Arxiu d'etiquetes: destacat

El Pont de Mahoma 126. Fátima Gil a les arrels de la Patagonia, a la central de les Torres del Paine

El passat mes de febrer, Fátima Gil Uceda i el seu company Diego Hernández van coronar la Central de les Torres del Paine. Ho van fer escalant la ruta britànica seguint la petjada de Chris Bonington i Don Whillans, pioners de l’escalada a la Patagònia xilena. Una via amb més de 800 metres i dificultats de 5.11 / A2. Gil ha format part de l’equip Espanyol d’Alpinisme. És molt polifacètica, exercint com a guia de muntanya, actriu i model publicitària.

“El meu instint es capritxós, hi ha dies que està tranquil i em deixo portar suaument pel fluir de la vida. Altres vegades em murmura a cau d’orella i em mostra la meva veritable naturalesa salvatge. Però hi ha dies diferents, dies especials, dies en els que trona tan fort com el vent patagònic “, diu al seu bloc! Avui l’hem coneguda!

Hem fet balanç del Cicle de Muntanya de la Diputació, que es va acomiadar fa un parell de setmanes amb una conferència a càrrec dels alpinistes bascos Iker i Eneko Pou. Un cicle pel que van passar 1.900 persones, segons ens ha explicaT la seva ànima Pau Salas.  

Cal preservar i posar en valor els camins tradicionals? La Taula de Camins de l’alt Pirineu i l’Aranha fet la primera reunió anual a Sort per presentar un Pla d’accions per enguany, que proposa 12 iniciatives en diversos àmbits. Destaquen les col·laboracions amb el Departament de Salut i la nova campanya “A la muntanya, deixa’t guiar”. Després d’una gira per diverses comarques pirinenques, la primera sessió plenària de 2019 de la Taula de Camins, l’òrgan consultiu i participatiu de l’IDAPA (l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran) va servir per presentar el Pla d’accions al voltant dels Camins; caminar; senderisme i guiatge. N’hem, parlat amb un dels tècnics,Arcadi Castilló. 

Per cert, ja ha arrencat la campanya de vuitmils, amb primers cims a l’Annapurna i cues per pujar l’Everest. N’hem parlat al programa. 

I un dia com el d’avui de fa 4 anys (2015) es produïa un terratrèmol al Nepal, de 7.8 graus, que va deixar enrere més de 5.000 morts i que també va fer estralls al Chomolunga, amb 17 alpinistes morts. 

I en aquest programa, menció especial i dedicat a tres alpinistes que ens han deixat per un Allau. Hem recollit el dolor en el món de l’alpinisme per la mort de Hansjörg Auer, Jess Roskelley i David Lama. Tres dels millors alpinistes del moment que ens deixaven fa una setmana, dimarts dia 16 d’abril, mentre escalaven la via M16 a la paret del Howse Peak (3.295 m, Waputik Mountains) a les muntanyes rocoses del Canadà, a la Colúmbia Britànica. El nostre rapsode particular, Sebastià Poy, els hi ha dedicat un poema. 


(FOTO: @SpokesmanReview)

I el company Ricard Fernández ens ha relatat un fragment d’un clàssic de muntanya, un text de Josep Iglésies i Fort: “L’excursionisme contemplatiu”. Que llegir no ens faci perdre l’escriure!

