Un allau afecta David Lama, Hansjörg Auer i Jess Roskelley

Comunicat oficial del Banff National Park, el parc canadenc on hi ha hagut l’allau que ha afectat David Lama, Hansjörg Auer i Jess Roskelley.

AQUESTA TARDA (HORA CANDENCA) S’ESTÀ FENT UNA RODA DE PREMSA ON ES DONEN A CONÈIXER MÉS DETALLS

COMUNICAT: El dimecres 17 d’abril es va perdre un grup de tres muntanyencs alpins que pujaven a la paret est del Pas de Howse al Glacier Parkway. Els especialistes en seguretat de visitants de Parcs Canada van respondre immediatament a través de l’aire i van observar signes de nombroses allaus i restes que contenien material d’escalada. Partint de l’avaluació de l’escena, Parcs Canada assumeix la mort dels tres membres del grup. Els tres homes, un nord-americà i dos europeus, eren atletes de muntanya professionals i amb molta experiència. Parcs Canadà expressa el seu més sincer condol a les famílies, els amics i els éssers estimats dels tres muntanyencs.

S’està portant a terme una investigació més profunda, però actualment els esforços per localitzar-los no són possibles a causa d’allaus addicionals i de condicions insegures de l’escena. Les precipitacions i els forts vents augmentaran el risc d’allaus a la zona.

La paret est del Pas de Howse està aïllada i un ‘blanc’ excepcionalment difícil, combinat amb carreteres rocoses i gelades que requereixen habilitats avançades d’escalada alpina.

La seguretat dels visitants és una prioritat per a Parcs Canadà. Treballem estretament amb organitzacions associades per garantir que els alpinistes i altres usuaris de fora de pista tinguin accés a la informació més actualitzada sobre les condicions de les allaus per tal que puguin prendre decisions informades, adequades al seu nivell de competència i experiència.

Es proporcionaran més actualitzacions a mesura que estiguin disponibles més detalls.

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 120. Helena Alemán, campiona estatal d’escalada en Dificultat

Comencem l’any parlant de projectes, de reptes. Molts tenim al cap objectius per assolir aquest 2019. Però com s’ho fan aquells que la seva dedicació passa per la competició, per l’elit. Hi ha propòsits anuals, o els seus objectius són permanents, atemporals, subjectes a l’entrenament constant, diari i al calendari de competicions.

Foto: Jordi Masramon Puigdomènech

Parlem amb Helena Alemán, que ha tancat el 2018 amb el campionat d’escalada de Dificultat a la butxaca, celebrat el passat mes d’octubre de 2018 al Centre Rocópolis de Navarra. Avui li hem preguntat pels nous reptes, també encoratjant-la de cara a fer passes decisives en la seva progressió i entrenament, per si pot ser escollida de cara a la incorporació de l’escalada com a disciplina esportiva en els propers jocs olímpics de Tòquio, el 2020.

Foto: Llucià Hernández

També hem buscat l’equilibri entre la pràctica de l’escalada i la seva convivència amb les regulacions pròpies d’un parc natural, com el del Montsant. Es troba dins la comarca del Priorat i la seva àrea protegida, de 9.240 hectàrees i escaig, es reparteix pels municipis de la Morera de Montsant, Ulldemolins, Margalef, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset i la Figuera.

El 1992 la serra del Montsant és inclosa al Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i una dècada després, el 2002, arribà la declaració de parc natural. Fa just 13 anys, el 2006, el parc del Montsant va ser inclòs a la xarxa Natura 2000. Aquest 2019, segueix caminant la candidatura ‘Priorat-Montsant-Siurana’, que opta a entrar a la llista del Patrimoni Històric de la UNESCO.

El parc Natural del Montsant va ser des primers en regular la pràctica de l’escalada a nivell de Catalunya. Ja van fer un decret el 2002, i el 2005 es va fer una de les primeres regulacions d’escalada a nivell del país. L’objectiu, ara és crear un mapa de catalogació de les zones on es pot practicar l’escalada. De fet, hi ha llocs que són lliures, on es poden equipar vies simplement notificant-ho. En segon lloc hi ha les zones condicionades, on està prohibit escalar en determinades èpoques de l’any, com quan coincideix amb la nidificació de les aus, quan està prohibida la pràctica. Si es vol equipar una via nova en aquests indrets, cal fer una sol·licitud al Parc Natural. En tercer lloc hi ha les zones prohibides, on no es pot escalar ni equipar. Fa uns mesos es va crear una subcomissió d’escalada, seguint l’estela del que s’havia fet a Montserrat, amb equipadors i aperturistes de vies. La idea es que treballin com a òrgan consultiu quan hi ha ha sol·licituds per obrir noves zones o vies d’escalada. També es vol fer un cens de tot el que hi ha equipat. 

