Avui hem parlat d’una gesta brutal en escalada artificial. La que han fet Edu Marín i l’ajuda del seu pare ‘Novato’, amb la primera ascensió en lliure a la via Arco Iris, que han proposat com a 8c+. Amb els seus 200 metres, és la via més llarga i dura de Montserrat, també de les més difícils del continent. Ruta oberta el 1979 en estil artificial per Armand Ballart i German Folch, a la paret dels Diables. Els hem juntat a tots tres al programa, i han comentat la via.
Foto: Esteban Lahoz
Aquesta setmana (ahir) s’han complert 65 anys el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de SantMaurici. Va néixer el 21 d’octubre de 1955. Aprofitant aquest efemèride, us volem recordar un dia més la importància de la preservació de l’entorn i el respecte cap a les muntanyes. N’hem parlat amb Pep Gelabert, més de la meitat d’aquests 65 anys (35) com a Agent Rural al parc Nacional.
El nostre company Ricard Fernández, ens ha llegit un fragment d’un llibre clàssic de muntanya.
Hem fet el programa des d’un lloc emblemàtic i simbòlic. A les portes de la Quinta de Sant Rafael, a Tarragona, edifici modernista que havia estat dels germans Puig i Valls. Un dels germans, Rafael, enginyer forestal, gran defensor del medi natural i ideòleg de la Festa de l’arbre. N’hem parlat amb Jordi Mena i Josep Suñé.
Ricard Fernándes, Jordi Mena i Josep Suñé, a les portes de la Quinta de Sant Rafael (Tarragona)
Les tres darreres sessions ajornades per la COVID19 del Cicle de Muntanya de la Diputació, han quedat suspeses definitivament. El proper Cicle es farà la tardor de 2021 amb els conferenciants Edu Marín, Rafa Vadillo i Carlos Suárez, que malauradament no han pogut participar enguany. En parlarem amb el programador i ànima del cicle, Pau Salas.
I coneixerem el projecte ‘cumbres a ciegas’ de l’atleta paralímpic Gerard Descarrega, de la mà del company de cordada i alpinista Òscar Cadiach. La primera muntanya que han trepitjat plegats ha estat l’Aneto, superant el mític Pont de Mahoma que dona nom al nostre programa. El repte és anar guanyant alçada fins arribar, perquè no, als vuitmils.
I tancarem el programa passat pels Ports, amb les rutes que han fet aquests dies els companys Sebastià Poy i Josep Maria Bonachí. I d’una espectacular posta de sol a la mola de Colldejou.
I us explicarem com s’ha adaptat a la pandèmia el rocòdrom Slab climbing, de Reus, amb el seu responsable, Pau Salas. Intensificació de la neteja, bona ventil·lació i, sobretot, magnesi líquid en una dissolució d’alcohol.
Avui, dia de la Mercè, on a Tarragona vivíem els tradicionals Pilars Caminant, per cloure les festes. No serà possible, per la pandèmia sanitària. Des del programa d’alpinisme i muntanya, ens hem solidaritzat amb les quatre colles castelleres de la ciutat, i hem fet el programa des d’un imponent espadat.
Hem anat fins a l’Agulla del Mèdol, que forma part del conjunt de Tarraco patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Veient els seus imponents 16 metres d’alçada, ens em imaginat aquest gran pilar estàtic emulant un castell. La part del bloc de dalt, com en els castells, també oscila i té moviment. Hem dedicat el programa, també la poesia del company Sebastià Poy a l’escalador d’origen xerpa Ang Rita, el guia de muntanya conegut per escalar l’Everest sense oxigen addicional 10 vegades, ha mort aquest als 72 anys. Anomenat ‘el Lleopard de les Neus’ per la seva destresa en l’escalada, té el rècord mundial Guinness escalada de la Muntanya Everest, deu vegades entre 1983 i 1996.
També ostenta el rècord mundial de la primera escalada hivernal de l’Everest sense oxigen suplementari. Hem glosat la seva figura amb un altra grana lpinista, Jordi Pons, amb qui va compartir cim al Dhaulagiri, el 1979. en una expeidició catalano-navaresa. L’expedició va ser la sisena ascensió mundial a aquesta muntanya de l’Himàlaia nepalès de 8167 metres, per la ruta nord-oest. El cim el va ser aconseguir el 12 de maig amb la cordada formada per Iñaki Aldaia, Javier Garayoa, Gerardo Plaza, Jordi Pons i el xerpa Ang Rita. De fet, va ser el seu primer vuitmil.
