La via és diu ‘Clepteropa Original’ (9a) i neix a l’interior d’una cova del sector Museu, a tocar del municipi de Calvià.
Nascut a Tarragona ciutat fa 29 anys, Pau March Casañas acaba d’encadenar a Mallorca la novena dimensió d’aquesta pràctica esportiva, un club reservat només al millors escaladors del panorama internacional.
La del tarragoní és la tercera ascensió absoluta a la via després de Xavi González -actual company d’escalada de March, que l’encadenava pocs dies abans- i Iker Pou, conegut escalador (germans Pou) i un dels pocs que ostenta la màxima dificultat en aquest esport, un 9b a la via ‘Artaburu’ a Margalef (Priorat), que l’encadenava el 2016 i convertia aquesta línia equipada per Lito Flo en el tercer novè de l’illa.
El passat mes de febrer, Fátima Gil Uceda i el seu company Diego Hernández van coronar la Central de les Torres del Paine. Ho van fer escalant la ruta britànica seguint la petjada de Chris Bonington i Don Whillans, pioners de l’escalada a la Patagònia xilena. Una via amb més de 800 metres i dificultats de 5.11 / A2. Gil ha format part de l’equip Espanyol d’Alpinisme. És molt polifacètica, exercint com a guia de muntanya, actriu i model publicitària.
“El meu instint es capritxós, hi ha dies que està tranquil i em deixo portar suaument pel fluir de la vida. Altres vegades em murmura a cau d’orella i em mostra la meva veritable naturalesa salvatge. Però hi ha dies diferents, dies especials, dies en els que trona tan fort com el vent patagònic “, diu al seu bloc! Avui l’hem coneguda!
Hem fet balanç del Cicle de Muntanya de la Diputació, que es va acomiadar fa un parell de setmanes amb una conferència a càrrec dels alpinistes bascos Iker i Eneko Pou. Un cicle pel que van passar 1.900 persones, segons ens ha explicaT la seva ànima Pau Salas.
Cal preservar i posar en valor els camins tradicionals? La Taula de Camins de l’alt Pirineu i l’Aranha fet la primera reunió anual a Sort per presentar un Pla d’accions per enguany, que proposa 12 iniciatives en diversos àmbits. Destaquen les col·laboracions amb el Departament de Salut i la nova campanya “A la muntanya, deixa’t guiar”. Després d’una gira per diverses comarques pirinenques, la primera sessió plenària de 2019 de la Taula de Camins, l’òrgan consultiu i participatiu de l’IDAPA (l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran) va servir per presentar el Pla d’accions al voltant dels Camins; caminar; senderisme i guiatge. N’hem, parlat amb un dels tècnics,Arcadi Castilló.
Per cert, ja ha arrencat la campanya de vuitmils, amb primers cims a l’Annapurna i cues per pujar l’Everest. N’hem parlat al programa.
I un dia com el d’avui de fa 4 anys (2015) es produïa un terratrèmol al Nepal, de 7.8 graus, que va deixar enrere més de 5.000 morts i que també va fer estralls al Chomolunga, amb 17 alpinistes morts.
I en aquest programa, menció especial i dedicat a tres alpinistes que ens han deixat per un Allau. Hem recollit el dolor en el món de l’alpinisme per la mort de Hansjörg Auer, Jess Roskelley i David Lama. Tres dels millors alpinistes del moment que ens deixaven fa una setmana, dimarts dia 16 d’abril, mentre escalaven la via M16 a la paret del Howse Peak (3.295 m, Waputik Mountains) a les muntanyes rocoses del Canadà, a la Colúmbia Britànica. El nostre rapsode particular, Sebastià Poy, els hi ha dedicat un poema.
I el company Ricard Fernández ens ha relatat un fragment d’un clàssic de muntanya, un text de Josep Iglésies i Fort: “L’excursionisme contemplatiu”. Que llegir no ens faci perdre l’escriure!