Benvinguts al Pont de Mahoma 126

Facebooktwittergoogle_plus

L’escalada lluny de la competició. autèntica filosofia de vida dels Germans Pou

Germans Eneho i Iker Pou

Els Germans Pou van tancar aquest dijous al vespre el Cicle de Muntanya de la Diputació. Un cicle pel ha portat més de 1.800 persones per l’Auditori del carrer Pere Martell. Un cicle que obria el passat mes de març l’alpinista i escaladora francesa Catherine Destivelle, fent un repàs a la seva trajectòria, referent mundials de l’alpinisme i l’escalada. Iker i Eneko Pou van oferir la conferència ‘Aventures verticals a l’Artic’. En aquesta xerrada, que va introduir el companya de cordada radiofònica, l’alpinista tarragoní Òscar Cadiach, van presentar dues de les aventures més importants de la seva carrera; les expedicions que el 2012 i 2015 els van portar a Illa Baffin i a Sibèria, totes dues al Cercle Polar Àrtic. La primera va comportar dos mesos d’aïllament en una zona remota i sobreviure a les inclemències d’una vall inexplorada. Amb tot, van acabar obrint quatre vies, totes elles en lliure, de les quals destaca “The Door” 8b/680 m, una de les rutes més difícils escalades a l’Àrtic. En la segona, malgrat que els mosquits els que van fer la vida impossible, van tornar amb vuit noves rutes obertes en estil alpí.

Per a ells l’alpinisme modern és una conjunció d’exploració, aventura i dificultat tècnica. Asseguren que l’escalada acaba sent un estil de vida, però lluny de la competició.

Amb l’Iker van parlar de l’encadenament (que encara ningú ha repetit) d’“Artaburu” a Margalef, el seu màxim nivell d’escalada esportiva, un 9b?

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma: La ‘Teràpia vertical’ d’Armand Ballart

Aquest cap de setmana s’ha celebrat la Trobada Cavall Bernat, a Monistrol de Montserrat. Dos companys del programa, Òscar Cadiach i Ricard Fernández hi van ser presents.

També un amic del programa, Àlex Ossó, al que van nomenar cavallista; membre del club de les persones que han escalat aquesta mítica agulla de Montserrat.

Ricard Fernández ha pogut conversar amb Armand Ballart, un dels homes més autèntics de la generació d’escaladors dels 80; un dels pirates de Montserrat, entre els pioners i les noves fornades de l’escalada esportiva.

Armand Ballart. Foto: Núria Pinturet

Han parlat d’un estil de fer escalada, i del seu llibre ‘Teràpia vertical’ publicat per Cossetània.

També ens ha parlat sobre la darrera via que ha equipat ‘Cotton club’, a la Mòra Comdal, la Easy Rider del Solsonès, segons el mateix Ballart.

 

Foto: Núria PinturetFacebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 123: Ester Sabadell, el Gyachung Kang de Cadiach i la Cursa Vertical de Montserrat

“Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat”, un frase d’Einstein que la nostra convidada s’ha fet seva. Economista de formació, va descobrir la seva passió pel cinema i la muntanya en una expedició a l’Ama Dablam. A més de rodar unes imatges brutals, va coronar aquest pic de l’Himàlaia, i així van començar les seves aventures a la muntanya pel programa de «Al Filo de lo Imposible», una gesta que avui ens ha relatat va arribar-hi de l amà d’Òscar Cadiach i l’equip de Sebastián Álvaro.

Amb ella podem parlar de turisme d’aventura sostenible al Pakistan. També de travesses de mar a mar, de nord a sud del Pirineu, ha respirat les sorres del desert líbic, rodant sempre documentals, com l’escalada integral als gairebé 3 km de l’aresta de Peuterey, la més llarga dels Alps, que porta al sempre imponent Mont blanc.

Manaslu, Narga Parbat, Shisha Pangma, Broad Peak, Hidden Peak, Patagònia, o l’Antàrtida, són imatges que ja han quedat fixades a la seva retina d’ulls verds. I han esculpit la seva ànima per fer que l’impossible es torni possible, lluitant sempre pels somnis i els projectes.

Ara, la trobem a la verticalitat de dificultat, és Ester Sabadell. Avui, que el nostre rapsode particular, el Sebastià Poy, li ha dedicat un poema, en el marc del Dia Internacional de la Poesia, que li ha llegit en directe.

Hem arrencat el programa amb la veu de la gran alpinista i escaladora francesa Catherine Destivelle, que obria ara fa unes setmanes el Cicle de Muntanya, omplint l’Auditori Diputació. Destivelle veu amb bons ulls que aquest esport vertical passi a ser disciplina olímpica, també rememorava la seva primera i única competició a nivell de tot l’Estat, que va ser al màster de La Riba, a la Penya Roja. Destivelle, amb un currículum de muntanya que fa vertigen, va obrir un cicle que aquest vespre ens porta la conferència ‘Expedició espeleològica a Iran i al Pou Ghala’, a càrrec de l’espeleòleg Ferriol Canyelles. És el primer no iranià en tocar fons del segon pou més profund del món.

