Cadiach arriba al camp base del Broad Peak

Òscar Cadiach ha arribat al camp base del Broad Peak aquest dijous (30 de juny). Ha estat cap a les 13h (hora Pakistan, les 10h a casa nostra) després de 5 dies de treeking i temperatures altes per la glacera del Baltoro; un temps rècord. En no fer parada de descans en la marxa d’aproximació, guanyen una jornada a la cronologia prevista d’arribada. Així ens ho ha relatat en directe, al poc d’arribar, al Pont de Mahoma.

IMG_2976

L’alpinista tarragoní ja podrà contemplar aquest dijous el seu 14è vuitmil, el Broad Peak, des dels prop de 5.000 m. del camp base. La marxa d’aproximació pel Baltoro ha estat molt ràpida i sense contratemps; calculaven a priori un mínim de set jornades, i finalment han estat cinc.

Això, malgrat que un dels tarragonins que feia el trekking, Lluís Díaz, es va haver de retirar el primer dia per una indisposició, al poc de sortir des d’Askole, l’últim vestigi de civilització.

Al programa el Pont de Mahoma, Cadiach ha relatat aquest dimecres des de Goro II -passat el campament d’Urdukas, on han fet nit- que la resta del grup està bé. Ha afegit que ‘hi ha bon ambient de grup’ i que ‘tots som conscients de que hi ha poques expedicions al Broad’. El bon ambient pot ser decisiu a l’hora d’establir estratègies per l’atac als 8.047 m. de la muntanya.

El recorregut pel Baltoro l’han fet un total de 9 alpinistes i 65 portejadors, que s’han repartit la tona i mitja de material en fardells de 25 kg cadascú a les espatlles.

A Askole, distribuint el material
A Askole, distribuint el material

No tots van al Broad, un dels trekkings, Albert López, tornarà enrere un cop arribi al base, mentre que els altres vuit sí que intentaran coronar el cim.

Són, a banda d’Òscar Cadiach, dos alpinistes del ‘Club Alpino Ama Dablam’, el malagueny  Manuel González (Lolo) i el jove basc Jonatan Gracia; el donostiarra Iñigo Castiñeyra; l’asturiana Rosa Fernández, que intentarà el Broad al costat de Javier Campos, càmera i multi aventurer andalús. Al grup de Cadiach hi ha dos alpinistes de l’agència alemanya ‘Summint Climb’ l’islandès Ásgeir Jónsson i l’australià Gilian Lee.

2016-06-22-PHOTO-00011332 (1)

Cadiach també ha relatat que en no fer el descans preceptiu en el trajecte, han recuperat les hores pèrdues el cap de setmana passat per l’esllavissada de sorra que els va sorprendre amb els jeeps a pocs quilòmetres d’Askole. Van haver de sortejar la zona a peu i, des de l’altra banda del lloc afectat, fer viatges de tres en tres amb un únic vehicle. Van perdre una jornada.

Esllavisada de sorra a pocs km d'Askole
Esllavisada de sorra a pocs km d’Askole

Aquest impresvist, els va fer perdre una jornada i abans de poder continuar, van haver de passar una nit en un bivac.

El Bivac abans d'Askole. Foto: Lluís Díaz
El Bivac abans d’Askole. Foto: Lluís Díaz

Aquest dimecres des de Goro II han seguit per creuar Concòrdia, el punt de conjunció de cinc espectaculars glaceres. Un cop establerts al camp base, en funció de com estigui la muntanya, ja faran els propers dies els primers ascensos per a aclimatar-se a les condicions del vuitmil. Són diverses pujades i baixades als primers camps d’altura, i anar guanyant alçada.

IMG_3032

Quan estiguin ben aclimatats, es plantejaran una data per a fer l’atac a un cim que pot convertir Òscar Cadiach en el primer català en coronar els 14 vuitmils principals de la terra, i sense oxigen artificial.

Facebooktwittergoogle_plus

L’equip d’Òscar Cadiach ja camina pel Baltoro

Aquest diumenge 26 de juny (a les 5,30h, hora Pakistan) han iniciat el trekking pel Baltoro, per fer la primera etapa a peu fins a Jhbula (a 3.200 m).

