l’atleta paralímpic Gerard Descarrega, de la mà del company de cordada i alpinista Òscar Cadiach. La primera muntanya que han trepitjat plegats ha estat l’Aneto, superant el mític Pont de Mahoma que dona nom al nostre programa. El repte és anar guanyant alçada fins arribar, perquè no, als vuitmils.

I tancarem el programa passat pels Ports, amb les rutes que han fet aquests dies els companys Sebastià Poy i Josep Maria Bonachí. I d’una espectacular posta de sol a la mola de Colldejou.  

I us explicarem com s’ha adaptat a la pandèmia el rocòdrom Slab climbing, de Reus, amb el seu responsable, Pau Salas. Intensificació de la neteja, bona ventil·lació i, sobretot, magnesi líquid en una dissolució d’alcohol. 

Benvinguts al Pont de Mahoma 155.

Facebooktwitter

El pont de Mahoma 150. ‘Va per tu, Xaume, la punta Xespadera’

Al programa d’alpinisme i muntanya de Tarragona Ràdio teníem un repte pendent, pujar la Punta Xespadera. Aquest desconegut cim de la Vall de Boí, de gairebé 2.900 metres (2.873m) té un gran simbolisme pels membres de la cordada radiofònica del programa. L’hi hem dedicat a un veí de la vall amic de la cordada radiofònica, el Xaume Ramon. Gran muntanyès i millor persona.    

La Xespadera ens l’havia recomanat aquest veí de Boí, que també ens va descobrir una ruta nova cap a una muntanya veïna, la Pala Alta de Sarradé (2.987 m), que vam pujar fa tres temporades. L’any següent també faríem un programa des d‘un cim situat a l’altra vessant de la vall que domina magistralment l’estany de Comalesbienes, la Punta Alta (3.019 m), coronant també el cim veí del Pic de Comalesbienes (2.997 m).

La Punta Xespadera, però, va quedar pendent. Aquesta setmana hem pogut saldar el compte pendent amb el Xaume, que ens va deixar sense haver pogut coronar aquesta muntanya, l’única que aquest gran muntanyès no havia pujat a la seva estimada vall.

No és cap tresmil, i li fan ombra cims més famosos del voltant. No és tant conegut com els Besiberris, el Montardo, el Contraix o el Gran Tuc de Colomèrs, on també hem pujat els micròfons del programa. No, no és un indret concorregut, ni una muntanya que els afamats tresmilistes es vulguin apuntar en cap llista de trofeus. I és precisament això el que el fa encara més atractiu. És un cim amb molta personalitat, tant en els darrers metres de l’ascens com en la pròpia sortida, cap a una imponent cresta que careneja fins al Pic de Comaltes.   

La Xespadera té esculpides curioses formes. Pujant cap al cim no hi ha línies geomètriques pures. Tot el contrari, amb el temps han advingut formes abstractes i figuratives, com una petita verge que porta allà, qui sap, potser milions d’anys. Els grans blocs de pedra i les plaques se superposen perfilant contrastos i formes impossibles per l’ull humà, que en aquestes altures sempre és un intrús.

Precisament, el Xaume ens va fer estimar els cims que no ens permetrien entrar de ple dret al ‘Club dels Isards’, creat per Henry Russell per aquells que havien pujat diversos tresmils. (Un dia, per cert, us explicarem la història d’aquest explorador i la seva obsessió pel Vignemale, que pujar 33 cops i en va arribar a ser el propietari). 

A ell, a l’estimat Xaume, li hem dedicat l’ascensió, també als seus amics de la Vall de Boí i, naturalment, a la Leo i la Maria, la seva dona i la seva filla, respectivament. 


Un costerut barranc per iniciar el recorregut

La pujada l’hem fet per la mateixa ruta que va cap a la Punta Alta, des d’un costerut barranc a la vessant dreta del camí, poc abans d’arribar a l’Estany de Cavallers. Una hora després, es trepitja a un primer ressalt, on cal agafar forces per anar resseguint després el barranc de Comalesbienes fins arribar a l’estany. És una ruta molt refrescant, ara a l’estiu i, òbviament, la parada per remullar-se a la gèlida aigua que serpenteja des de dalt és obligatòria.