Els Germans Pou van tancar aquest dijous al vespre el Cicle de Muntanya de la Diputació. Un cicle pel ha portat més de 1.800 persones per l’Auditori del carrer Pere Martell. Un cicle que obria el passat mes de març l’alpinista i escaladora francesa Catherine Destivelle, fent un repàs a la seva trajectòria, referent mundials de l’alpinisme i l’escalada. Iker i Eneko Pou van oferir la conferència ‘Aventures verticals a l’Artic’. En aquesta xerrada, que va introduir el companya de cordada radiofònica, l’alpinista tarragoní Òscar Cadiach, van presentar dues de les aventures més importants de la seva carrera; les expedicions que el 2012 i 2015 els van portar a Illa Baffin i a Sibèria, totes dues al Cercle Polar Àrtic. La primera va comportar dos mesos d’aïllament en una zona remota i sobreviure a les inclemències d’una vall inexplorada. Amb tot, van acabar obrint quatre vies, totes elles en lliure, de les quals destaca “The Door” 8b/680 m, una de les rutes més difícils escalades a l’Àrtic. En la segona, malgrat que els mosquits els que van fer la vida impossible, van tornar amb vuit noves rutes obertes en estil alpí.
Per a ells l’alpinisme modern és una conjunció d’exploració, aventura i dificultat tècnica. Asseguren que l’escalada acaba sent un estil de vida, però lluny de la competició.
Amb l’Iker van parlar de l’encadenament (que encara ningú ha repetit) d’“Artaburu” a Margalef, el seu màxim nivell d’escalada esportiva, un 9b?
Comunicat oficial del Banff National Park, el parc canadenc on hi ha hagut l’allau que ha afectat David Lama, Hansjörg Auer i Jess Roskelley.
AQUESTA TARDA (HORA CANDENCA) S’ESTÀ FENT UNA RODA DE PREMSA ON ES DONEN A CONÈIXER MÉS DETALLS
COMUNICAT: El dimecres 17 d’abril es va perdre un grup de tres muntanyencs alpins que pujaven a la paret est del Pas de Howse al Glacier Parkway. Els especialistes en seguretat de visitants de Parcs Canada van respondre immediatament a través de l’aire i van observar signes de nombroses allaus i restes que contenien material d’escalada. Partint de l’avaluació de l’escena, Parcs Canada assumeix la mort dels tres membres del grup. Els tres homes, un nord-americà i dos europeus, eren atletes de muntanya professionals i amb molta experiència. Parcs Canadà expressa el seu més sincer condol a les famílies, els amics i els éssers estimats dels tres muntanyencs.
S’està portant a terme una investigació més profunda, però actualment els esforços per localitzar-los no són possibles a causa d’allaus addicionals i de condicions insegures de l’escena. Les precipitacions i els forts vents augmentaran el risc d’allaus a la zona.
La paret est del Pas de Howse està aïllada i un ‘blanc’ excepcionalment difícil, combinat amb carreteres rocoses i gelades que requereixen habilitats avançades d’escalada alpina.
La seguretat dels visitants és una prioritat per a Parcs Canadà. Treballem estretament amb organitzacions associades per garantir que els alpinistes i altres usuaris de fora de pista tinguin accés a la informació més actualitzada sobre les condicions de les allaus per tal que puguin prendre decisions informades, adequades al seu nivell de competència i experiència.
Es proporcionaran més actualitzacions a mesura que estiguin disponibles més detalls.
Anirem fins a la Morera de Montsant, en ple Parc Natural de la Serra de Montsant, on la FEEC ha rehabilitat com a refugi de muntanya les antigues instal·lacions de l’ajuntament del municipi. Us parlarem de les possibilitats que ens ofereix una serra magnètica, on el silenci ens acompanya en aquesta terra d’eremites. I enmig del silenci, excursionisme, senderisme i escalada són les activitats estrella. Sense oblidar el ric patrimoni cultural i enològic de la zona, al cor del Priorat, com un salt fins a la Cartoixa d’Escaladei.
