DES DEL MAR, ALS 14 VUITMILS MUNDIALS SENSE OXIGEN ADDICIONAL

CRONOLOGIA DELS 14 VUITMILS: 

1.- Nanga Parbat – 7 d’agost de 1984

1 - CADIACH Nanga Parbat (8.125m) (7 d'agost de 1984) junt amb Jordi Magrinyà.
1 – CADIACH Nanga Parbat (8.125m) (7 d’agost de 1984) junt amb Jordi Magrinyà.

Posant el retrovisor, un jove Cadiach va llegir en una platja de Tarragona un còmic sobre Mallory -George Mallory- que li canviaria la vida i el portaria cap a les grans muntanyes. Primer va ser l’any 1974, quan amb Pere Benaiges, Xavier Azagra, Sebastià Figuerola, Eduard González, Josep M. Capellades i Jordi Magriñà van fer 14.000 km en tot terreny per Àfrica. Un impuls que el va dur deu anys més tard -fa 32 anys- el 7 d’agost de 1984, a fer el seu primer vuitmil, el Nanga Parbat (8.126 m) la novena més alta del món. Van escollir la ruta Shell (Hans Shell) de 1976, amb Jordi Magriñà, Narcís Serrat, Pere Benaiges i el metge Jordi Homs. El Nanga va ser una escalada alpina; van estar set dies per pujar i baixar. Van escalar la paret del Rupal, la més llarga del món, i van creuar al ‘Mazeno’ i van fer també bivac.

2.- Everest – 28 d’agost de 1985 i 17 de maig de 1993

2 - CADIACH Everest (8.848m) 28 d'agost de 1985 i per segon cop el 17 de maig de 1993
2 – CADIACH Everest (8.848m) 28 d’agost de 1985 i per segon cop el 17 de maig de 1993

L’Òscar segueix tenint somnis, va ser el primer alpinista català en assolir el cim de l’Everest (8.848 m) el 28 d’agost de 1985, amb el desaparegut Antoni Sors i amb Carles Vallès, en una expedició dirigida per Conrad Blanch. Una gesta que el va convertir en el primer occidental en superar el mític segon esglaó del sostre del món, sense oxigen artificial i en lliure, per la cara nord. Cadiach va tornar a trepitjar el Sagarmatha el 17 de maig de 1993, amb l’expedició ‘Gas Natural’.  L’alpinista relatava així a El Pont de Mahoma, el que va significar llavors escalar el segon esglaó del sostre del món.

Cal recordar l’intent de 1983 de Cadiach amb Jordi Camprubí, Nil Bohigas i Enric Lucas, entre d’altres. A 8.300 m es van haver de retirar. El vent havia destruït la tenda en plena nit.

3.- Shisha Pangma – 4 d’octubre de 1993

Cadiach al sostre del Shisha Pangma, amb la desapareguda Chantal Mauduit, i el pelux que ella va pujar al cim
Cadiach al sostre del Shisha Pangma, amb la desapareguda Chantal Mauduit, i el pelux que ella va pujar al cim

Per la paret sud, a través de la via britànica, amb el desapareguts Manel de la Matta, i Chantal Mauduit. Una ascensió amb ‘tot a esquenes’ i durant 12 dies. A la tornada, passat el coll Hagen’s, se’ls va fer de nit i la tenda que havien deixat a l’anada no va aparèixer enlloc, i va tocar fer un bivac. La tenda, es clar, va aparèixer l’endemà amb la llum del dia.

4.- Cho Oyu – 28 de setembre de 1996 i 2 de maig de 1997

4 - Cho Oyu, (8.201m) 28 setembre 1996 junt alpinista austriaco Sebastian Ruckesteiner obren vía Free Tibet en el Cho Oyu
4 – Cho Oyu, (8.201m) 28 setembre 1996 junt alpinista austríac Sebastian Ruckesteiner obren vía Free Tibet al Cho Oyu

L’any 1996, Òscar Cadiach i l’austríac Sebastian Rucksteinen obren ruta a la ‘Devesa Turquesa’, els acompanyen en l’expedició Lluis Ràfols, Joan Carles Grisú i Toni Tovar. Cadiach tornaria a trepitjar el Cho Oyu (8.201 m) l’any següent. Són l’Òscar i el Sebastian els que arribarien fins els peus del nou corredor, per una canal encaixonada, en extraplom amb una inclinació del 50º; escopint allaus de la part més elevada i sense cap lloc evident on poder fer un bivac, enmig de l’abisme gelat. Dormen –si es pot dir dormir- a 7.300 m, en un replà a la neu excavat a cop de piolet. L’endemà plantarien la tenda  prop del 7.500, enmig dels dos cims de cresta, vora la punta nord, nord-est del Cho Oyu, que coronarien hores després amb el mèrit d’haver obert una nova via.

5.- Makalu – 19 de maig de 1998

5 - cadiach Makalu – 19 de maig de 1998.
5 – cadiach Makalu – 19 de maig de 1998.

Cadiach puja els seus 8.475 m en una expedició amb Nani Duró, Lluís Ràfols i Heber Orona.

6.- Gasherbrum II – 9 de juliol de 1999

Expedició als 8.035 m del GII, amb Patxi Goñi, Nani Duró, Oriol Ribas, Iván Ollé, Julen Reketa, Sabino Korta, Patxi Pikabea, Ana Larretxea, Iñaki Ugartemendía, i els desapareguts Loro Pikabea i Xvier Zubieta.