Des de l’estany de Comalesbienes fins al cim de la Xespadera hi ha una hora exacta. Cal sumar-hi una mica més de dues hores que es triga des de Cavallers. En aquesta època, encara queden algunes neus congestes, molt poques, a les zones obagues.


Cim de grans blocs i vistes panoràmiques

Al cim s’hi arriba sortejant una zona de grans blocs de pedres. N’hi ha dos que serveixen de referència per trobar la ruta. Són de grans dimensions i estan sobreposats un a sobre de l’altra, en forma de sostre, com si fos un petita casa amb una teulada inclinada. Pot servir de vivac de supervivència. Amb tot, recordem que l’únic indret de tot el Parc Nacional d’Aigüestortes on es permet fer aquesta pràctica és el planell de Riumalo, més amunt de Cavallers.

Des del cim de la Xespadera hi ha una magnífica panoràmica que ens permet contemplar tot el circ del Besiberris, també el Comaloformo, la Punta de Passet i la Punta Lequetre. 

Una cresta imponent amb ‘mal país’ i ‘bon país’ fins a Comaltes

Des del cim, hem resseguit una magnífica cresta, amb ‘mal país’ per alguna de les vessant (com diuen els muntanyesos de la vall), però molt practicable (sense cordes).
La travessa ens ha permès coronar al pas altres cims, com el Bony d’Aigüissi (2.876 m). Hem seguit la carena cap a l’oest fins al fer un parell de cims més, l’últim el Pic de Comaltes (2.781 m). Des del seu cim es pot veure perfectament l’Aneto i les Maladetes, al fons, i el Vallibierna.


Les vaques xònegues només volen un grapat de sal!

La ruta de tornada ens ha portat fins al Tuc de Coll Arenós (2.648 m) per anar baixant progressivament fins a trepitjar Lo campo. Aquesta planúria és perfectament visible des del poble de Boí. Alguns ramaders, com el que hem conegut al programa, el Manel, hi deixen les vaques xònegues (les més joves, d’uns 2 anys) preparades per passar l’estiu a la muntanya. Si mai hi aneu, no us estranyeu si de cop se us acosten a tot drap i en estol. No us espanteu, només volen la sal que cada quinze dies els porten els ramaders.

De de El Campo hem seguit un antic sender de molta pendent que ens ha portat fins a la carretera, a pocs metres de l’aparcament de la Farga, on teníem el cotxe. Si agafeu mai aquest sender, heu d’anar molt atents a les fites. N’hi ha de tant en tant, però en el primer tram no gaires, i us podeu desviar cap a alguna zona de barranc.
Vigileu, especialment, en un lloc on una gran fita de pedres us condueix cap a una zona de mina de captació d’aigua. La reconeixereu ja que hi neix una gran canonada que baixa cap a la vall. No és aquest el sender bo. És el que va cap a la dreta, (vessant del Balneari, per entendre’ns) just abans d’arribar a aquesta enganyosa fita.

Des de la cordada del programa, volem agrair tota la informació que ens han facilitat els taxistes de la vall (molts d’ells muntanyesos) amb el que hem pogut conversar abans d’anar cap a la muntanya, el Jordi, l’Iván, el Martí…
A banda de conèixer aquest nou terme ‘mal país’, també ens han complementat la informació que ens el seu moment ens va donar el Xaume, al que tindrem sempre present i en el cor quan trepitgem els cims de la vall.

“Va per tu, Xaume!”

Benvinguts al Pont de Mahoma 150

Facebooktwitter

El pont de Mahoma 145. Acomiadem la primavera des del Parc Ecohistòric del Pont de Diable

El pont de Mahoma 145. En aquest programa hem acomiadat oficialment la primavera, i hem fet la prèvia del solstici d’estiu des del Parc Echohistòric del Pont del Diable. I hem anat per veure en primera persona l’esclat de la natura, en un dia rúfol, de pluja i sol. 
Hem pogut copsar el què ha significat per aquest pulmó verd de la ciutat de Tarragona la no presència humana durant el confinament per la covid-19. 

També hem parlat sobre la creació de l’Agència de la Natura, que aquest dimecres ha aprovat el Parlament de Catalunya.
La proposta de Llei de Creació de l’Agència de la Natura permet visualitzar els enormes reptes del país pel que fa a la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural.

Què proposa per la protecció, planificació, gestió, restauració, millora i estudi del medi natural? Aquest dijous n’hem parlat des del parc ecohistòric del Pont del Diable. 