El refugi està guardat per Roger Besora, Víctor Doménech i Joan Olivé. El darrer, ens ofereix les formacions d’escalada ‘Legend Experience’. Olivé ens acompanya avui al programa, escalador inquiet i visionari, tècnic esportiu i guia, precursor de l’escalada esportiva al nostre país i impulsor en altres modalitats de roca. Una instal·lació moderna, el 14è guardat de la FEEC, d’un xarxa amb un total de 21 refugis. Recordarem la figura del vicepresident de la FEEC, Lluís Simó, que ens va deixar fa gairebé un any als 55 anys, el reusenc va ser clau per la seva construcció.
Torelló torna a ser l’epicentre del millor cinema de muntanya, aventura i etnografia des del cap de setmana passat i fins diumenge que ve, 25 de novembre. És la 36a edició del Festival BBVA de Cinema de Muntanya. L’edició d’enguany ha arribat amb la segona millor xifra de pel·lícules inscrites de la història, amb un total de 139 de 24 països diferents. Per primer cop, l’organització ha rebut una pel·lícula amb segell armeni. D’aquests films se n’han seleccionat 46 que formaran part de la secció competitiva que i optaran a guanyar la Flor de Neu d’Or. Un festival que també s’ha proposat potenciar els grans referents femenins que estan guanyant protagonisme dins una indústria històricament masculina. 4 de les pel·lícules que es projectaran estan dirigides i protagonitzades per dones, 4 més estan dirigides per dones i 5 més, protagonitzades per dones. Els realitzadors del sector amb més renom internacional han tornat a escollir Torelló com a escenari per presentar a Europa les seves darreres produccions. I tot plegat, amb la Patagònia com a eix vertebrador: l’essència d’aquest gran territori de l’Amèrica del Sud ja va encetar el certamen amb un espectacle inaugural inèdit i centrarà 2 de les 4 exposicions produïdes per la fundació del festival. N’hem parlat amb el seu director, Joan Salarich.
I hem tingut als estudis els companys de cordada Òscar Cadiach i Sebastià Poy, que avui justament han tornat de fer el trekking del Manaslu. I amb el company Josep Maria Bonachí, us portarem a tocar neu al Pedró de Rasos de Peguera.
L’hem assolit sortint des de l’aparcament de la presa de Cavallers, seguint el senderó que puja molt costerut i serpentejant per la canal situada a tocar del camí per accedir a la presa. Al cap de poc de sortir, gaudireu d’un bonic salt d’aigua en un ressalt del camí.
A tenir en consideració que cal fer un desnivell positiu de 1.400 metres en pocs quilòmetres. És una ascensió dura, que transcórrer per la part superior per una zona de grans blocs d’un glacera seca. La pujada, però, val i molt la pena, per a poder contemplar des d’aquest cim solitari, tot l’entorn i els impressionants llacs de Comalesbienes.
Es veuen perfectament el Comoloformo i els Besiberris i, més al fons, les Maladetas i el sempre imponent Aneto. A l’alatra vessant, el Contraix; la Pala Alta de Sarradé; el Gran Tuc de Colomers o la Pala Xespadera.
Tornarem fent una ruta circular des del Coll Arenós (aprox. 2.800 metres) en direcció cap al Refugi Ventosa i Calvell –on ens esperant unes cerveses ben fresques- després d’haver resseguit el Riuet d’Estany Negre i haver fet el bany de rigor a l’Estany de la Roca.
La ruta ens portarà des del refugi fins al planell de Rio Malo, per creuar tot seguit l’estany de Cavallers i arribar al punt de sortida.
La intenció era banyar-nos després a les piscines termals exteriors del Balneari de Caldes de Boí. L’hora d’arribada, però, ens ha obligat a deixar-ho per un altra ocasió.
Una ascensió que hem fet amb Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí i Josep Suñé. Ens hi han acompanyat uns bons amics, Claudio i Marc Castaño (pare i fill); Jordi Bayés i Mayte Matamoros i la seva inseparable gosseta ‘Rubi’.
Ascensió que li hem dedicat a l’amic Xaume Ramon, que tant coneix i estima aquestes muntanyes, i amb el que tenim pendent pujar plegats la Pala Xespadera. Va per tu, Xaume!
Pont de Mahoma 112: Ascensió al pic de Vallibierna (3.067m) i al Tuc de Culebras (3.062m) pel pas del Cavall, des de l’Embassament de Llauset. Per coronar el Culebras passem per la petita cresta d’uns 20 metres que uneix aquests dos pics, coneguts com el Pas del Cavall, que és el que dóna emoció a la sortida.