La zona de l'esllavissada
La zona de l’esllavissada

La intenció era sortir el dia abans, però una esllavissada de terra a pocs quilòmetres de l’arribada a Askole, els ha fet perdre unes quantes hores. Mentre viatjaven amb els Jeeps entre Skardu i Askole, es van trobar la pista completament tallada, i això els va obligar a fer un bivac a Apo Ali Grund.

Segons ens relata Òscar Cadiach –a través de Lluis Díaz- ‘divendres 24 a les 11h del matí arriba el darrer permís de la policia –hi havia algun problema amb un dels visats. Dinem a les 12h i carreguem els 5 jeeps amb tot el material. Sortim cap a Askole; 120km de pista infernal. Quan portàvem 5 hores de camí, ens trobem amb una esllavissada  que ha tallat completament la pista i ens veiem obligats a fer un bivac a Apo Ali Grung’.

L’alpinista afegeix que ‘dissabte 25, la pista encara no està oberta i traspassem la zona a peu; traslladant persones i equipatges a l’altra banda del bloqueig. Un jeep solitari fa 3 viatges per portar-nos fins a Askole’.

Òscar Cadiach a Askole
Òscar Cadiach i l’equip a Askole

Un cop a la darrer poble del camí, abans d’endinsar-se a la zona del Baltoro, aprofiten el dia perdut per a fer la sempre complexa tasca de distribuir les càrregues entre els 64 portejadors, que carreguen a l’esquena un màxim de 25kg.

A Askole, distribuint el material
A Askole, distribuint el material

Aquest darrer vestigi de civilització, està poblat per unes 120 famílies  de la secta Shia.

Tot l'equip a Askole
Tot l’equip a Askole

Aquest diumenge dia 26, a les 5,30h del matí (hora del Pakistan) ha sortit l’expedició per fer la primera etapa a peu fins a Jhoula.

Les tendes on han dormit a Askole
Les tendes on han dormit a Askole

Tota aquesta informació ens arriba gràcies al tarragoní Lluís Díaz, que ha hagut d’abandonar el trekking per una diarrea persistent.  En 2/3 dies espera estar de tornada a casa. Aquest dilluns agafa un vol des d’Skardu fins a Islamabad i des de la capital del Pakistan fins Barcelona.

Facebooktwittergoogle_plus

Tocats pel ‘simun’, el ‘simour’, el ‘simoon’ o com es digui..!

De moment, encara no els tenim ‘molt tocats per la tramuntana’ –com deien els Sopa de Cabra- tot i que aquest dimecres els ha visitat el simun – o ‘simoon’- l’homòleg a Skardu del conegut vent empordanès.

El vent simun, o ‘simoon’
El vent simun, o ‘simoon’

Al Karakorum aquest vent amb partícules en suspensió no és tan ‘verinós’ com al desert del Sàhara i permet a l’ull àvid immortalitzar-lo com a souvenir.2016-06-22-PHOTO-00011332 (1)

Divendres, el deixaran enrere, com també els penúltims vestigis de civilització d’Skardu, per provar de trobar la postura més còmoda dins dels jeep tot terrenys, que és converteixen en autèntiques batedores d’ossos pels sotracs del camí.

Un autèntic xofer baltí
Un autèntic xofer baltí

Tot aquest trajecte rodat, amb el brandar constant de l’habitacle del jeep, val la pena per qui sap el que ve després, en uns dies -ja al Baltoro- contemplar grans agulles i torres de gel i granit com el Payu Peak; les imponents Torres del Trango; el Chogolisa; el Masherbrum o la Torre Mustagh, que s’alcen desafiants –com el vent de partida- als peus del camí. Espectaculars catedrals que ja els posen sobre avís d’allò que els espera en el sempre descomunal Baltoro.

IMG_2678

Primer hauran de creuar dalt dels jeeps el Vall d’Indo des d’Skardu, que els menarà cap el fèrtil vall de Shigar, que recorre el Karakorum de Nord a Sud. El riu Braldo flueix des de la glacera de Baltoro a 4.000 m, entre Paiju i Urdukas a 4.200m on comença una de les glaceres més grans del món -62 km de llarg i entre 2 i 6 km d’ample que trepitjaran fins a Concòrdia a 4.700m.