7.- Lhotse – 23 de maig de 2001

Expedició de ‘Al filo de lo impossible’ formada per Òscar Cadiach, Alberto Zerain, Eloi Callado i José María Oñate ‘Habichuela’, aconseguien el cim principal del Lhotse (8.516 m), a la qual accedeixen per la ruta normal de la cara oest i sense oxigen. Coincideixen amb una potent expedició russa que es fa amb la primera ascensió al Lhotse Central.

8.- Manaslu – 4 d’octubre de 2011

El cim del Manaslu (8.156 m) la vuitena més alta del món obria una temporada d’or per Cadiach. Va fer cim a les 13h Cadiach, juntament amb Enric Llonch i Carme Comas. Amb un temps magnífic, sense gens de vent. En un any natural (en els propers 12 mesos) l’alpinista coronaria quatre dels sis vuit mils pendents. És el ‘hat trick’ català, com l’anomena ell mateix, fent servil un símil futbolístic.

9.- Annapurna – 6 de maig de 2012

Òscar Cadiach a l'Annapurna foto-de-Rosa-Fernández
Òscar Cadiach a l’Annapurna (foto de Rosa Fernández)

La primavera de 2012 Cadiach va coronar el sostre de l’Annapurna (8.091 m) el desè cim més alt de la Terra. Ell mateix reconeixia que no havia estat fàcil, i es referia a l’Annapurna com un dels 8.000 mil més perillosos i difícils. Va fer cim amb Sechu López i altres cinc alpinistes. Va pujar i compartir tenda amb Rarek Jaros i Jhon Xtecs.

L’alpinista recordava que no havia estat fàcil, i es referia a l’Annapurna com un dels vuit mil més perillosos. Tot va ser molt ràpid. Feien el segon cim el dia 25 de maig i ràpidament havien de tornar. El Miquel Angel Pérez tenia vol de tornada el dia 28. El dia 27 Cadiach no va poder ni dormir, de les emocions acumulades.

Sobre l’Annapurna, explicava que és una muntanya més tècnica, i feia un símil per fer-nos una idea: imaginem que aneu caminat pel carrer d’una ciutat i “els edificis van caient al nostre pas”. Això és l’Annapurna, però en vertical i amb ‘edificis de gel’.

10.- Dhalaugiri – 25 de maig de 2012

10 - CADIACH Dhalaugiri 25 de maig de 2012
10 – CADIACH Dhalaugiri 25 de maig de 2012

El mateix mes de maig d’aquell any va fer cim al Dhaulagiri (8.167 m) el setè més alt del món. En menys de tres setmanes -un temps rècord- va fer dos cims de més de 8.000 metres. Ho explicava així en una entrevista el dia 6 de juny de 2012 a Tarragona Ràdio.

El Dhaulagiri és tècnicament més difícil. Més encara amb temperatures molt baixes i vent.  Cadiach recordava que van trigar 10 hores per fer cim, i 5 en baixar. Ho van fer sense encordar-se, per tenir més mobilitat.

11.- K2 – 31 de juliol de 2012

Cadiach en l'ascens al k-2
Cadiach en l’ascens al k-2

Després d’aquests dos cims -Annapurna i Dhaulagiri- encara hi afegiria dos mesos després, el juliol, el K2 (8.611 m) la segona muntanya més alta del món i la més bonica, “la gran piramide de cristal”, com la defineix un dels grans alpinistes de tots els temps, Kurt Diemberger. El K2 tenia unes connotacions molt especials. Hi havia un nus emocional que li impedia trepitjar novament la muntanya. El 19 d’agost de 2004 arribava la trista noticia de la mort de Manel de la Matta, al Camp 1 de la ‘Magic Line’, al Collado Negrotto (a 6.400 m) en el descens del K2. L’Òscar va estar amb ell –amb el seu amic- fins al final. La muntanya li prenia l’amic literalment dels braços…

Malgrat tot, es va reconciliar amb ‘la gran piràmide’; va fer cim després de diversos intents, fins la finestra de bons temps del 31 de juliol de 2012. Va ser una jornada amb molts alpinistes intentant coronar la ‘majestuosa piràmide’. És una muntanya temuda; al final hi ha autèntic coll d’ampolla que ja ha causat més d’un accident, com el de 2008 quan 11 alpinistes hi van perdre la vida en la pitjor i controvertida tragèdia viscuda per sobre dels seus vuitmil metres.

Ho relatava ell mateix: “Passades les dificultats del coll d’ampolla a 8.300 m, resten tan sols 300 m per el cim del K2. El terreny i la neu es dura amb fort pendent. Els darrers metres doncs cal anar amb molta precaució. Un grup xinés de 3 persones pateix una caiguda i s’atura miraculosament. Els observo a escassos metres de la meva arribada al cim.  Anar sense oxigen artificial i sense ingerir líquid des primera hora del matí –a causa del mal gust de l’aigua de les cantimplores- té un preu alt al K2. 6 hores en els darrers 300 m i l’arribada al cim es a les 4 de la tarda. La baixada però es fantàstica, l’ombra del cim em fa l’efecte ‘ghost’; la lluna plena m’espera amb una calma increïble i el Broad Peak em recorda que estic 600 m més amunt seu.

Foto del Broad Peak, vist en el descens del K2
Foto del Broad Peak, vist en el descens del K2

‘La tornada al C4 a 8.000 m serà ben entrada la nit després de 24 h i 5 dies de vents huracanats, però també magnífics’, diu Cadiach.

El mes de Juliol el temps sempre ha estat el mateix; vent huracanat, la sensació tèrmica de fred frega el llindar d’allò suportable i les baixes temperatures -30ºC, fan pensar que ‘no se que hi faig aquí’, però gràcies a la motivació em supero a mi mateix’.