En aquesta ruta ascendim a dos tres milles, i veurem unes vistes immillorables de la vessant meridional del massís de la Maladeta. La famosa cresta entre els dos pics, el pas del Cavall, no és molt difícil, però és necessari que al passar tinguem la màxima concentració per una zona molt afilada i exposada.
Si portem gent inexperta, un cordino i uns quants mosquetons no ens faran cap nosa.
Cim que hem fet amb Josep Maria Bonachí i Sebastià Poy, i amb altres amics del club Alpí k2.
En aquesta programa, també us hem ofert d’altra banda, la conversa que teniem pendent amb el catedràtic de geografia, Pere Sunyer, doctor en geografia i història, i escalador.
És temps de platja, i des de la la vora de l’aigua també tenim motius per caminar i deixar-nos portar tot resseguint els camins de ronda. Travessarem dues platges nudistes: la Platja de la Roca Plana i Cala Fonda -o Waikiki.
Transitarem pel Bosc de la Marquesa que, junt amb el Camí de Ronda estan catalogats com a Espai d’Interès Natural. A tocar de la Roca Plana, descobrirem l’antic embarcador des d’on eren transportades les pedres de la cantera romana del Mèdol. Es tracta del primer moll pròpiament industrial d’època romana detectat a Catalunya i un dels pocs de l’Occident mediterrani, documentat i donat a conèixer l’any passat per investigadors de l’ICAC.
El camí de ronda ens portarà pel marge d’un penya-segat, entre vegetació mediterrània, amb visita inclosa d’una petita colònia de corbs marins.
Nosaltres hem sortit des de la Torre de la Móra, direcció a la platja Llarga, però també el podeu fer de sud a nord, vorejant el càmping, on veureu l’antiga torre de vigilància que li dóna nom.
I així, anat fent camí, fins Cala Jovera, amb el castell de Tamarit i fins on la vostra imaginació us porti.
Avui us hem saludat des de la muntanya del Llorito, a Tarragona. Hem fet una primera part del programa des de la seva part recreativa, on hi ha les barbacoes i la zona de búlders i escalada. Després, hem tornar la connexió als estudis de l’avinguda Roma, des d’on els companys han fet ‘La Ràdio dels Jocs’. En acabar, us hem saludat novament des d’una de les 4 coves del Llorito. Es tracta d’una zona d’antigues pedreres romanes, explotades també segles després. Hi ha una referència de Marcos Vitruvio Polion arquitecte enginyer i escriptor romà del segle I a C, que escriu sobre les pedreres subterrànies de roca de toba calcària, més fàcils de treballar.
Espeleològicament són citades per Puig y Larraz al seu catàleg de «Cuevas y Simas de Espanya» (1896) encara que diu que són pedreres subterrànies. Al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1897) Font i Sagué recull la cita de Puig sense ampliar la referència. Van ser, també resguard de tarragonins durant la guerra civil fent-les servir com refugi antiaeri.
A la Cova Gran de Llorito(1), Les perforacions han format una sala de 25m d’ampla per 35m de fondo i 12m d’alt, amb columnes de la mateixa roca com un sistema d’apuntalament. La Cova de Llorito (2) forma una sala de 35m d’ampla per 28m de fondo i 8m d’alt. Pel que fa ala Cova de Llorito (3), té una sala de 20m d’amplada per 28m de fondo i 6m d’alt i, finalment, la Cova del Llorito (4), és una cavitat diferència de les altres. Forma una saleta en rampa de 6m d’amplada per 9m de fondo i 7m d’altitud, aquí trobem una galeria penjada de 1,5m d’alt per uns 12m de longitud. Són dades extretes d’aquest bloc d’espeleologia.
Des d’allà, us hem parlat fe la singularitat geològica i morfològica de les cavitats, amb Òscar Cadiach, Josep Maria Bonachí, Josep Suñé i Àlex Ossó. Hem arrencat el programa, però, des de la part superior de la muntanya del Llorito, parlant de la zona de pícnic i de les parets d’escalada, amb el Paco, que en porta la gestió.