També us hem recomanat la II Cursa Vertical de Montserrat. Que aquest dissabte portarà 130 participants a pujar les escales de servei que hi ha als dos funiculars de Montserrat, des de l’estació inferior de la Santa Cova fins a l’estació superior del funicular de Sant Joan.

És la primera cursa vertical d’escales de l’Estat i es situa entre les més dures del circuit mundial. En parlem amb David Colomer, cap dels Bombers de Collbató, de Bombers amb causa, i es que la cursa també ajuda a finançar programes de recerca en malalties infantils i d’atenció a infants en risc.

I el company de cordada radiofònica, Òscar Cadiach marxarà el mes que ve al Gyachung Kang, a cavall entre el Nepal i el Tibet. Una expedició de gran complexitat en una muntanya que no és un vuitmil per tant sols 48 metres, i per això està entre les grans desconegudes. L’acompanyarà en la cordada l’alpinista de Barakaldo Jonatan Garcia. L’objectiu és obrir una nova ruta al Gyachung, la 15èna muntanya més alta del món, que s’ha coronat en contades vegades.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La primera va ser fa més de 50 anys, el 1964. Cadiach vol seguir així aportant noves rutes al món de l’alpinisme, com les que va obrir al Broad Peak Central, la “Fem Tarragona” per la vessant  xinesa (1992), i al Cho Oyu, la “Free Tibet” (1996).

Benvinguts al Pont de Mahoma 123Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 122. Catherine Destivelle i els germans Pou al Cicle de Muntanya

El proper 11 d’abril, els germans Iker i Eneko Pou tancaran el cicle de muntanya de la Diputació. Serà la darrera sessió, amb la conferència ‘Aventures verticals a l’Àrtic’. Els germans Pou presentaran dues de les aventures més importants de la seva carrera: les expedicions que els van portar a Illa de Baffin i a Sibèria, totes dues al Cercle Polar Àrtic.

La setmana que ve, però, el dia 7 de març, l’escaladora francesa Catherine Destivelle serà qui obrirà el cicle a l’Auditori Diputació. Fins a l’11 d’abril, quatre documentals i tres conferències sota el lema: «L’esperit i l’audàcia de l’escalada». Destivelle donarà el tret de sortida al cicle amb la xerrada ‘de l’escalada boulder a l’alpinisme’.

És un dels grans referents; primera dona en completar en solitari la nord de l’Eiger, el 1992, té entre les seves ascensions la ruta Bonatti a la cara nord del Cerví o el pilar sud-oest de l’agulla del Dru. Durant la conferència inaugural, es lliurarà el reconeixement ‘Cicle de Muntanya 2019’ als escaladors i alpinistes catalans Josep Manuel Anglada i Jordi Pons, que amb Emili Civis van conquerir el primer vuitmil estatal a l’Annapurna Est, l’any 1974.

El següent acte serà la projecció de la pel·lícula ‘Jeff Lowe’s Metanoia’, el 14 de març. Li seguirà la conferència ‘Expedició espeleològica a Iran i al Pou Ghala’, el 21 de març, a càrrec de l’espeleòleg Ferriol Canyelles. La sessió del 28 de març oferirà dues projeccions, el documental ‘The last honey hunter’, produït per National Geographic i la pel·lícula ‘Mountain’. El 4 d’abril arriba el multipremiat documental ‘Dirtbag: the legende of Fred Beckey’ de Dave O’leske. N’hem parlat amb l’ànima del Cicle, Pau Salas.

Benvinguts al Pont de Mahoma 122Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 121: Les ‘3 nits de torb i 1 cap d’any’ de Jordi Cruz, i els ‘banys de bosc’ de Sílvia Gili

«Es com si et tiren una pala de neu cada segon a la cara amb vents superiors als 100 km/h, -16° graus negatius i sensació tèrmica de -35° sota zero. Pot  aixecar i remoure 1kg de neu per metre quadrat cada segon»: Això és el torb!