2016-06-22-PHOTO-00000272

Unes 7, 8 o 9 jornades a peu separen el punt de conjunció de cinc glaceres –Concòrdia- de la llegendària vila d’Askole, punt de partida del trekking, però d’això, ja en parlarem un altra dia.2016-06-22-PHOTO-00000262

La recompensa és el mateix Baltoro –s’ha de viure i patir- i, sobretot, els especulars quatre cims de més de vuit mil metres de la zona, el Gasherbrum I (8.068 m); el Gasherbrum II ó Hidden Peak (8.035 m); el sempre majestuós K2 (8.611 m) -la gran piràmide, que deia el Kurt Diemberger- i, es clar, l’objectiu, el Broad Peak (8.047 m).

Òscar Cadiach amb l'asturiana Rosa Fernández
Òscar Cadiach amb l’asturiana Rosa Fernández

A Skardu, podem dir que no han perdut el temps. Han mirat de redistribuir tot el material, i també les emocions. En un dia de retrobament de vells amics de les grans muntanyes.

2016-06-22-PHOTO-00000260 (1)
L’Òscar amb el company islandès Ásgeir Jónsson, reorganitzant el material

 A Tarragona Ràdio hem escoltat les seves veus, des d’Skardu

Facebooktwittergoogle_plus

La calor d’Islamabad, ja és història!

Òscar Cadiach ja ha deixat la calor d’Islamabad, amb el termòmetre fregant els 40 graus, i s’ha endinsat per les valls interiors del Pakistan, cap al Karakorum.racetrakerEls integrants de l’expedició al Broad Peak, han agafat un autobús la matinada de dilluns a dimarts, a les 3h (12h hora nostra) per enfilar el camí cap a Skardu, en un trajecte per la carretera del Karakorum, la KKH (Karakoram Highway).

Abans de partir d’Islamabad, Cadiach i els tarragonins que fan el trekking pel Baltoro amb ell, Lluis Díaz i Albert López, han conegut a la resta d’alpinistes del Broad. Fins i tot, van poder sopar plegats amb el documentalista i ànima del programa “Al Filo de lo Impossible” Sebastián Álvaro.

IMG_1535

Els alpinistes ‘alemanys’ – de l’agència alemanya ‘Summint Climb’- que acompanyaran Cadiach al Broad, són un islandès, Ásgeir Jónsson, i un australià, Gilian Lee.

El segon té experiència en vuitmils, l’any passat va coronar el Manaslu (8.156 m) i va participar en expedicions a l’Everest i al Lhotse.

El primer, és corredor de maratons i ironman i ha pujat cinc dels ‘set cims’ de cada continent; entre ells, la famosa piràmide de Carstensz al Mont Jaya (4.884 m.) –va ser primer del seu país en fer-ho. Ha fet cim a l’Elbrús (5.642 m); el Kilimajaro (5.895 m); l’Aconcagua (6.962 m); Mont McKinley (Denali) (6.194 m) i el Mont Blanc (4.808 m).

A Islamabad també han coincidit amb els alpinistes malaguenys Manuel González (Lolo) que també persegueix els 14 vuitmils com Cadiach i Jonatan Gracia; tots dos del Club Alpino Ama Dablan, de San Pedro Alcántara.

Cadiah i el grup a Islamabad
Cadiah i el grup a Islamabad

Després d’arribar a Skardu, els espera un trajecte sinuós en jeep pel pintoresc vall de Shigar fins a Askole.

Engegaran la caminada, el treeking, per la Vall del Baltoro fins al campament base del Broad previsiblement divendres o dissabte. Un cop dins el Baltoro, establiran un darrer campament a Paiju.

Baltoro
Baltoro

La previsió és poder completar-lo en vuit dies amb un o dos dies de descans en ruta. La ruta cap al Broad Peak segueix la banda esquerra del Baltoro, on tindran unes vistes espectaculars de les torres del Trango. Compartiran molt moment, amb els portejadors de la ruta. IMG_2440

Al Pont de Mahoma, hem escoltat les veus dels companys des d’Islamabad. També hem parlat de la singularitat del Baltoro, amb el company Ricard Fernández, que el va creuar el 2014.

Si tot va bé, l’arribada al camp base està previst pel cap de setmana del 2/3 de juliol.

Facebooktwittergoogle_plus

Cadiach i l’equip del treeking ja ha arribat a Islamabad

L’alpinista tarragoní Òscar Cadiach ja ha arribat aquest dissabte a la capital del Pakistan, en un vol procedent de l’aeroport del Prat, que ha fet escala a Turquia.