D’altra banda, aquest cap de setmana, 2 i 3 de juny, se celebrarà la Trobada de Pubilles Escaladores. Enguany es farà a Collbató, i a la zona d’escalada dels Massís de Montserrat. La trobada de les pubilles escaladores arriba plenament consolidada i amb 16 edicions a les seves esquenes.
El que va començar gairebé com una casualitat s’ha convertit amb els anys amb una cita obligada per aquelles dones que escalen i que volen reivindicar el seu paper en el món de la muntanya.
Enguany, s’hi han inscrit 130 escaladores en una trobada en la que es projectarà el documental ‘Encordades’ amb assistiran d’alguna de les seves protagonistes, com Eli Vergés, Carme Romeu, Ester Sabadell i altres protagonistes del film. L’anterior ‘festa de les pubilles’ es va celebrar a la zona de Cavallers, a la Vall de Boí.
N’hem parlat amb Rosa López Codony i amb Marisol Sánchez Rabanal.
Des de la cordada del programa us hem recomanat què fer davant la mossegada d’un escurçó. I també, quin equip podeu portar a la motxilla pels primers auxilis, i com funciona. Això és un kit de primers auxilis, portàtil, que es pot adquirir a les farmàcies.
En un programa, en el que Àlex Ossó, el nostre cercador de fòssils de capçalera més internacional -n’hi arriben de tot el món- ens ha parlat dels circuits que fan aquestes peces per tot el món. I de peces singulars, com el fòssil d’una serp de grans dimecions descobert a Colòmbia.
Els companys Josep Maria Bonachí i Sebastià Poy, han estat fent crestes i cims pel territori. Us preguntaven on eren en uns vídeos penjats a les xarxes del programa, avui ho desvetllarem.
I atenció, el company de cordada Òscar Cadiach aspira a convertir-se en ‘Català de l’any’. Això després que l’any passat es convertís en el primer català a coronar els catorze vuit mil sense ajuda d’oxigen addicional. Va completar-los tots, quan el 27 de juliol de 2017 va fer el cim del Broad Peak,al Pakistán. És tota una llegenda de l’alpinisme des que el 1985 va fer el cim de l’Everest juntament amb Toni Sors i Carles Vallès. A més, és un dels pocs alpinistes a escala mundial que ha coronat l’Everest per les seves dues cares sense ajuda d’oxigen addicional.
Cim del Broad Peak (8.047 m) 27 de juliol 2017
Ha estat un any magnífic pel company de cordada, la gesta dels 14 vuitmils ja li va valer distincions com els premis Juanjo Garra, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i el reconeixement a l’‘Esperit Esportiu‘ de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i el diari Sport.
Teníem pendent un parell d’entrevistes dels companys Ricard Fernández i Òscar Cadiach, del 40 aniversari del Grup Cavall Bernat i a la XXXV ena Trobada, que es va celebrar a Monistrol de Montserrat, el passat 22 d’abril. En l’anterior programa, vàrem poder escolat les veus de Josep Manel Anglada, Eli Vergés, Josep Maria Torras Humet. Ramon Oranies, Jordi Pons, Joan Cerdà, la Fiona, fila del Xavi Metal, Miguel Ángel García Gallego ‘Murciano’, Àngel Vedo..
I ens va quedar al rebost, Ignacio Lucero i el seu gos ‘Oro’, amb el que van fer el cim de l’Aconcagua. Aquest guia de Mendoza, ens relata aquesta extraordinària història, el seu 40è cim d’aquesta muntanya argentina, després de recuperar-se de dos infarts, a 7.000 metres, al Manaslu.
Jordi Merino, president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ens parla del present i futur de l’excursionisme i l’escalada. També la de Joan Garrigós, president de la Federació Espanyola de Deportes de Montaña i Escalada (FEDME). Hi va entrar després de 13 anys al capdavant de la FEEC. Amb ell hem parlat sobre la problemàtica en l’accés als parcs i espais naturals; de regulacions i restriccions. També de la massificació arran les curses de muntanya.