I així l’ha definit aquest dimecres el meteoròleg Jordi Cruz, que relata a ‘3 nits de torb i 1 cap d’any’ (Símbol Editors) la tragèdia de fa 18 anys al Balandrau. El darrers dies abans del cap d’any, el torb es va endur la vida de set excursionistes a l’entorn d’aquesta muntanya del Ripollès; nou persones si comptem les dues que van perdre la vida hores abans a la zona de la Coma de l’Orri. El testimoni que heu sentit és el d’una metgessa tarragonina, Maria Castro, que estava fent el veí Puigmal, la va enxampar el torb, però va sobreviure. El del Balandrau és un dels accidents més greus al Pirineu català. Va implicar un desplegament de mitjans sense precedents en una emergència de muntanya: la neu acumulada amb les nevades dels dies anteriors, el bon temps del matí i la presència de molts excursionistes a la muntanya van ser factors determinants en la gravetat de l’accident. El torb es va aixecar de sobte a les dues del migdia, i va convertir aquesta recó del Pirineu en un autèntic infern.

No es tracta d’un cas aïllat, al Mont Maudit, als Alps francesos, el juliol del 2012, van resultar afectats 23 alpinistes i van morir nou persones entre els quals un català.

Avui parlem de la pitjor cara de la muntanya, en un programa de contrast, en el que també analitzarem el seu rostre més amable. Avui parlarem de ‘medicina forestal, de les característiques físiques i bioquímiques dels boscos més naturals, que potencien múltiples beneficis en l’organisme humà, tant psicològics com fisiològics. En un temps marcats per les preses i l’estrès que comporta el nostre ritme de vida, sobretot a les ciutats, tornem al bosc per caminar lents, sense preses, en silenci, amb una respiració conscient buscant la relaxació. Us volem proposar connectar amb l’entorn amb tot els vostres sentits, per fer les paus amb la riquesa de l’aerobiologia forestal. Tindrem tota una experta en la matèria, Sílvia Gili, autora del llibre: «Bosc i salut: els banys de bosc».

Biòloga especialitzada en conservació de la natura. Ha estat coordinadora de l’Associació Hàbitat-Projecte Rius i cap de projectes de conservació de la Fundació Natura. Actualment és consultora en conservació del patrimoni natural, participació ciutadana, ecoturisme i sostenibilitat. Membre de l’ONG Sèlvans, que vetlla per la conservació i valorització del patrimoni forestal més singular i d’alt valor natural. Amb el company Ricard Fernández hem anat fins als boscos de Montserrat, on prepara precisament un bany de bosc i també hem sentit un poema de Sebastià Poy.

Benvinguts al Pont de Mahoma 121!Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 120. Helena Alemán, campiona estatal d’escalada en Dificultat

Comencem l’any parlant de projectes, de reptes. Molts tenim al cap objectius per assolir aquest 2019. Però com s’ho fan aquells que la seva dedicació passa per la competició, per l’elit. Hi ha propòsits anuals, o els seus objectius són permanents, atemporals, subjectes a l’entrenament constant, diari i al calendari de competicions.

Foto: Jordi Masramon Puigdomènech

Parlem amb Helena Alemán, que ha tancat el 2018 amb el campionat d’escalada de Dificultat a la butxaca, celebrat el passat mes d’octubre de 2018 al Centre Rocópolis de Navarra. Avui li hem preguntat pels nous reptes, també encoratjant-la de cara a fer passes decisives en la seva progressió i entrenament, per si pot ser escollida de cara a la incorporació de l’escalada com a disciplina esportiva en els propers jocs olímpics de Tòquio, el 2020.

Foto: Llucià Hernández

També hem buscat l’equilibri entre la pràctica de l’escalada i la seva convivència amb les regulacions pròpies d’un parc natural, com el del Montsant. Es troba dins la comarca del Priorat i la seva àrea protegida, de 9.240 hectàrees i escaig, es reparteix pels municipis de la Morera de Montsant, Ulldemolins, Margalef, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset i la Figuera.