N’hem parlat amb Maurici Muntaner, tècnic del parc, que ha explicat que el proper mes de febrer ja es constituirà una comissió, en la que hi haurà dos membres del col·lectiu d’escaladors, Pep Ferré i David Brascó. També hi estaran representants els propietaris dels terrenys, el departament de Territori, l’Institut Català de Rapinyaires i membres del Parc Natural. Ho hem analitzat amb una part de la cordada radiofònica, amb Josep Maria Bonachí, Jordi Mena i Josep Suñé. 

Àlex Txikon ja ho té pràcticament tot a punt al camp base del K2, per l’intent hivernal. Aquesta setmana han instal·lat iglús, on poden dormir entre 10 i 14 persones; plaques solars, una estufa de baix consum i, avui, estan amb la instal·lació d’una estació meteorològica per començar després a pensar ja en la hivernal a la muntanya. Hem escoltat la seva veu, des del camp base.

Mentrestant, l’expedició formada per russos, kasacs i Kirguizistan, ja ha instal·lat el C1 (5.900 m) i estan fixant cordes de camí cap al C2. Us ho hem explica al Programa, avui el Pont de Mahoma 120

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 119. Manel Borrell: ‘El Cerví és el més bonic dels 82 cims de més de 4.000 metres que he pujat als Alps’

En aquest programa hem parlat amb Manel Borrell, que va culminar el 2018 el projecte de pujar totes les muntanyes de més de 4.000 metres dels Alps. Als 19 anys va fer la primera, el Gran Paradiso (4.061 m) a la vall d’Aosta i va tancar el projecte el setembre passat amb la travessa de totes les puntes de les Grandes Jorasses (4.208 m) des del refugi Torino, al massís del Mont Blanc. L’escalador barceloní va ingressar al selecte i reduït club dels quatre mils (www.club4000.it) que aplega els que han assolit tots els cims d’aquesta cota existents als Alps. Manel Borrell, el primer català que hi pertany.

Ara, hem volgut encetar aquest programa sobre muntanya i alpinisme -el primer d’enguany- enviant tots els ànims a familiars i amics dels catalans que van perdre la vida en l’accident d’aquesta setmana al Perú, al Nevado Mateo. Un dels supervivents, Pablo Belmonte, ha admès que haurien d’haver girat cua en comprovar que la situació era complicada al cim. Hi havia una tempesta elèctrica i ni tan sols van treure el mòbil per fer-se una foto quan van coronar la muntanya. En declaracions a la Cadena Ser, ha explicat que l’allau el van provocar ells mateixos quan un d’ells va caure mentre baixaven i va arrossegar-los a tots, anaven encordats. Van intentar frenar-se amb els piolets però no ho van aconseguir. L’última setmana havia fet sol al Perú, quan hauria d’estar nevant i plovent, i s’havia format una capa de gel sota la neu verge que havia caigut. “El problema és que no només era el nostre pes, sinó també la neu que estàvem desplaçant. Era com si et fiquessis en una rentadora o com quan se t’emporta una onada”, ha indicat el jove, que ha afegit que l’allau va ser llarg, com mig minut de caure sense parar. És una informació que publica aquest dimecres l’Agència Catalana de Noticies (ACN). Avui en parlarem amb els companys de cordada radiofònica. Insistim, tot el suport a familiars i amics en aquests moments tant difícils.

D’altra banda, li hem preguntat pels reptes del 2019 a l’escalador Gerard Rull, després que l’any passat encadenés “La Rambla” (9a+) a Siurana. Es va convertir en el quart escalador a nivell estatal en ‘xapar’ la via més coneguda del sector d’El Pati.

Hem seguit parlant de neu, avui amb Ignacio Jiménez, responsable de muntanya de l’Estació de Boí Taüll, a la Vall de Boí.

Heu fet mai l’Aneto en aquesta època de l’any? Hi podeu trobar temperatures de -10 graus, com les que va notar en pròpia pell Maite Pariente, que ens ha relatat com està l’estimat pas que dóna nom al nostre programa.

El company Ricard Fernández ens ha llegit un text de Leslie Stephen, gran alpinista de finals del segle XIX i pare de Virgínia Woolf. I el company Sebastià Poy ens ha recitat una ‘poesia inacabada’ en directe.

Benvinguts al Pont de Mahoma 119!Facebooktwitter

Txikon ja és al camp base i amb un nou company de cordada, Waldelmar Kowalewski

El biscaí i el seu equip ja estan al camp base del K2, la segona muntanya més alta del món, a 5.000 metres sobre el nivell del mar. El polonès Waldelmar Kowalewski entra a formar part de l’equip i s’uneix així als seus dos compatriotes.