Cadiach i l'equip del treeking a l'hotel d'Islamabad
Cadiach i l’equip del treeking a l’hotel d’Islamabad

Juntament amb Lluis Díaz, Albert López i altres alpinistes amb els que ha coincidit a Islamabad, estan allotjats en un hotel a l’espera de l’arribada de la resta del grup.

Cadiah i el grup a Islamabad
Cadiah i el grup a Islamabad

DSC_3228

En concret, esperen a un australià i un alemany, alpinistes que també intentaran l’ascens als 8.047 m del Broad Peak.

cropped-broad-peak-1.jpg

Aquest dilluns, han fet les darreres compres per Islamabad.  La capital està en ple ramadà, i han menjat en una pizzeria.

En un parell de dies, cap a mitja setmana, un cop fets els tràmits a la capital amb els oficials d’enllaç, partiran cap a Skardu.

IMG_2312

El recorregut el faran per la carretera internacional més alta del món, la Karakorum Highway, també anomenada, KKH. Aquesta ruta asfaltada de les expedicions, els portarà des d’Islamabad fins a Skardu, fent uns 600 quilòmetres.

Després els tocarà fer un recorregut en jeep d’uns 100 km per la sinuosa i sempre complicada carretera que ressegueix el riu Indus fins a Askole i des d’aquí el trekking de 9 o 10 dies per la vall del Baltoro.

IMG_2286

Cadiach reconeixia que cal avançar pas a pas i sense menystenir una zona com la del Baltoro, que també té la seva dificultat.

Si tot va bé, i no hi ha cap contratemps, el primer cap de setmana de juliol haurien d’estar creuant Concòrdia; zona on s’alcen quatre dels catorze vuit mils principals: K2, Broad Peak, Gasherbrum I i Gasherbrum II, a banda de múltiples cims de set i sis mil metres.

IMG_3035Després, els tocarà instal·lar-se al camp base i aclimatar-se. Depenent en bona mesura de com trobin la muntanya i les condicions meteorològiques, ja començarien l’estratègia per a establir l’atac al cim del Broad, cap a la segona quinzena de juliol.

IMG_2770

Facebooktwittergoogle_plus

L’aresta final del Broad demana la instal·lació d’un Camp 4

Cadiach decidirà l’estratègia per l’atac al cim el seu 14è vuitmil, el Broad Peak, un cop arribi al camp base. Amb tot,  l’alpinista tarragoní no descarta repetir la planificació de l’any passat, instal·lant un Camp 4 per sobre del coll superior de la muntanya.

IMG_3032

Òscar Cadiach és molt conscient de la dificultat tècnica inherent a l’aresta final del Broad, que demana arribar-hi amb el màxim d’energies. És per això que a banda del camp 3 (7.200 m) –com l’any passat- no descarta a priori utilitzar el comodí d’un nou camp d’altura, entre els 7.500 i el darrer coll de la muntanya de 8.047 m, per progressar així per l’aresta final amb més seguretat i garanties.

Ho explicava molt detalladament en una recent entrevista a la revista Desnivel. Us deixem un fragment: ‘L’aresta de dalt, sense ser fàcil ni difícil, ha estat on ha desaparegut gent com Eric Escoffier, algun dels polonesos de l’ascensió hivernal, n’hi ha algun que va quedar allà, ficat en un sac blanc …  Es fan unes cornises cap al costat de la Xina i si hi ha una mica de boira ja saps que el blanc es confon i la roca no es veu … i si trepitges en fals desapareixes. Hi ha 3.000 metres per l’altre costat. Això li ha passat a força gent, perquè l’any del K2, que va pujar força gent, esperaven tots contents a una noia que havia fet cim i la noia no va baixar i no la va veure ningú més. O sigui, que en aquesta aresta passa alguna cosa. Has d’anar molt atent i concentrat. A l’aresta de dalt hi ha un tram de roca que cal escalar i no és fàcil; hi ha una corda fina, és roca pura i dura i molt estreta. D’una banda hi ha dos mil metres i per l’altre també hi ha un bon pati. Després hi ha és aresta amb ‘Canalizos’ per pujar sobre d’un monòlit que voreges per la dreta i puges per una aresta fins al ‘Summit Rock’. En el tram en què jo em vaig parar, vaig travessar amb el piolet i es veia pel forat l’altra banda. Jo vaig estar avisant, però la gent va per allà una mica zombi. El K2 té el Coll d’Ampolla que imposa molt, i el Broad Peak té aquesta aresta, que és l’única cosa que veig complicat, a part d’alguna esquerda que hi ha. L’aresta la comences a trobar a 7.800 metres, més o menys, i et porta gairebé fins al cim. Puja primer un pendent d’uns 40 o 45º i, quan estàs per sobre del ‘Summit Rock’, has de baixar una mica cap al vessant pakistanès i tornar a remuntar per arribar al cim, que s’albira des d’allà una mica lluny. Hi haurà uns 400 o 500 metres. Del coll al ‘Summit Rock’ no baixa de dues hores o dues hores i mitja, i després la tornada. Això se suma a l’altura de la que hagis sortit aquest dia, ja siguin 7.300 o 7.500 m …’