El 1992 la serra del Montsant és inclosa al Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i una dècada després, el 2002, arribà la declaració de parc natural. Fa just 13 anys, el 2006, el parc del Montsant va ser inclòs a la xarxa Natura 2000. Aquest 2019, segueix caminant la candidatura ‘Priorat-Montsant-Siurana’, que opta a entrar a la llista del Patrimoni Històric de la UNESCO.

El parc Natural del Montsant va ser des primers en regular la pràctica de l’escalada a nivell de Catalunya. Ja van fer un decret el 2002, i el 2005 es va fer una de les primeres regulacions d’escalada a nivell del país. L’objectiu, ara és crear un mapa de catalogació de les zones on es pot practicar l’escalada. De fet, hi ha llocs que són lliures, on es poden equipar vies simplement notificant-ho. En segon lloc hi ha les zones condicionades, on està prohibit escalar en determinades èpoques de l’any, com quan coincideix amb la nidificació de les aus, quan està prohibida la pràctica. Si es vol equipar una via nova en aquests indrets, cal fer una sol·licitud al Parc Natural. En tercer lloc hi ha les zones prohibides, on no es pot escalar ni equipar. Fa uns mesos es va crear una subcomissió d’escalada, seguint l’estela del que s’havia fet a Montserrat, amb equipadors i aperturistes de vies. La idea es que treballin com a òrgan consultiu quan hi ha ha sol·licituds per obrir noves zones o vies d’escalada. També es vol fer un cens de tot el que hi ha equipat. 

N’hem parlat amb Maurici Muntaner, tècnic del parc, que ha explicat que el proper mes de febrer ja es constituirà una comissió, en la que hi haurà dos membres del col·lectiu d’escaladors, Pep Ferré i David Brascó. També hi estaran representants els propietaris dels terrenys, el departament de Territori, l’Institut Català de Rapinyaires i membres del Parc Natural. Ho hem analitzat amb una part de la cordada radiofònica, amb Josep Maria Bonachí, Jordi Mena i Josep Suñé. 

Àlex Txikon ja ho té pràcticament tot a punt al camp base del K2, per l’intent hivernal. Aquesta setmana han instal·lat iglús, on poden dormir entre 10 i 14 persones; plaques solars, una estufa de baix consum i, avui, estan amb la instal·lació d’una estació meteorològica per començar després a pensar ja en la hivernal a la muntanya. Hem escoltat la seva veu, des del camp base.

Mentrestant, l’expedició formada per russos, kasacs i Kirguizistan, ja ha instal·lat el C1 (5.900 m) i estan fixant cordes de camí cap al C2. Us ho hem explica al Programa, avui el Pont de Mahoma 120

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 119. Manel Borrell: ‘El Cerví és el més bonic dels 82 cims de més de 4.000 metres que he pujat als Alps’

En aquest programa hem parlat amb Manel Borrell, que va culminar el 2018 el projecte de pujar totes les muntanyes de més de 4.000 metres dels Alps. Als 19 anys va fer la primera, el Gran Paradiso (4.061 m) a la vall d’Aosta i va tancar el projecte el setembre passat amb la travessa de totes les puntes de les Grandes Jorasses (4.208 m) des del refugi Torino, al massís del Mont Blanc. L’escalador barceloní va ingressar al selecte i reduït club dels quatre mils (www.club4000.it) que aplega els que han assolit tots els cims d’aquesta cota existents als Alps. Manel Borrell, el primer català que hi pertany.

Ara, hem volgut encetar aquest programa sobre muntanya i alpinisme -el primer d’enguany- enviant tots els ànims a familiars i amics dels catalans que van perdre la vida en l’accident d’aquesta setmana al Perú, al Nevado Mateo. Un dels supervivents, Pablo Belmonte, ha admès que haurien d’haver girat cua en comprovar que la situació era complicada al cim. Hi havia una tempesta elèctrica i ni tan sols van treure el mòbil per fer-se una foto quan van coronar la muntanya. En declaracions a la Cadena Ser, ha explicat que l’allau el van provocar ells mateixos quan un d’ells va caure mentre baixaven i va arrossegar-los a tots, anaven encordats. Van intentar frenar-se amb els piolets però no ho van aconseguir. L’última setmana havia fet sol al Perú, quan hauria d’estar nevant i plovent, i s’havia format una capa de gel sota la neu verge que havia caigut. “El problema és que no només era el nostre pes, sinó també la neu que estàvem desplaçant. Era com si et fiquessis en una rentadora o com quan se t’emporta una onada”, ha indicat el jove, que ha afegit que l’allau va ser llarg, com mig minut de caure sense parar. És una informació que publica aquest dimecres l’Agència Catalana de Noticies (ACN). Avui en parlarem amb els companys de cordada radiofònica. Insistim, tot el suport a familiars i amics en aquests moments tant difícils.