Cadiach al K2 pel couloir encaixonat aL peu de la Torre Casarotto, a 8.100 m.-Expedició Magic Line 2004
Cadiach al K2 pel couloir encaixonat aL peu de la Torre Casarotto, a 8.100 m.-Expedició Magic Line 2004

La tardor anterior també feia el Manaslu (de 8.611 metres). En un any natural, feia quatre vuit mils.

12.- Kangchenjunga – 20 de maig de 2013

Oscar Cadiach en l'ascensió al Kangchenjunga
Oscar Cadiach en l’ascensió al Kangchenjunga

El 2013 atacava el Kanchenjunga (8.586 m) el tercer més alt del món, i feia cim el 20 de maig. Una temporada que va estar tacada per la tragèdia, amb la mort del lleidatà Juanjo Garra al cim del costat, al Dhaulagiri (8.167 m). A banda de 5 alpinistes d’altres nacionalitats.

Cadiach recordava que van conèixer la tragèdia quan ja havien baixat. Tot va passar de nit, de les 15 persones que van fer cim, cinc van morir.

Sobre Juanjo Garra, Cadiach lamentava que malgrat  els esforços de tothom, el rescat va resultat impossible a la muntanya de les tempestes, tal i com es coneix el Dhaulagiri.

El cas del Juanjo reobria el debat dels rescats a alta muntanya i la impossibilitat d’arribar a cotes altes amb l’helicòpter de rescat. El més alt va ser el 2010 al Manaslu, l’helicòpter va pujar sis vegades i un d’elles a 6.000 metres, per rescatar uns coreans.

Al Kanchenjunga, Cadiach ha patit molt; física i anímicament i també recordava la desaparició de l’amic Iñigo de Pineda, l’any 2007, en una expedició molt dura.

13.- Gasherbrum I – 29 de juliol de 2013

13 - CADIACH Gasherbrum I – 29 de juliol de 2013
13 – CADIACH Gasherbrum I – 29 de juliol de 2013

L’estiu de 2013, Cadiach coronava el seu 13è vuitmil, el Gasherbrum I (G I es 8068m) l’onzè més alt de la Terra. Una muntanya que també es va endur tres alpinistes; el gironí Xevi Gómez, Álvaro Paredes i Abel Alonso. Va ser l’any de la pèrdua del polac Artur Hajzer a la ‘muntanya amagada’, com es coneix el G I.

Cadiach recorda que el 2006 ja va patir els estralls d’aquesta muntanya en forma cònica; on és molt fàcil desorientar-se en cas de mal temps i quan apareix la boira. Avui, la tecnologia ha millorat, però encara ens pot jugar una mala passada el G1.

Va compartir expedició amb l’amic Patxi Goñi, amb el qual ja havia coincidit al G2; que els dos van fer per primera vegada el 1999 i també van compartir expedició al Kangchenjunga.

Òscar Cadiach al Gasherbrum 1. Juliol 2013
Òscar Cadiach al Gasherbrum 1. Juliol 2013

En aquest cim, l’Òscar també va tenir un pensament pels companys de cordada…

14.- Broad Peak principal (8.047 m) – 27 de juliol 2017

Ha estat a les 8 i 41 minuts d’aquest dijous, 27 de juliol, quan Òscar Cadiach ha trepitjat els 8.047 metres del cim del Broad Peak. L’alpinista ha trucat en directe al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma. El tarragoní ha escrit una nova pàgina en la història de l’alpinisme i s’ha convertit en el primer català en completar els 14 vuitmils principals de la terra sense utilitzar oxigen artificial. Només hi ha 20 alpinistes a tot el món que hagin assolit aquesta fita. El primer va ser Reinhold Messner. Han estat poques paraules: ‘Atenció Tarragona Ràdio. Tarragona Ràdio, us estimo; hem fet el cim! Sempre amunt, Catalunya sempre amunt!’.

Cadiach ha assolit un cim que ha perseguit durant quatre temporades al Karakorum. L’ha coronat al costat dels millors alpinistes del Pakistan i Turquia, Mohammed Ali ‘Sadpara’ i Tunc Findik, respectivament, i del portejador d’altura baltí, Yosuf. 

P9370417

Ha estat una ascensió llarga i molt dura. Han trigat 14 hores entre els 7.200 metres del camp 3, d’on van sortir dimecres a les set de la tarda, i el cim. I han estat 24 hores en total les transcorregudes des de la sortida de camp 3 i fins la tornada al mateix camp d’altura, el dia de cim. Ho han hagut de fer sense aigua, per un problema amb el fogó lleuger que portaven per fondre neu, que no ha funcionat.  

Tres puntes del Broad Peak; la munyanya en forma d’espina de drac

El Broad té tres puntes, la Nord (7.600 m) on Cadiach va arribar en solitari al cim l’any 1990, obrint una nova ruta.

L’any següent, el 1991, van començar a explorar la vessant xinesa, escalant el ‘Tarraco Kangri’ (6.200 m).

L’any dels jocs olímpics de Barcelona, el 1992, van obrir la nova ruta ‘Fem Tarragona’ pel Broad Peak Central (8.011 m). Primer ascensió mundial per la vessant xinesa.  L’acompanyen Lluis Ràfols, Jordi Magriñà, Joan Gelabert, Alberto Soncini, Jesús Elena i el mític Kurt Diemberger, que va aprofitar per explorar la regió (l’any 1957 el Kurt va ser un dels primers en fer el cim del Broad).