També ho explicava al programa d’alpinisme ‘El Pont de Mahoma’, abans de volar cap al Pakistan aquest dissabte. El factor meteorològic i les condicions en què es trobi la muntanya també marcaran aquesta estratègia.

La intenció de l’alpinista és guanyar-li també la partida a les elevades temperatures del Karakorum, que en la segona quinzena de juliol superen els 45 graus a la zona d’Islamabad i també es deixen notar a les cotes més altes.

IMG_3106 IMG_3077

El 2015 els va ploure per sobre de 5.000 metres, provocant allaus entre el base i el C1 del Broad, com el que va ferir greument la companya d’expedició japonesa, Sumiyo Tsuzuki, que va ser rescatada i evacuada en helicòpter. Cadiach vol anticipar-se a al canvi de temps desfavorable, i intentarà l’atac una setmana abans que el 2015.

VISITA SUMIYO

Aquest dissabte, vola des de l’Aeroport del Prat fins a la capital del Pakistan. Al cap de pocs dies d’arribar a Islamabad enllaçarà fins a Skardú. Arribaran al punt de sortida del trekking per la vall del Baltoro cap al 25 de juny.

En aquest recorregut per la sempre imponent vall del Baltoro, l’acompanyaran dos tarragonins i un reduït grup  d’alpinistes de l’agència ‘Summit Climb’. El grup ha previst creuar la confluència de glaceres de Concòrdia i arribar al camp base del Broad -a gairebé 5.000 metres- els primers dies de juliol.

IMG_3035
CONCÒRDIA

La setmana següent (4-10 de juliol) tocarà fer el procés d’aclimatació, que es podria allargar alguns dies.

Amb aquesta previsió, i si la muntanya està en bones condicions, l’intent del seu 14è vuitmil principal es podria tancar la setmana del 18 al 23 de juliol. Amb tot, no es pot descartar cap altre escenari.

Si es compleix la previsió, això implica guanyar una setmana a la cronologia de l’any passat, quan van fer l’intent infructuós al Broad el 24 de juliol.

El dijous 24 de juliol del 2014 l’equip de Cadiach es va quedar a poc més de 20 metres de desnivell del cim del Broad Peak. El 25 de juliol de 2015, les males condicions de la neu en cotes altes, els va obligar a desistir de l’intent, malgrat haver superar els 7.200 m del C3.

Cadiach afronta el repte del seu 14 vuitmil després de rebre el passat mes d’abril la Creu de Sant Jordi; la màxima distinció que atorga la Generalitat. En el comiat de Cadiach al programa El Pont de Mahoma, així li recordava el mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que l’encoratjava a aconseguir el seu propòsit dels 14 vuitmils.

CADIACH SANT JORDI 2016 041

L’alpinista també se’n durà cap al cim del Broad, la bandera de la seva ciutat, Tarragona i la dels Jocs Mediterranis de 2017, que es disputaran a Tarragona l’any que ve.

