Arxiu de la categoria: Kurt Diemberger

El pont de Mahoma 160. Mingma Sherpa: ‘Nàmaste des de Katmandú. Ho sentim molt per les pèrdues (en referència a Sergi Mingote)’

Dissabte passat van viure en poques hores de diferència les dues cares de la muntanya, les dues formen part de la seva idiosincràsia, sempre estan presents. El cim no s’assoleix fins que s’arriba al camp base, ho hem repetit centenars de vegades en aquest programa. 

El fil de la tragèdia és molt fi i sempre ens persegueix als grans cims. Una realitat, la més difícil d’encaixar, que Kurt Diemberger ens definia amb dures paraules. L’alpinista austríac, l’any 1986, també va mirar directament al ulls de la fatalitat, i també va ser al K2,  la ‘gran piràmide de vidre’, com ell l’anomena. 

El K2, aquesta gran piràmide és també un gran bloc de gel, i qualsevol contratemps té conseqüències. Dissabte, l’alpinista de Parets del Vallès, Sergi Mingote, va pagar el preu més car per la muntanya. Avui hem encetat el programa amb el seu record, i amb tot l’escalf possible per la seva família i amics. Al Sergi, el company de la cordada del programa Sebastià Poy li ha dedicat un emotiu poema, així com també als nepalesos que fan fer el cim hivernal del K2. N’hem parlat amb Òscar Cadiach, que també coneix molt bé aquesta muntanya, i amb Ricard Fernández. 

Hem connectat amb el Nepal per sentir la veu de Mingma Sherpa, màxim responsable de Seven Sumits Treks. De moment, que tinguem constància, només ha fet declaracions al The New York Times, on assegurava que van estar a punt d’abandonar l’intent. També relatava que a les 2:30 hores de la matinada de dissabte 16 de gener, van posar els peus fora de les tendes del C3 (7.350 m). A l’exterior, foscor i a una temperatura de -60ºC. 

Mingma Sherpa ens diu, literalment: «Gràcies a tots. Nàmaste des de Katmandú. Ho sentim molt per les pèrdues dels muntanyencs (Mingote). Molta gent ho sent, és molt trist. Així es la muntanya, tothom ho sap. Tots els alpinistes catalans i d’Espanya ho saben molt bé. Jo els ho he explicat”. (En referència als Sherpas que van participar a l’expedició, afirma: “Vivim (estan) al camp base i ara estan bé, al Pakistan, i vindran aviat a Katmandú».


Podeu recuperar el programa en el que Mingma Sherpa ens va acompanyar als estudis de la ràdio, a Tarragona Ràdio, el 2014. Aquell dia va assitir com a conferenciant al cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona.  


I hem tancat el programa anant a tocar pedra (a escalar) a un dels pocs llocs del terme municipal de Tarragona on podem fer aquesta pràctica aquests dies de confinament municipal per la pandèmia sanitària de la Covid-19. Hem anat a tocar de Sant Simplici, a una zona coneguda com el boulder de al Mora, tot i que en realitat es tracta del massís de l’Apotecari.  Hi hem anat amb Andrea Pérez, Josep Maria Bonachí i Josep Suñé

Benvinguts al Pont de Mahoma 160, amb Lluís comes a la part tècnica.

Facebooktwitter

Kurt Diemberger: ‘Ha fet el Broad amb un cap de ferro com el de Hermann Buhl’

Kurt Diemberger, l’alpinista que va ascendir per primera vegada en la història el Broad Peak, el 1957, felicita Òscar Cadiach per haver completat en aquesta muntanya del Pakistan els 14×8000 sense oxigen addicional.

kurt oscar

Aquest austríac, l’únic alpinista viu en tot el món que ha ascendit dos vuitmils verges, va prendre part amb Cadiach i el vallenc Jordi Magriñá, entre d’altres, en l’obertura d’un dels tres cims del Broad Peak, per la vessant xinesa. Va ser l’any dels jocs olímpics de Barcelona, el 1992, quan van obrir aquesta nova ruta mundial la ‘Fem Tarragona’ al Broad Central, de 8.011 metres.

CADIACH Broad Peak central (8.020m) 4 agosto 1992 7h vivac a 8000 metros, Enric Dalmau, Lluis Ràfols i Italià Alberto Soncini. Primera mundial Fem TGN
CADIACH Broad Peak central (8.020m) 4 agosto 1992 7h vivac a 8000 metros, Enric Dalmau, Lluis Ràfols i Italià Alberto Soncini. Primera mundial Fem TGN

Diemberger ha estat l’entrevistat aquest dijous al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma, des de Bolonya, a Itàlia, on resideix. Ha dit que està molt content pel cim de Cadiach d’ara fa una setmana, diu que l’ha fet amb ‘un cap de ferro com el de Hermann Buhl’ un altra dels referents del món de l’alpinisme mundial i company de cordada de Diemberger, que perdia la vida el mateix any 1957 al Chogolisa.

Diemberger ha destacat l’obertura de la ‘Fem Tarragona’ i ha recordat que la idea va néixer en una Gran Festa de la Calçotada de Valls. Així ho rememoraven Diemberger i Jordi Magriñá, l’alpinista vallenc que deu anys després acompanyaria Cadiach al seu primer vuitmil, el Nanga Parbat, coronat l’agost de 1984.

1 - CADIACH Nanga Parbat (8.125m) (7 d'agost de 1984) junt amb Jordi Magrinyà.
1 – CADIACH Nanga Parbat (8.125m) (7 d’agost de 1984) junt amb Jordi Magrinyà.

En el programa han rememorat amb Eduard González la primera de les expedicions de Cadiach, la Valls-Kènia de 1974; travessant 10 països africans per finalitzar després de mesos recorrent el desert en jeeps al Mont Kènia (5.200 m) i al Kilimanjaro (5.950 m). Pere Benaiges, Xavier Azagra, Sebastià Figuerola, Eduard González, Josep M. Capellades, Jordi Magriñà i Òscar Cadiach van fer 14.000 km en tot terreny per Àfrica.

Abans del salt a l’Himàlaia, i les 66 expedicions que ha protagonitzat Cadiach fins avui, van anar al Andes, amb ascensions al Huayna Potosí (6.200 m) i a l’Illampu (6.362 m), amb Àlex Ossó, Enric Dalmau i Francesc MagriñàVa ser també la dècada en la que van anar al Rakaposhi, un dels set mils alts del Pakistan (7.788 m.)

Facebooktwitter