CADIACH Broad Peak central (8.020m) 4 agosto 1992 7h vivac a 8000 metros, Enric Dalmau, Lluis Ràfols i Italià Alberto Soncini. Primera mundial Fem TGN
CADIACH al Broad Peak central (8.020m) 4 agost 1992 Enric Dalmau, Lluis Ràfols i Italià Alberto Soncini. Primera mundial Fem TGN

Amb el Broad, arrodoneix una de les millors carreres alpinístiques del país, amb 66 expedicions a l’Himàlaia i obertures mundials, com la ‘Free Tibet’ al Cho Oyu, el 1996, juntament amb l’alpinista austríac SebastianRuckesteiner.

Ja va escriure una pàgina de l’alpinisme com a primer català en assolir el cim de l’Everest, el 28 d’agost de 1985, amb el desaparegut Antoni Sors i Carles Vallès, en una expedició dirigida per Conrad Blanch. Una gesta que el va convertir en el primer occidental en superar el mític segon esglaó del sostre del món, sense oxigen artificial i en lliure, per la cara nord.

 

 

Facebooktwittergoogle_plus

El Ministeri de Turisme del Pakistan homenatja Cadiach pel Broad Peak i els 14 vuitmils

El Ministeri de Turisme del Baltistan (Pakistan) homenatja Òscar Cadiach pel cim del Broad Peak (8.047 m) amb el que va completar dijous passat, 27 de juliol, els 14 vuitmils sense oxigen addicional.

CADIACH TURISME RECEPCCIÓ 3

Ha estat a la seva arribada a la població d’Askole, després de diverses jornades de trekking per la glacera del Baltoro.

L’agència que ha portat l’expedició al Broad, Nasir Sabir Expeditions i el Ministeri de Turisme, els han rebut amb tot d’honors, tant a ell com a la resta d’alpinistes que van coronar el Broad Peak: Mohammed Ali ‘Sadpara’, Tunc Findik i el portejador baltí d’altura, Yosuf.

Fotos: Tunc Findik
Fotos: Tunc Findik

Un cop feta la fotografia de rigor i els rituals propis del país, han seguit el camí amb jeeps tot terreny fins a la població d’Skardú. A Skardú el grup s’acomiadarà d’Ali ‘Sadpara’ i seguiran al llarg d’aquesta jornada el camí fins a Islamabad.

Fotos. Tunc Findik
Fotos. Tunc Findik

Ja a la capital del Pakistan, es previst que l’alpinista agafi un vol de tornada cap a Catalunya. 

Podria arribar a l’aeroport del Prat en els propers dies (confirmarem la data el cap de setmana, a través del Pont de Mahoma).

Facebooktwittergoogle_plus

Kurt Diemberger: ‘Ha fet el Broad amb un cap de ferro com el de Hermann Buhl’

Kurt Diemberger, l’alpinista que va ascendir per primera vegada en la història el Broad Peak, el 1957, felicita Òscar Cadiach per haver completat en aquesta muntanya del Pakistan els 14×8000 sense oxigen addicional.

kurt oscar

Aquest austríac, l’únic alpinista viu en tot el món que ha ascendit dos vuitmils verges, va prendre part amb Cadiach i el vallenc Jordi Magriñá, entre d’altres, en l’obertura d’un dels tres cims del Broad Peak, per la vessant xinesa. Va ser l’any dels jocs olímpics de Barcelona, el 1992, quan van obrir aquesta nova ruta mundial la ‘Fem Tarragona’ al Broad Central, de 8.011 metres.

CADIACH Broad Peak central (8.020m) 4 agosto 1992 7h vivac a 8000 metros, Enric Dalmau, Lluis Ràfols i Italià Alberto Soncini. Primera mundial Fem TGN
CADIACH Broad Peak central (8.020m) 4 agosto 1992 7h vivac a 8000 metros, Enric Dalmau, Lluis Ràfols i Italià Alberto Soncini. Primera mundial Fem TGN

Diemberger ha estat l’entrevistat aquest dijous al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma, des de Bolonya, a Itàlia, on resideix. Ha dit que està molt content pel cim de Cadiach d’ara fa una setmana, diu que l’ha fet amb ‘un cap de ferro com el de Hermann Buhl’ un altra dels referents del món de l’alpinisme mundial i company de cordada de Diemberger, que perdia la vida el mateix any 1957 al Chogolisa.

Diemberger ha destacat l’obertura de la ‘Fem Tarragona’ i ha recordat que la idea va néixer en una Gran Festa de la Calçotada de Valls. Així ho rememoraven Diemberger i Jordi Magriñá, l’alpinista vallenc que deu anys després acompanyaria Cadiach al seu primer vuitmil, el Nanga Parbat, coronat l’agost de 1984.

1 - CADIACH Nanga Parbat (8.125m) (7 d'agost de 1984) junt amb Jordi Magrinyà.
1 – CADIACH Nanga Parbat (8.125m) (7 d’agost de 1984) junt amb Jordi Magrinyà.

En el programa han rememorat amb Eduard González la primera de les expedicions de Cadiach, la Valls-Kènia de 1974; travessant 10 països africans per finalitzar després de mesos recorrent el desert en jeeps al Mont Kènia (5.200 m) i al Kilimanjaro (5.950 m). Pere Benaiges, Xavier Azagra, Sebastià Figuerola, Eduard González, Josep M. Capellades, Jordi Magriñà i Òscar Cadiach van fer 14.000 km en tot terreny per Àfrica.

Abans del salt a l’Himàlaia, i les 66 expedicions que ha protagonitzat Cadiach fins avui, van anar al Andes, amb ascensions al Huayna Potosí (6.200 m) i a l’Illampu (6.362 m), amb Àlex Ossó, Enric Dalmau i Francesc MagriñàVa ser també la dècada en la que van anar al Rakaposhi, un dels set mils alts del Pakistan (7.788 m.)