 

Facebooktwittergoogle_plus

Hem acomiadat el company de cordada radiofònica

Hem arrencat escoltant alguns dels moments que hem viscut en aquest mateix programa: amb les veus de Juanito Oiarzabal, Patxi Goñi i Kurt Diemberger, tots tres parlant del Broad Peak. Tal i com relata l’alpinista austríac, contemplar una posta de sol per sobre dels vuitmil metres, és una experiència ‘d’una bellesa extrema’. Una situació que només poden descriure aquells que l’han viscut en primera persona. És una instantània que està a l’abast de molt poques persones.pont de mahoma.jpgNo s’hi arriba directament allà dalt. Cal una intensa preparació prèvia, i portar a la motxilla el bagatge d’anys d’expedicions. Ja hi ha una primera prova de foc, que és creuar la imponent glacera del Baltoro. Com diu Patxi Goñi, ‘no saps si veritablement ets un muntanyenc, fins que no vius en pròpia carn la duresa d’aquesta inhòspita vall’.IMG_2727En un parell de dies, el company de cordada del programa, l’Òscar Cadiach, reviurà aquestes sensacions.

IMG_2593La glacera l’espera en un parell de setmanes, quan després de trepitjar Skardu els menarà fins a la porta de confluència de glaceres de Concòrdia i, a l’altra banda, el camp base del Broad.IMG_3039

Un Cadiach que ha escoltat amb emoció la veu del President Carles Puigdemont, tot dessitjant-li sort en l’intent de cim. Aquest és el darrer programa abans de la seva partida. I també la setmana en la que hem lamentat la partida per sempre més d’un dels referents de l’alpinisme del nostre país, el Nil Bohigas.  D’ell, del Nil, podríem dir moltes coses; podríem parlar de la cara Sud de l’Annapurna amb l’Enric Lucas; una de les gestes més dures i difícils de l’alpinisme català. Podríem parlar també de la seva vessant com a gran explorador àrtic… i no acabaríem!

Que trobis allà on siguis NIl, la mirada dels Déus de les grans muntanyes. T’imagino així, contemplant una posta de sol per sobre dels vuitmil metres, molt per sobre, al costat de Hermann Buhl i tant altres. Descansa en pau, Nil! A ell, al Nil Bohigas, li dediquem aquest Pont de Mahoma, el número 59 que hem fet des de Fleca Flaqué.

fleca

Un programa en el qual la companya Montse Puig ens ha recomanat anar a caminar per la Serra de Tramuntana, a Mallorca. I on també hem anat fins al restaurant la Cooperativa, a Sant Miquel de Balanyà, per saludar un amic alpinista i escriptor, l’Edu Sallent.

Edu Sallent amb Òscar Cadiach

Avui, amb Montse Puig, Òscar Cadiach, Rafa Olivier -com a convidat especial- i els sempre presents Ricard Fernández i Jordi Mena. Amb Joan Maria Bertran i Lluis Comes a la realització tècnica, i Josep Suñé a la conducció de la cordada radiofònica.

Escolta el programa: 

Facebooktwittergoogle_plus

Cadiach plantarà la bandera de Tarragona i la dels Jocs de 2017 al cim del Broad Peak

Aquests emblemes l’acompanyaran en la conquesta del que podria ser el seu 14è cim principal del planeta. Si corona els 8.047 m d’aquesta muntanya del Pakistan, l’alpinista tarragoní esdevindrà el primer català en assolir aquest repte, i sense oxigen artificial.

IMG_3823

El 24 de juliol del 2014, Cadiach es va quedar a poc més de 20 metres de desnivell del cim. Un any més tard, el 25 de juliol de 2015, les males condicions de la neu li van impedir fer l’atac, malgrat haver superar els 7.200 m del C3. Enguany, Cadiach afronta el repte acompanyat d’un reduït grup d’alpinistes alemanys. Diu que serà tot un honor plantar la bandera de la seva ciutat, i la dels Jocs de 2017 al sostre del Broad.

CADIACH TGN 2017

El proper cap de setmana volarà cap a la capital del Pakistan i, al cap de poc d’arribar a Islamabad enllaçarà via aèria o terrestre fins a Skardu; amb la previsió de situar-se al punt de sortida del trekking pel Baltoro sobre el 25 de juny. baltoroEn el recorregut per aquesta inhòspita vall, l’acompanyaran dos tarragonins i el grup d’alemanys.

baltoro 2

Uns deu dies després, arribaran al camp base del Broad -a gairebé 5.000 metres- serà cap al 2 o 3 de juliol.

baltoro 3

Un cop feta l’aclimatació, intentarà l’atac al Broad, i vol fer-ho el més aviat possible tal i com ho ha detallat aquest dilluns en roda de premsa.