D’altra banda, li hem preguntat pels reptes del 2019 a l’escalador Gerard Rull, després que l’any passat encadenés “La Rambla” (9a+) a Siurana. Es va convertir en el quart escalador a nivell estatal en ‘xapar’ la via més coneguda del sector d’El Pati.

Hem seguit parlant de neu, avui amb Ignacio Jiménez, responsable de muntanya de l’Estació de Boí Taüll, a la Vall de Boí.

Heu fet mai l’Aneto en aquesta època de l’any? Hi podeu trobar temperatures de -10 graus, com les que va notar en pròpia pell Maite Pariente, que ens ha relatat com està l’estimat pas que dóna nom al nostre programa.

El company Ricard Fernández ens ha llegit un text de Leslie Stephen, gran alpinista de finals del segle XIX i pare de Virgínia Woolf. I el company Sebastià Poy ens ha recitat una ‘poesia inacabada’ en directe.

Benvinguts al Pont de Mahoma 119!Facebooktwittergoogle_plus

Txikon ja és al camp base i amb un nou company de cordada, Waldelmar Kowalewski

El biscaí i el seu equip ja estan al camp base del K2, la segona muntanya més alta del món, a 5.000 metres sobre el nivell del mar. El polonès Waldelmar Kowalewski entra a formar part de l’equip i s’uneix així als seus dos compatriotes.

Després de les dues jornades a Askole, en les que van poder xerrar amb els vilatans i jugar amb els nens de la zona, i després de reunir-se amb l’ambaixador de Baltistan, van partir cap al camp base per una ruta alternativa a la utilitzada en les expedicions d’estiu. Aquest camí els va estalviar creuar transversalment la Glacera del Baltoro, cosa que van agrair especialment els 46 portadors que els acompanyen.

Després de diverses jornades d’entre 13 i 19 quilòmetres, admirant les torres del Trango o el Payu Peak i podent caminar sobre un riu gelat, van anar ascendint i superant etapes que els van fer passar per Khoburse (3.840 m), Urdukas (4.055 m) o Gore II (4.285 m), fins arribar a Concòrdia (4.595 m) enmig d’un espectacular bon ambient entre tots els integrants de l’equip i acompanyants, segons relata el mateix Txikon.

I finalment l’arribada al Camp Base, a 5.000 m., Amb un nou integrant, el polonès Waldelmar Kowalewski, que s’integra en l’equip d’escaladors i serà de gran ajuda.

A partir d’ara toca equipar el camp base per als propers mesos, i després fer el mateix amb el camp avançat, intentaran construir els iglús si la neu ho permet.

Comença, per tant, la tasca alpinista, després de complir el primer objectiu que és arribar fins al peu de la muntanya, aquesta espectacular piràmide de 8.611 metres, que encara cap expedició ha coronat en temporada hivernal.

Facebooktwittergoogle_plus

El Pont de Mahoma 118. Alex Txikon vol tornar a fer una hivernal històrica, aquest cop al K2

L’alpinista Alex Txikon ha fet públic des de Bilbao que intentarà el K2 hivernal amb el gallec Félix Criado, i amb un equip format per altres deu persones. Tots dos ja van intentar la segona muntanya més alta del món, el 2013. No hi ha hagut gaires intents hivernals al k2, amb una sola mà podem contar els intents de polonesos i russos, i ens sobren dits. Això, tot i que és l’últim vuitmil pendent en època de baixes temperatures, que poden arribar als 50 graus sota zero. Marxen el 2 de gener cap al Baltoro, com ens ha explicat en directe.