Facebooktwittergoogle_plus

Òscar Cadiach: ‘Quan miro enrere recordo a tots els amics que ja no hi són’

L’alpinista analitza el cim del Broad Peak i recorda les 24 hores sense ingerir líquids. Ha estat una ascensió difícil, marcada per les 10 hores que van estar per sobre dels 7.500 metres, en l’anomenada ‘zona de la mort’

oscar cadiach broad 2 2016 509
L’alpinista tarragoní ha tingut temps al camp base per reflexionar sobre l’ascensió que el passat dijous 27 de juliol el va convertir en el primer català en coronar els 14 vuitmils sense oxigen addicional.

P9370355
En una trucada al Pont de Mahoma, de Tarragona Ràdio, Cadiach recorda que van sortir a les 7h de la tarda de dimecres, 26 de juliol, dels 7.200 metres del camp 3 i van trigar quatre hores només per arribar al Coll de la muntanya, a uns 7.900 m., amb vent i baixes temperatures. Encara van haver d’estar 10 hores més fins al cim, a 8.047 metres, avançant en aquesta alçada per sobre de ‘zona de la mort’ i sense poder ingerir líquids en tot el trajecte.

Cadiach ha explicat que al cap de poc de sortir se’ls van congelar les cantimplores. Portaven un fogonet especial, molt lleuger i tècnic, que no els va funcionar per la manca d’oxigen en altura, i no van poder fondre neu per hidratar-se. Recorda que beure aigua gelada, no és gens recomanable en l’ascensió d’un vuitmil.

Assegura que el descens fins al camp 3, on van arribar a les set de la tarda del dia de cim, va ser molt lent; en un trajecte molt fatigós. Afegeix que ara vol gaudir de la gesta i compartir-la amb tots els alpinistes amb els que ha coincidit en 35 anys de vuitmils, a ells també els hi dedica el cim del Broad Peak.

P9370245
El tarragoní diu que mirant enrere recorda a tots aquells ‘amics que ja no hi són’, com Manel de la Matta, Íñigo de Pineda o, aquest mateix estiu, Alberto Zerain. Es considera ‘molt afortunat’ de que tot hagi anat bé. A ells també els hi dedica els 14 vuitmils.

L’alpinista està de tornada per la glacera del Baltoro. Són dies per pair tot el que han viscut en els darrers dos mesos d’expedició al Karakorum.
És la 66ena expedició a l’Himàlaia de Cadiach, que als seus 64 anys torna amb nous projectes en ment i amb energies renovades. Encara no ho ha dit tot, malgrat tancar al Broad Peak el cercle d’una de les millors carreres alpinístiques del país.

Facebooktwittergoogle_plus

Alguna cosa canvia dins del cap al Baltoro

Diuen que alguna cosa canvia dins del cap quan es deixa enrere la glacera Godwin-Austen, per creuar la ‘porta’ natural de Concòrdia. Tot el que ara és majestuós, incloses les vistes de 4 del 5 vuitmils del Pakistan, s’anirà diluint en la ment a mida que fem el camí de retorn pel Baltoro.

IMG_2728

Deia l’amic Patxi Goñi que el Baltoro ‘et pren les mides’ i arriba un moment en que formes part d’ell, de la seva immensitat.

P9370408
Caminant, pas a pas, seguint la petjada dels que l’han creuat centenars de vegades. Els rostres marcats de somriures amables dels portejadors. I la seva feina imprescindible sense la qual nosaltres no tindríem absolutament res a fer a les grans muntanyes que els han vist néixer.

P9370363
Doblegats per les seves càrregues, el coneixen pam a pam i avancen ferms per la glacera, mentre es dilueixen les siluetes esveltes del Broad Peak, del K2, del Gasherbrum IV. Anirem deixant-los enrere, en el record, com ho farem més endavant amb el Pico Paju, o les Torre de Trango. Al final seran això, records. Uns records, però, que ens han deixat una empremta inesborrable; alguna cosa ha canviat en nosaltres; ja no som els mateixos! Així és el Karakorum; així és el Baltoro; així és la seva gent! Els tindrem en el record fins que el seu poderós magnetisme ens torni a atraure, implacable, inexorable!

Facebooktwittergoogle_plus

L’expedició de Cadiach trepitja novament aquest dilluns el Baltoro

L’alpinista Òscar Cadiach torna del Broad Peak amb la motxilla plena de felicitacions i nous projectes.
El tarragoní és molt conegut la Karakorum i en les tres últimes jornades no para de rebre felicitacions per haver completat els 14 vuitmils principals sense oxigen, coronat el Broad Peak (8.047 m) el dijous passat.

oscar cadiach broad 2 2016 503
És el que s’endurà aquest dilluns, quan engeguen el camí de retorn per la glacera del Baltoro. En unes tres jornades, deixaran enrere el Karakorum per retornar a la civilització d’Askole, primer i Skardú, després. Aquest diumenge, l’expedició ha desmantellat tot el camp base del Broad, a 4.900 metres, amb l’arribada dels portejadors. Aquest retorn pel Baltoro és diferent als 15 anteriors. Assegura que aquesta vegada gaudirà més del camí, conscient d’haver completat un gran repte.