De la seva banda, el primer tinent d’alcalde i conseller de Presidència de l’ajuntament de Tarragona, Alejandro Fernández, diu que Cadiach representa un valors que des de la ciutat cal reivindicar. Afegeix que l’alpinista és un exemple clar de la cultura de l’esforç.

Cadiach ja ha ascendit dues de les tres puntes del Broad Peak. L’any 1992, en plens jocs olímpics de Barcelona, van obrir una nova ruta mundial, la ‘Fem Tarragona’ al Broad Peak Central.

Facebooktwittergoogle_plus

Queda un mes pel 14è vuitmil d’Òscar Cadiach

L’alpinista Òscar Cadiach intentarà novament arribar fins els 8.047 m del cim del Broad Peak, aquest mes de juliol. Si ho aconsegueix, el tarragoní es convertirà en el primer català en haver coronat les 14 muntanyes principals de més de vuitmil metres del planeta, i sense oxigen artificial.

IMG_2976

El dijous 24 de juliol del 2014 –ara fa dos anys- Cadiach es va quedar a poc més de 20 metres de desnivell del cim del Broad Peak. El 25 de juliol de 2015, les males condicions de la neu en cotes altes, els va fer desistir de l’intent, malgrat haver superar els 7.200 m del C3.

IMG_2777

L’anterior expedició, els va permetre reobrir el mític corredor Hermann Buhl, entre el base i el C1, amb una cordada formada pels alpinistes Patxi Goñi, Jordi Bosch ‘Barraca’, Carles Figueras i la metgessa Anna Pujol.

Corredor Hermann Buhl
Corredor Hermann Buhl

Enguany Cadiach afronta el repte acompanyat per un reduït grup d’alpinistes alemanys. La intenció, a priori, era establir sinèrgies per l’atac amb els bascos Alberto Zerain i Juanito Oiarzabal, amb qui coincidia a la mateixa muntanya. Al final, les condicions de salut del segon, els han obligat a ajornar l’expedició.

Òscar Cadiach, Alberto Zerain i Juanito Oiarzabal, BC Broad 2015
Òscar Cadiach, Alberto Zerain i Juanito Oiarzabal, BC Broad 2015

Entre el 17 i 18 de juny, Cadiach volarà cap a la capital del Pakistan. Al cap de poc d’arribar a Islamabad, la intenció és enllaçar via aèria o terrestre fins a Skardu; amb la previsió de situar-se al punt de sortida del trekking pel Baltoro sobre al 25 de juny, aproximadament.

En aquest recorregut per la sempre imponent vall del Baltoro, l’acompanyaran dos tarragonins i el grup d’alemanys. Una zona, la del Baltoro, on en paraules de Patxi Goñí, ‘descobreixes si veritablement ets un alpinista’. Està previst que el grup creui la confluència de glaceres de Concòrdia i arribi al camp base del Broad Peak-a gairebé 5.000 metres- cap al 2/3 de juliol.

La setmana següent (4-10 de juliol) tocarà fer el procés d’aclimatació, que es podria allargar alguns dies. Amb tot, Cadiach ja ha avançat al programa ‘El Pont de Mahoma’, que tant bon punt en tingui l’oportunitat, intentarà l’atac.

Amb tot, el més probable és que l’intent del seu 14è vuitmil sigui la setmana del 18 al 23 de juliol. A priori, però, no podem descartar cap altre escenari. Això implica guanyar una setmana a la cronologia de l’any passat, quan van fer l’intent el 24 de juliol.

L’objectiu és molt clar. Cadiach vol esquivar les males condicions meteorològiques que l’any passat li van aigualir les opcions de cim; com també els va passat a Oiarzabal i Zerain. Cal recordar que mentre feien l’ascensió, els va ploure a 5.000 metres; molt mala senyal. Una situació que  va tenir el seu reflex en les males condicions de la neu i amb l’aigua baixant a raig entre el camp 1 i el base, en les hores de màxima insolació.

IMG_2777

Tots els signes evidenciaven un perill que es manifestava uns dies abans, amb un allau en el qual perdia la vida un portejador d’altura baltí i feria greument a Sumiyo Tsuzuki, companya de l’expedició internacional de Cadiach.

el-grupo-de-cuatro-sherpas-y-patxi-descienden-a-shumiyo

Continua la lectura de Queda un mes pel 14è vuitmil d’Òscar Cadiach

Facebooktwittergoogle_plus