Ho hem fet amb una part de la cordada radiofònica del programa, amb Josep Maria Bonachí, Sebastià Poy i Josep Suñé.  
El Sebastià li ha dedicat una poesia a la jove escladora, promesa de l’escalada i campiona mundial, Luce Douady, que ens deixava malauradament als 16 anys. 

Ens ha acompanyat Sebastiano Alba, el gestor del parc del Pont del diable, de l’empresa Limonium. 

Benvinguts al Pont de Mahoma 145

Facebooktwitter

Pont de Mahoma 142. Homenatge a Josep Maria Torras

Ens ha deixat un referent de la muntanya i l’escalada a Catalunya, Josep Maria Torras, al 94 anys. Des de la dècada de 1940, va fer nombroses escalades clàssiques, acompanyat habitualment de Joan Nubiola, a Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Un dels fundadors del grup Cavall Bernat.

Llegim a la ressenya de record que li fa la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que ha estat 71 anys escalant, pioner en ascensions a agulles i parets, i obertures de vies que han passat a la història. Ha fet tots els cims de 3000m del Pirineu, alguns repetits diverses vegades fins arribar a un total de 400. O entre d’altres curiositats, ha fet 42 vegades el cim de l’Aneto. Torras podia presumir en la seva llarga trajectòria d’haver aconseguit també pujar als 50 sostres provincials de l’Estat Espanyol i ha fet els 41 sostres comarcals del principat. Ha realitzat 9 camins de Sant Jaume sortint de diferents llocs. Va participar en centenars de marxes i curses populars, sent els últims anys molts cops el participant més gran. 27 maratons de muntanya i 41 curses per muntanya de 100km. Va començar també a fer les primeres curses per muntanya abans que fossin populars.

Els company Ricard Fernández el va entrevistar en la festa del 40 aniversari del Grup Cavall Bernat i a la XXXV ena Trobada, que es va celebrar a Monistrol de Montserrat, el passat 22 d’abril de 2018. Fernández ha piulat: “Vaig tenir la sort d’entrevistar-lo per al @PontdeMahoma fa un parell d’anys. La seva visió lúcida i la seva modèstia es van afegir a l’admiració que jo ja li tenia pel seu llegat i compromís amb el país. Un dels grans fills predilectes de l’escalada!” 
DEP, tot un referent! 

Benvinguts al Pont de Mahoma 142

Facebooktwitter

PONT DE MAHOMA 143: Què podem fer i què no en fase 1 a la muntanya. Reflexions de la FEEC i dels GRAE de Bombers

Aquest dijous us hem explicat què podem fer i què no a la muntanya en fase 1 de desescalada per la covid-19. Hem parlat amb Alfons Esterlich, sergent responsable de la unitat del GRAE dels Bombers de la Generalitat

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) reclama que es permeti tornar a les muntanyes per la pràctica de les diferents disciplines. També recull les demandes de les més de 400 entitats excursionistes del país, davant la indefinició de les mesures de desescalada. Tot plegat ha arribat dins al Síndic de Greuges. N’hem parlat amb el president de la FEEC, Jordi Merino.

Amb el director Albert Naudin, parlem de “Maleïda 1882”, documental que recrea l’itinerari que va seguir Jacint Verdaguer en el seu ascens a la Maleïda (Aneto), a través dels seus versos i els textos d’investigació de Bernat Gasull. S’ha estrenat aquest dijous al Canal 33. Amb Lluís Soler en el paper de Verdaguer, quan fa 175 anys del naixement del poeta! 

Benvinguts al Pont de Mahoma 143

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 131. Obrim setena temporada amb un homenatge a Eli Vergés

Pont de Mahoma 131: Encetem la setena temporada del programa d’alpinisme, escalada i muntanya de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma.

Ens ha deixat Elisabeth Vergés, referent en viure de manera integral la muntanya. Pionera en les primeres cordades de dones escaladores a tot l’Estat i amb una energia inesgotable i encomanadissa. Va formar part de la primera cordada íntegrament femenina al Cavall Bernat. Juntament amb Alicia Masriera, van aconseguir la primera cordada formada per dues dones que escalava la mítica agulla de Montserrat per la via GAM, el 1961.