Abans d'arribar a Concòrdia
Abans d’arribar a Concòrdia

I es que Cadiach ja està a la llista dels 20 alpinistes que en tot el món han completat la gesta dels 14 vuitmils principals sense oxigen addicional, que encapçala el gran Reinhold Messner.
L’alpinista tarragoní ha recuperat les energies esmerçades en una ascensió molt difícil i encara recorda les 24 hores sense líquid que van passar als camps d’altura.
Conquerir el seu 14 vuitmil sense oxigen addicional no ha estat ni de bon tros una empresa fàcil. Això no treu, però, que el tarragoní ja pensi en nous projectes.

Sortida del camp de Paiyu (3.390 m)
Sortida del camp de Paiyu (3.390 m)

Cadiach sempre ha mostrat el seu interès per obrir rutes noves a les grans muntanyes. Qui sap, potser el seu proper repte sigui el que ja va anunciar quan va presentar el projecte del 14×8000 i que consistia en el +1 de la fita.
Ni més ni menys que la Gran travessa de la Via Làctia; enllaçar el Gyachung Kang (7.952m) que és el set mil més alt del món amb el Cho Oyu (8.201m). Pujar aquest cim de l’Himàlaia, situat a prop de l’Everest, al Tibet, i fer un recorregut crestejant uns 7 quilòmetres fins a coronar el vuit mil, situat en un altre país, al Nepal. Això és només una hipòtesi. Ara caldrà esperar a la seva tornada per saber-ho del cert.

Facebooktwittergoogle_plus

Òscar Cadiach dedica el cim del Broad Peak a Alberto Zerain

Òscar Cadiach li dedica el cim del Broad Peak a l’alpinista Alberto Zerain, desaparegut en un allau al Nanga Parbat aquest estiu. Relata l’ascens al Broad com a molt dur: ‘vàrem estar 24 hores sense liquid, i amb fort vent i fred’

ALBERTO ZERAIN ÒSCAR CADIACH

Cadiach ha trucat al Pont de Mahoma, de Tarragona Ràdio, 24 hores després de convertir-se en el primer català en completar els 14 cims principals de la terra sense oxigen addicional. El tarragoní diu que al cim va pensar amb l’amic basc, Alberto Zerain: ‘sense ell és molt dur poder continuar fent aquestes muntanyes’. També li dedica ‘a la família i a tots aquells que li han fet costat en els últims anys’.

Ahir va ser un dels dies feliços de la meva vida, però també un dia molt patidor’, ha dit l’alpinista. Ha afegit que es va ‘proposar sí o sí fer el cim’ i les condicions van ser molt dures ‘necessitava aigua i no vaig poder obtenir-ne’. Van estar 24 hores sense líquid. Això el va alentir molt, sobretot en la baixada, en no poder fondre neu.

Cadiach ha recordat que el Broad Peak té la peculiaritat de que ‘has d’estar 10 hores per sobre de la zona de la mort, i abans d’arribar al cim has de recórrer una llarga travessia fins a l’aresta final i el sostre de la muntanya, conegut com la ‘canya de bambú’. Assegura que van patir molt de fred durant tot l’ascens nocturn, el vent va ser una constant, i reconeix que si hagués trucat al Pont de Mahoma en arribar al Coll de la muntanya, a 7.900 -tal i com s’havia compromès a fer- probablement no hauria seguit fins al cim de la muntanya.

Cadiach ha trucat des del camp 1, a 5.600 m. Diu que ja s’ha pogut hidratar i que es troba en millors condicions per seguir fins al base, a 4.900 m. L’alpinista ha decidit fer una excepció i trencar el seu costum de no comunicar fins arribar als peus de la muntanya. Unes hores després de la trucada, ja ha arribat a la seguretat del camp base. 

IMG_8562

Hem passat una nit plàcida al camp 3’, tot i que ha dit que ha fet molt de vent. També ens ha relatat que han tingut molta sort, ja que avui divendres ja ha canviat radicalment el temps al karakorum.

Facebooktwittergoogle_plus

Cadiach: ‘Atenció Tarragona Ràdio. Tarragona Ràdio, us estimo; hem fet el cim!’

Ha estat a les 8 i 41 minuts d’aquest dijous, 27 de juliol, quan Òscar Cadiach ha trepitjat els 8.047 metres del cim del Broad Peak. L’alpinista ha trucat en directe al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma. El tarragoní ha escrit una nova pàgina en la història de l’alpinisme i s’ha convertit en el primer català en completar els 14 vuitmils principals de la terra sense utilitzar oxigen artificial. Només hi ha 20 alpinistes a tot el món que hagin assolit aquesta fita. El primer va ser Reinhold Messner. 

P9370417

Han estat poques paraules: ‘Atenció Tarragona Ràdio. Tarragona Ràdio, us estimo; hem fet el cim! Sempre amunt, Catalunya sempre amunt!’. Cadiach ha assolit un cim que ha perseguit durant quatre temporades al Karakorum. L’ha coronat al costat dels millors alpinistes del Pakistan i Turquia, Mohammed Ali ‘Sadpara’ i Tunc Findik, respectivament, i del portejador d’altura baltí, Yosuf.

Ha estat una ascensió llarga i molt dura. Han trigat 14 hores entre els 7.200 metres del camp 3, d’on van sortir dimecres a quarts de sis de la tarda, i el cim.

Cadiach està baixant de la muntanya per descansar en algun camp d’altura inferior i recuperar forces per tornar al camp base. Amb el Broad, arrodoneix una de les millors carreres alpinístiques del país, amb 66 expedicions a l’Himàlaia i obertures mundials, com la ‘Free Tibet’ al Cho Oyu, el 1996, juntament amb l’alpinista austríac Sebastian Ruckesteiner.