De fet, aquest hivern també han demanat permís per pujar aquesta muntanya del Pakistan una expedició russa. L’alpinista basc ja compta amb una primera hivernal en la seva trajectòria, la del Nanga Parbat(8.126 m) ara fa 2 anys, el 26 de febrero de 2016, amb Ali Sadpara i Simone Moro.

L’expedició de Txikon s’acompanya també de diversos científics, és el projecte interdisciplinari Balelur, liderat pel centre d’excel·lència en investigació del canvi climàtic, el Centre Basc per a la Recerca del Clima (BC3). Es vol estudiar l’efecte del canvi climàtic sobre la glacera del Baltoro i la mateixa muntanya, el K2 (8.611 m). També s’estudiarà la percepció dels habitants de la regió davant aquest fenomen, els seus impactes i les mesures d’adaptació. Es posaran estacions meteorològiques a la muntanya en forma de piràmide, en una expedició que vol deixar, també, la mínima petjada possible de residus i consum de querosè.

Finalment, el K2-Xtreme Genetics Project, també anirà amb Txikon al K2, un estudi pioner d’investigació sobre la falta d’oxigen en condicions hivernals extremes. N’hem parlat amb ell, que amb Òscar Cadiach ha coincidit en l’extrema variabilitat d’aquestes ascensions hivernals, subjectes sovint a múltiples factors que s’escapen a la raó humana. També han parlat de les possibles rutes per garantir l’èxit de la coronació.

Com reacciona el cos humà quan fa vent i el termòmetre registra -50 graus sota zero? Oscar Cadiach ens recorda el que li va explicar Ali Sadpara: “És com tenir agulles de vidre de glaç que clivellen els pulmons”

Aquest dijous, d’altra banda, hem obert la temporada radiofònica de neu. Hem conversat amb Xavier Bigordà, director d’Espot Esquí i Port Ainé (Ski Pallars). Tot i la meteorologia dels darrers dies, amb unes temperatures més altes del que seria habitual, les nevades de fa unes setmanes, la producció de neu i l’intens treball dels equips de preparació de les pistes, han atret ja molts esquiadors a pistes, durant el passat pont de la Puríssima. Espot i Port Ainé, al Pallars Sobirà, han rebut la visita de 10.255 persones, que han pogut baixar per les 15 pistes de Port Ainé i les 9 d’Espot, el que s’ha traduït en el 60% i el 41% domini esquiable, respectivament. Us hem parlat de l’oferta de neu, però també de la riquesa d’un territori enmig de Parcs Naturals i Nacional i amb reclams potents com la seva gastronomia, amb la Girella o el Tupí com a reconeguts emblemes.

Hem escoltat les veus dels companys de cordada: Òscar Cadiach ens ha recomanat el llibre 3 nits de torb i 1 Cap d ‘Any, Una tragèdia al Pirineu” de Jordi Cruz i Sierra. Relat intens de l’episodi de torb que assolà el Pirineu, de forma terrible i sobtada, els darrers dies de l’any 2000. El vent, la neu i una baixada brusca de les temperatures van provocar la tragèdia de muntanya més important que es recorda al Pirineu català. Diversos grups d’excursionistes s’hi trobaren atrapats, sobretot al voltant del cim del Balandrau. Una bona proposta per aquest Nadal, com també ho és el llibre del company periodista i amic del programa Francesc Joan, ‘Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig’, amb 300 fotografies i textos sobre les ascensions del company de cordada als 14 cims més alts de la terra sense l’ajuda d’oxigen addicional.

Josep Maria Bonachí ens ha portat de ruta per les muntanyes, pel Priorat i fins el cim del Montalt. I Sebastià Poy ha tancat aquest programa 118 amb un poema, com a bon raspsode que és.

Programa conduït per Josep Suñé i amb Lluis Comes a la realització tècnica.

Per cert, aquesta setmana s’ha complert el dia Internacional de les Muntanyes. Benvinguts al Pont de Mahoma 118!

 Facebooktwittergoogle_plus