Nascuda a Barcelona el 1939, companya inseparable de Josep Manel Anglada (primer vuitmil estatal a l’Annapurna Est el 1974 amb Jordi Pons i Emili Civis) ens ha deixat  després d’una llarga malaltia.

Vergés és un autèntic referent pel món de l’escalada, en la que s’emmirallen aquelles dones que s’han iniciat en aquesta pràctica esportiva que, no fa gaires dècades, era eminentment masculina. Una realitat que queda ben reflectida al documental Encordades.

Va protagonitzar les primeres ascensions femenines a la paret de l’aeri de Montserrat, a l’aresta Gam del Bisbe, la Mas-Brullet, el Frare Gros… A subratllar també les primers ascensions femenines a la Peña Sola, als Mallos de Agüero, a el Puro de Riglos. Ha conegut les cletas dels inicis escalat a la Riba, Oliana, el Cadí o Ordesa. Tampoc li eren gens estranyes les parets i muntanyes d’Europa, Austràlia o els Estats Units.

Dona d’una immensa cultura i saviesa, d’un tracte afabilíssim i exquisit, es va iniciar a la muntanya de ben petita, als 12 anys. Va conèixer Anglada al Club Muntanyenc Barcelonès i van començar a escalar plegats el 1961. Des de llavors, han estat inseparables, des de les serralades dels Andes a l’Himàlaia, sempre junts. Un tàndem absolutament compenetrat; una autèntica cordada de vida, que es complementava en tot.

Vergés i Anglada han estat en diverses ocasions al Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona. El febrer de 2019, Anglada rebia juntament amb Jordi Pons un reconeixement per la seva trajectòria i Vergés era, com sempre, al seu costat, amb un gran somriure.

Malauradament, avui encetem així, amb tristesa, la setena temporada del programa d’alpinisme, escalada i muntanya de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma. 

N’hem parlat al llarg d’un programa tot recordant la seva veu, a través d’una entrevista que manteniem amb ella, a la Trobada de Pubilles escaladores. 

El company Ricard Fernández ha recordat un dels textos de Vergès, i Sebastià Poy, el nostre rapsode, li ha escrit i dedicat un poema. Òscar Cadiach ha recordat una escalada que van compartir amb Anglada, Vergés i Armand Ballart, a Riglos. 

Des de la cordada del Pont de Mahoma lamentem profundament la seva pèrdua. Volem expressar el nostre condol al Josep Manel i a tota la família.

Benvinguts al Pont de Mahoma 131

Facebooktwitter

Reportatge de l’expedició d’Òscar Cadiach al Pobeda

L’alpinista Òscar Cadiach trepitja els 7.000 metres del Pobeda, també conegut com a cim de la Victòria, però el cim d’aquesta muntanya de 7.439 metres Kirguizistan haurà d’esperar. Malgrat arribar a la gran aresta que condueix a coronar-lo, han fet marxa enrere degut als forts vents, entre 50/60 km /h, la poca visibilitat i les baixes temperatures.

Així ho ha explicat al Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, on ha afegit que el constant perill d’allaus i els seracs en constant moviment, afegien un excés de perillositat.

El passat cap de setmana, a mesura que baixaven -van iniciar divendres el descens- el temps ha empitjorat, trobant-se zones amb visibilitat no superior als dos metres i amb grans escletxes cobertes per la precipitació de neu, que ha estat una constant en tota l’expedició.

Cadiach ha intentat la muntanya més alta de les exrepúbliques soviètiques al costat de dos alpinistes bascos, Javi Munduate, amb qui ja va coincidir al Manaslu i al Broad Peak, el 2011 i 2012, respectivament i amb Lula Florinda. També ha fet cordada amb dos alpinistes hongaresos, Albert i Zoli Kovács.

El Pobeda està considerada una muntanya d’accessibilitat difícil amb unes condicions de duresa i llargada més similars a les d’un 8.000. És el cim que està més al nord del globus, juntament amb el Khan Tengri (7.010 m). En aquesta muntanya veïna, Milan Radovic es va estimbar des del C4, possiblement pel trencament d’un gran bloc de gel sota els seus peus, segons publica la revista Desnivel. Va ser un dels alpinistes de referència a Montenegro. 