Ja va escriure una pàgina de l’alpinisme com a primer català en assolir el cim de l’Everest, el 28 d’agost de 1985, amb el desaparegut Antoni Sors i Carles Vallès, en una expedició dirigida per Conrad Blanch. Una gesta que el va convertir en el primer occidental en superar el mític segon esglaó del sostre del món, sense oxigen artificial i en lliure, per la cara nord. Conrad Blanch, cap d’aquella expedició, ha estat un dels alpinistes que ha passat per l’especial d’onze hores del Pont de Mahoma. 

Un altre dels referents del món de l’alpinista, Jordi Pons, que juntament amb Emili Civis i Josep Manel Anglada van aconseguir a l’Annarpurna Est el primer vuitmil estatal i català, l’any 1074, també ha lloat la trajectòria de Cadiach. Pel programa han passat el basc Patxi Goñi i Jordi Bosch ‘Barraca’, que tot just tornen del Chogolisa; Edu Sallent o Josep Añols, responsable de l’empresa de localització via GPS, racetracke, que ha permès seguir Cadiach fins el cim del Broad, de 8.047m.

El Broad té tres puntes, la Nord (7.600 m) on Cadiach va arribar en solitari al cim l’any 1990, obrint una nova ruta. L’any següent va començar a explorar la vessant xinesa, escalant el ‘Tarraco Kangri’ (6.200 m). I l’any dels jocs a Barcelona, el 1992, va obrir la nova ruta ‘Fem Tarragona’ pel Broad Central (8.011 m). Va ser la primera ascensió mundial per la vessant xinesa, amb Lluis Ràfols, Jordi Magriñá, Joan Gelabert, Alberto Soncini, Jesús Elena i el mític Kurt Diemberger. De fet, ara Cadiach és un dels pocs alpinistes que han coronat les tres puntes d’aquesta muntanya del Pakistan. Jordi Magriñá ha possat en valor l’estil alpí pur del tarragoní, per haver aconseguit els 14 vuitmils sense utilitzar oxigen addicional. 

Tarragona Ràdio ha portat en les darreres quatre temporades la comunicació de les expedicions de Cadiach, a través del programa El Pont de Mahoma. L’especial del cim del Broad ha estat el número 90 i ha comptat amb onze hores de directe. 

El primer vuitmil de la llista dels 14 de Cadiach va ser el Nanga Parbat, el 1984. Van escollir la ruta Shell (Hans Shell) amb Jordi Magriñá, Narcís Serrat, Pere Benaiges i el metge Jordi Homs. El Nanga va ser una escalada alpina; van estar set dies per pujar i baixar. Van escalar la paret del Rupal, la més llarga del món, i van creuar al ‘Mazeno’ fent també un bivac.

El febrer de 2012 va ser quan Cadiach es va proposar acabar els vuitmils pendents, i es va fixar tres anys per completar el repte. Va ser una temporada daurada per Cadiach. En un any natural va completar el seu ‘hat-trick’ alpinístic, coronant l’Annapurna i el Dhaulagiri, el 6 i el 25 de maig respectivament, i el K2, el 31 de juliol. L’any següent, hi afegiria el Kanchenjunga, el 20 de maig, i el Gasherbrum, el 29 de juliol. Els tres anys següents van estar protagonitzats pels consecutius intents infructuosos al Broad Peak.

Dos dels 14 vuitmils els ha pujat dues vegades, l’Everest -el segon que va culminar, i el Cho Oyu, que va ser el quart. En tots ells ha tingut bons i mals moments. El que li va costar més de superar va ser el K-2; la segona muntanya més alta dels 14, a causa del mal record per la pèrdua de l’amic Manel de la Matta, després del descens per la Magic Line, el 2004, al coll Negrotto, a 6.300 metres, per una peritonitis. No va ser fins 7 anys després que Cadiach va poder vèncer el nus emocional i fer les paus amb la muntanya que li va prendre l’amic.

Posant el retrovisor, un jove Òscar Cadiach va llegir en una platja de Tarragona un còmic sobre George Mallory que li canviaria la vida i el portaria cap a les grans muntanyes.

33 anys després de trepitjar el seu primer vuitmil principal, Cadiach tornarà a la seva Tarragona amb el repte completat i de ben segur, amb nous projectes en ment, o escrit en tovalló de paper, pel camí del Baltoro.

1.- Nanga Parbat – 7 d’agost de 1984

2.- Everest – 28 d’agost de 1985 i 17 de maig de 1993

3.- Shisha Pangma – 4 d’octubre de 1993

4.- Cho Oyu – 28 de setembre de 1996 i 4 de maig de 1997

5.- Makalu – 19 de maig de 1998

6.- Gasherbrum II – 7 de juliol de 1999

7.- Lhotse – 23 de maig de 2001

8.- Manaslu – 4 d’octubre de 2011

9.- Annapurna – 6 de maig de 2012

10.- Dhalaugiri – 25 de maig de 2012

11.- K2 – 31 de juliol de 2012

12.- Kangchenjunga – 20 de maig de 2013

13.- Gasherbrum I – 29 de juliol de 2013

14.- Broad Peak Principal – 27 de juliol 2017  

Facebooktwittergoogle_plus

Hores decisives per l’intent d’Òscar Cadiach al Broad Peak

Hores decisives per l’intent d’Òscar Cadiach al Broad Peak; la muntanya que el pot convertir en el primer català en completar els 14 vuitmils de la terra sense ajuda d’oxigen artificial.

P9370417

L’alpinista tarragoní ha trucat al Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, a les 10,30h d’aquest dimecres ( tres hores més al Pakistan) un cop ha arribat al camp 3 de la muntanya, a 7.200 metres.