Al Pont de Mahoma ens hem fet ressò de dues gestes dels últims dies en escalada esportiva. D’una banda, els germans Pou (Iker i Eneko) juntament amb l’argentí Kico Cerdà superen el gran mur llis de la part superior de la Peña Santa, a Castella. El llarg número 11, d’uns 40 metres (8c) a on amb prou feines et pots agafar amb un sol dit, ha estat a punt de frustrar el projecte, però finalment l’han aconseguit. L’altra fita, que avui hem recordat, és la que va aconseguir Adam Ondra quan va encadenar el pas de 9c a la via que va batejar com a Silence, a la cova de Flatanger. Es va tractar del primer 9c de la història.
També us hem proposat una sortida per la zona del Ports, pels barrancs de l’Orrio i els Barretets i la cova Pintada.
A banda, ens ha acompanyat l’Andrea Pérez, que s’incorpora a la cordada radiofònica del programa. Ens ha relatat com va ser la seva estrena en muntanya al Bastiments.
Com sempre, el nostre rapsode particular, el Sebastià Poy, ens ha dedicat una poesia en directe, que ha estat per l’Andrea.
Avui, que hem fet el programa des del Lloritu, a Tarragona, un dels llocs més elevats de la ciutat. Allà, des de la zona de pícnic, hem sentit cantar el gall!
Avui fem el programa des del nivell de mar, per parlar-vos de muntanyes envoltades d’aigua; de llacs glacials, com el Saburó. Farem l’ofrena a Sant Magí, al Mare Internum, com la que va fer el company Òscar Cadiach abans de marxar cap al Broad Peak, el 2017.
Així, doncs, farem el pic de Saburó (2.905 m), amb els seus espadats pedregots del cim. Ens mourem entremig de llacs glacials, a la Vall Fosca, que és sempre un valor segur!
Avui, des del mar, us expliquem que l’aposta pel turisme de proximitat dispara els rescats que han fet els Bombers en el que va d’estiu. Creixen notablement els rescats en rius i gorgues, amb un augment del 161%, en comparació amb l’any passat. Fins el 15 d’agost, els rescats en medis fluvials han passat dels 21 als 55 en total, a Catalunya, 11 dels quals a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Aquestes zones són molts atractives amb les altes temperatures de l’agost, però la gran afluència de banyistes després del confinament, fa pujar l’estadística d’accidents.
Hem sentit la veu del sergent de la unitat tècnica del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat, Alfons Estelrich, que assegura que després del confinament la gent que ha decidit no anar de vacances, es decanta per aquests llocs de proximitat. En contrapartida, el descens de turistes a la costa ha portat una davallada del 31% dels rescats al mar. Al Camp de Tarragona, diu Estelrich, llocs com el gorg de la Febró, el Niu de l’Àliga, o el Toll de l’Olla, o la Riba, centren bona part dels rescats.
Altres serveis també han crescut 8%, com els rescats de muntanya, i un 13% pel que fa a la recerca de persones perdudes al medi natural. Malgrat els consells de seguretat, l’augment de l’afluència de gent sempre incrementa el risc d’accidents. Això, a les portes d’un cap de setmana amb un important canvi de temps a muntanya. S’espera una davallada tèrmica, vent, mala visibilitat, i precipitació, sent neu als cims pirinencs.
Hem compartit la cordada del programa, des d’aquell lloc emblemàtic de Tarragona, a tocar del mar, Josep Maria Bonachí, Josep Suñé i Ricard Fernández i Lluís Comes a la part tècnica. El Ricar, com sempre, ha tancat el programa amb la lectura d’un text clàssic de muntanya.
Ha estat de Virginio Gayda (1885 -1944). A la Savoia. Memòries i impressions alpines. Butlletí del CAI, 1906. (pp161)
“Jo escalo la muntanya per poder oblidar i ser lliure. La nostra follia ens fa pensar que tanquem tota la vida en un desig o un dolor nostre. Creiem que som el centre de totes les coses, pensem que l’univers només viu per i per a nosaltres… Però, quan, des de dalt d’una muntanya, guaitem l’horitzó obert i els cims que vetllen la vida del pla i veuen passar i esvanir-se generacions al llarg dels segles, comprenem per primer cop la indiferència per les nostres passions de tot allò que ens envolta. Aleshores reflexionem sobre la vanitat de tants dels nostres somnis de conquesta, que aparentment omplen tota la nostra vida i que, no obstant, són minúsculs i inútils en relació amb la vida de l’univers…”