L’expedició de Cadiach va instal·lar un C3 a 6.400 metres i un C4 a 6.800 metres, on van trobar el pas previ a l’inici de l’aresta fins el cim. El tarragoní ha relatat que van haver d’instal·lar 180 metres de cordes fixes i superar els continus allaus que es donen al Pobeda en aquesta època de l’any.

Els vents de 50-60 km / h i temperatures de -30 graus als 7.000 metres, amb l’afegitó de que calia descansar en coves de neu de la pròpia muntanya dificultaven l’èxit en cas de seguir fins al cim, i la posterior tornada.

Després de fer una parada per descansar, l’endemà -divendres- van seguir el descens després d’una forta nevada i de diversos allaus que van afectar els camps d’altura. 

Cadiach es mostra satisfet de l’expedició, malgrat no haver arribat al cim, i diu que el Pobeda serà un gran entrenament de cara a fer la temporada que ve el Gyachung Kang, el set mil més alt del món, amb 7.952 metres.

Guardonat amb la Flor de Neu d’Honor a Torelló

Durant l’expedició ha transcendit que Òscar Cadiach rebrà enguany la Flor de Neu d’Honor al Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló, com a homenatge a la seva trajectòria i als 14 vuitmils principals sense oxigen addicional, que completava el 2017 al Broad Peak. També se li reconeixerà la seva vessant com a realitzador de diversos documentals i les obertures mundials.  

Torelló tornarà a acollir el millor cinema de muntanya del 15 al 24 de novembre, en la 37a edició del Festival amb Alaska i el Yukon com a protagonistes

Benvinguts al Pont de Mahoma

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 130: Anem al Kazbek, al Caucas georgià, i al Nanga Parbat

Tots coneixeu l’Elbrús, amb els seus 5.621 metres és la muntanya més coneguda i la més alta del Caucas. Ja sabeu que en aquest programa, però, ens agrada més aviat conèixer cims secundaris. Sempre diem que hi ha molts cims que tot i no arribar als 3.000 metres són extraordinaris, i trepitjar els seus cims val la pena.

Avui, doncs, us parlem del germà petit de l’Elbrús, pujarem el Kazbek, també al Caucas, a Geòrgia, que en georgià vol dir ‘Pic del Gel’.

És el segon pic més alt del país, després del Chkhara. Els seus 5.034 m d’altitud el situen al cinquè lloc en alçades dins del Caucas i, per tant, també d’Europa. Està situat a l’extrem nord, a la frontera amb la república d’Ossètia del Nord, de la Federació Russa. S’hi pot arribar des de Tbilissi, a uns 160 km, per la famosa carretera militar georgiana, que el va vorejant per la dreta abans d’endinsar-se a la gorja de Darial, on el riu Terek, que neix a les glaceres del Kazbek, ofereix un dels pocs passos que existeixen per travessar la serralada.

La primera ascensió al cim va ser culminada per l’expedició anglesa de Douglas W. Freshfield el 1868. Les seves característiques el fan molt atractiu per a la pràctica de l’alpinisme. Ens ho explicaran dos muntanyencs de l’Espluga de Francolí, Maurici Ribé i Martí Magrinyà.

Avui també sentirem la veu de l’andorrana Stefi Troguet, que ja ha arribat als 5.300 metres del Nanga Parbat, on vol aconseguir el seu primer vuitmil. L’alpinista és a la muntanya pakistanesa des de fa dies. L’acompanya un vell amic del programa Ali Sadpara. Ahir sortien del camp base, a 4.250 metres, i abans van poder parlar amb ells. 

Amb Josep Maria Bonachí i Sebastià Poy, anem a l’entorn del Feixant de la Tallada. I amb Òscar Cadiach, us hem recomanat la Travessa del Massís dels Ports de Tortosa – Beseit. 5 dies de senderisme al Parc Natural dels Ports.

Benvinguts al Pont de Mahoma 130

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 129: Des de la platja de l’Arrabassada i la Savinosa

El Pont de Mahoma 129: Tradicionalment, engeguem la temporada d’estiu del programa d’alpinisme, muntanya i escaldada des d’alguna platja. Sempre ho diem, les referències dels cims, es prenen des del nivell del mar. També és el lloc on neixen molts dels somnis que després ens portaran a les grans muntanyes. Fem el programa des de les roques de la Savinosa, a tocar de la platja de l’Arrabassada. Us explicarem com era la vida fa ja algunes dècades en aquest antic preventori, i també la pròpia platja. Hem conegut la roca bellugadissa, la cara que tot ho veu, axí com també la cala de les tres fonts, amb el company Josep Maria Bonachí, que jugava de petit per aquesta zona. 