Diu Cadiach que pensa fer les coses bé, ‘sense precipitacions i recorda ‘que la muntanya és la que mana’ i té l’última paraula. 

La intenció de l’alpinista passa per descansar unes hores al camp 3 i seguir després fins el coll del Broad, a uns 7.900 metres. Si tot va bé, podrien sortir aquesta mateixa tarda. Una segona opció passa per sortir ja de nit.

Cadiach fa cordada amb Mohammed Ali ‘Sadpara’, el turc Tunc Findik i un portejador baltí d’alçada, el Yosuf. A l’ascensió s’hi han sumat dos alpinistes americans; un polonès i una xinesa, amb els respectius sherpas i portejadors d’altura. Assegura que estan molt animats i que han arribat en molt bones condicions.

oscar cadiach broad 2 2016 622

Cadiach ha dit que si el temps es manté estable, tenen un 50% de possibilitats d’arribar al coll del Broad, des d’on ha dit que trucarà al Pont de Mahoma. Calcula que des d’aquest punt encara tindran unes 6 hores fins el cim, contant el descens novament fins al coll. És la part més complexa de la muntanya, i no saben si s’hi trobaran molt acumulació de neu, ni com estan les cordes fixes.

IMG_3107

Tarragona Ràdio té preparat un programa especial del Pont de Mahoma, que s’activarà en directe en el moment que l’alpinista ens truqui des del coll del Broad Peak.

S’anirà perfilant en les properes hores, però és molt probable que sigui la propera nit o matinada. Comptarem amb la plana major de l’alpinisme català i basc. A les xarxes socials, utilitzarem l’etiqueta #cadiachsempreamunt.

Facebooktwittergoogle_plus

Vents de 50 km/h i una nevada mantenen Cadiach al camp 2 del Broad a l’espera d’un canvi

Una nevada persistent i vents de 50 km/hora mantenen Òscar Cadiach al camp 2 del Broad Peak, a l’espera d’un canvi del monsó per a poder seguir cap al camp 3 de la muntanya.

oscar cadiach broad 2 2016 462

L’alpinista tarragoní no ha pogut pujar fins als 7.200 metres del Broad la passada nit, degut a una nevada persistent, que els ha sorprès als 6.300 metres del segon camp d’altura, on han fet nit.

En una trucada al Pont de Mahoma, l’alpinista ha dit que el monsó els està fent la guitza, com en els últims anys, i les finestres de bon temps no s’acaben de concretar a la pràctica, o duren pocs dies.

Diu que malgrat tot estan animats per a poder seguir l’ascens fins el proper camp d’altura, al llarg de la propera nit de dimecres.

oscar cadiach broad 2016 150

Això dependrà novament d’un canvi de temps, amb el descens de les fortes ratxes de vent, que aquesta nit han estat de 40 i 50 km per hora. També de que minvi la nevada, que ha precipitat durant tota la passada nit a la muntanya.

Cadiach fa cordada amb Mohammed Ali ‘Sadpara’, el turc Tunc Findik i un portejador baltí d’alçada. Al camp 2 del Broad, s’han reunit amb altres alpinistes xinesos i americans, que també intenten aquesta muntanya del Pakistan.

El Broad Peak és la muntanya que separa a Cadiach de convertir-se en el primer català en completar els 14 principals vuitmils principals de la terra sense utilitzar oxigen artificial. 

L’alpinista, s’ha alegrat de saber a través de la trucada que els amics, Patxi Goñi i Jordi Bosch ‘Barraca’, estan sans i estalvis i de tornada a casa -han arribat avui a l’aeroport del Prat- després d’estar també aquest estiu al Karakorum, al Chogolisa, en una expedició integrada pels catalans Carles Figueras, Pep Permañé i el basc, Iñaki Garijo. 

Facebooktwittergoogle_plus

Cadiach sortirà aquesta nit cap al camp 3 del Broad

Òscar Cadiach podria fer dimecres un nou intent al Broad Peak. L’alpinista tarragoní ha arribat aquest dilluns al camp 2 d’aquesta muntanya del Pakistan, a 6.200 metres.

schema02_cesta

En una trucada al Pont de Mahoma, ha dit que estan molt animats i que esperen una nova previsió meteorològica, -que per demà dimarts en principi és favorable- per seguir aquesta nit fins els 7.200 metres del camp 3.

Ja de cara a dimecres, si tot va bé i no hi ha fortes ratxes de vent, podrien intentar el cim del Broad, de 8.047 metres.

Aquesta passada nit de dilluns, l’alpinista tarragoní ha sortit dels 4.900 metres del camp base. En 9 hores s’han situat al camp 2. Diu que han pujat molt bé, tot i que ha patit una relliscada en sortir del base, i s’ha colpejat un colze Això, però, no li ha impedit tirar cap amunt. 

IMG_2985

Cadiach fa cordada amb Mohammed Ali ‘Sadpara’, el turc Tunc Findik i Yosuf, un portejador baltí d’alçada. Al grup s’hi han sumat dues expedicions d’americans i xinesos.

L’alpinista intentarà l’assalt als 8.047 metres del cim que el pot convertir en el primer català en completar els 14 vuitmils principals de la terra sense utilitzar oxigen artificial.

IMG_3093

L’equip de Cadiach ja va arribar dissabte passat, 15 de juliol, al camp II, però van haver de retirar-se pel mal temps. Aquest dissabte ja s’ha complert un mes exacte des de que van arribar al camp base d’aquesta muntanya del Karakorum.

Facebooktwittergoogle_plus

Tarragona Ràdio