El gener d’enguany, ens explicaven que el 40% de la finca de la Savinosa serà zona verda oberta a la ciutadania i al pavelló central hi anirà un hotel.

Els edificis existents es conservaran en la seva majoria. Dels 9.000 metres quadrats construïts es podrà passar a un màxim de 24.300. La Savinosa i l’Arrabassada s’uniran mitjançant un passeig marítim (al lloc on ara fem el programa) i hi haurà un aparcament a tocar de la via del tren. El consistori haurà de modificar el Pla d’Ordenació Urbana Municipal per tal de tirar endavant el projecte, després de la cessió que es va fer per part de la Diputació. El mur perimetral es tirarà a terra i el camí de ronda obrirà a la ciutadania.

Benvinguts al Pont de Mahoma 129

Facebooktwitter

El pont de mahoma 128: Programa en memòria del muntanyès Xaume Ramon

Dediquem el programa a un gran muntanyès de la Vall de Boí, a un gran amic de la cordada del programa, Xaume Ramon, del que ens vam acomiadar aquest darrer cap de setmana, en una cerimònia preciosa a l’església romànica de Sant Joan de Boí.

Ens has acompanyat a les millors rutes per pujar les muntanyes de la Vall, Xaume. I ens va quedar pendent fer plegats un cim, la Punta Xespadera. En teníem l’esperança, volíem creure que la podríem pujar algun dia.. I la pujarem, i tant que la pujarem i ho farem per tu!

Hi anirem nosaltres, i sabem que estaràs novament al nostre costat, marcant la ruta, Xaume, des dels nostres cors. Et coneixies com la palma de la mà totes les muntanyes de la vall, i cada vegada que trepitgem els seus cims, cada vegada que ens acostem a les teves muntanyes, et tindrem ben present. La forta abraçada que ens vam fer dissabte, Leo i Maria, us la fa avui tota la cordada del programa.

Va per tu, Xaume!

Avui que us hem proposat, d’altra banda, trepitjar l’Alt i el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès a través de la guia «20 excursions a peu pels voltants del Camp de Tarragona». Des de l’Arboç fins a l’Hospitalet de l’Infant i del Mediterrani a la serra del Tallat, totes les rutes apareixen interconnectades a través del transport públic. Resseguint la xarxa de rodalies i les línies dels autobusos per les sis comarques, sorgeixen els vint recorreguts del llibre, tots ells lineals. La seva autora, la incombustible Montserrat Puig, (Meskamins).

I el que va començar fa 17 anys més o menys com una trobada casual entre amigues, s’ha anat fent gran i en la darrera edició van superar les xifra dels 12O. Són les pubilles escaladores, que es va trobaran el cap de setmana de l’1 i 2 de juny a Camarasa. 

L’anterior ‘festa de les pubilles’ es va celebrar a Collbató, a Montserrat. Una trobada de les pubilles escaladores plenament consolidada i amb 17 edicions a les esquenes. És ja una cita obligada per aquelles dones que escalen i que volen reivindicar el seu paper en el món de la muntanya. La convidada d’enguany és Gara Villalba, que explicarà la seva trajectòria com a escaladora, i els seus viatges a Yosemite.

I seguirem caminant, ho farem en la XXIII Caminada “REUS – PRADES – REUS“ el 2 de juny. Marxa a peu, excursionista, no competitiva. Germanor i solidaritat entre els participants, amb un recorregut de 54,800 km, i un desnivell acumulat de 2.950 m. Puntuable pel Circuit Català de Caminades de Resistència 2018, amb classificació individual i per entitats. Organitza l’associació Excursionista Catalunya de Reus, ens ho explica Jordi Ríos.

Òscar Cadiach ens ha explicat el projecte 14 x 800 ja engegat i que consisteix en coronar muntanyes d’aquesta cota arreuj del país. I Josep Maria Bonachí ens ha fet una recomanació per la Serra de l’Esteve, entre els municipis de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i Tivissa (Ribera d’Ebre), elevació d’uns 580 metres. 

Benvinguts al Pont de Mahoma 128

Facebooktwitter