Després de les dues jornades a Askole, en les que van poder xerrar amb els vilatans i jugar amb els nens de la zona, i després de reunir-se amb l’ambaixador de Baltistan, van partir cap al camp base per una ruta alternativa a la utilitzada en les expedicions d’estiu. Aquest camí els va estalviar creuar transversalment la Glacera del Baltoro, cosa que van agrair especialment els 46 portadors que els acompanyen.

Després de diverses jornades d’entre 13 i 19 quilòmetres, admirant les torres del Trango o el Payu Peak i podent caminar sobre un riu gelat, van anar ascendint i superant etapes que els van fer passar per Khoburse (3.840 m), Urdukas (4.055 m) o Gore II (4.285 m), fins arribar a Concòrdia (4.595 m) enmig d’un espectacular bon ambient entre tots els integrants de l’equip i acompanyants, segons relata el mateix Txikon.

I finalment l’arribada al Camp Base, a 5.000 m., Amb un nou integrant, el polonès Waldelmar Kowalewski, que s’integra en l’equip d’escaladors i serà de gran ajuda.

A partir d’ara toca equipar el camp base per als propers mesos, i després fer el mateix amb el camp avançat, intentaran construir els iglús si la neu ho permet.

Comença, per tant, la tasca alpinista, després de complir el primer objectiu que és arribar fins al peu de la muntanya, aquesta espectacular piràmide de 8.611 metres, que encara cap expedició ha coronat en temporada hivernal.

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 118. Alex Txikon vol tornar a fer una hivernal històrica, aquest cop al K2

L’alpinista Alex Txikon ha fet públic des de Bilbao que intentarà el K2 hivernal amb el gallec Félix Criado, i amb un equip format per altres deu persones. Tots dos ja van intentar la segona muntanya més alta del món, el 2013. No hi ha hagut gaires intents hivernals al k2, amb una sola mà podem contar els intents de polonesos i russos, i ens sobren dits. Això, tot i que és l’últim vuitmil pendent en època de baixes temperatures, que poden arribar als 50 graus sota zero. Marxen el 2 de gener cap al Baltoro, com ens ha explicat en directe.

De fet, aquest hivern també han demanat permís per pujar aquesta muntanya del Pakistan una expedició russa. L’alpinista basc ja compta amb una primera hivernal en la seva trajectòria, la del Nanga Parbat(8.126 m) ara fa 2 anys, el 26 de febrero de 2016, amb Ali Sadpara i Simone Moro.

L’expedició de Txikon s’acompanya també de diversos científics, és el projecte interdisciplinari Balelur, liderat pel centre d’excel·lència en investigació del canvi climàtic, el Centre Basc per a la Recerca del Clima (BC3). Es vol estudiar l’efecte del canvi climàtic sobre la glacera del Baltoro i la mateixa muntanya, el K2 (8.611 m). També s’estudiarà la percepció dels habitants de la regió davant aquest fenomen, els seus impactes i les mesures d’adaptació. Es posaran estacions meteorològiques a la muntanya en forma de piràmide, en una expedició que vol deixar, també, la mínima petjada possible de residus i consum de querosè.

Finalment, el K2-Xtreme Genetics Project, també anirà amb Txikon al K2, un estudi pioner d’investigació sobre la falta d’oxigen en condicions hivernals extremes. N’hem parlat amb ell, que amb Òscar Cadiach ha coincidit en l’extrema variabilitat d’aquestes ascensions hivernals, subjectes sovint a múltiples factors que s’escapen a la raó humana. També han parlat de les possibles rutes per garantir l’èxit de la coronació.

Com reacciona el cos humà quan fa vent i el termòmetre registra -50 graus sota zero? Oscar Cadiach ens recorda el que li va explicar Ali Sadpara: “És com tenir agulles de vidre de glaç que clivellen els pulmons”

Aquest dijous, d’altra banda, hem obert la temporada radiofònica de neu. Hem conversat amb Xavier Bigordà, director d’Espot Esquí i Port Ainé (Ski Pallars). Tot i la meteorologia dels darrers dies, amb unes temperatures més altes del que seria habitual, les nevades de fa unes setmanes, la producció de neu i l’intens treball dels equips de preparació de les pistes, han atret ja molts esquiadors a pistes, durant el passat pont de la Puríssima. Espot i Port Ainé, al Pallars Sobirà, han rebut la visita de 10.255 persones, que han pogut baixar per les 15 pistes de Port Ainé i les 9 d’Espot, el que s’ha traduït en el 60% i el 41% domini esquiable, respectivament. Us hem parlat de l’oferta de neu, però també de la riquesa d’un territori enmig de Parcs Naturals i Nacional i amb reclams potents com la seva gastronomia, amb la Girella o el Tupí com a reconeguts emblemes.

Hem escoltat les veus dels companys de cordada: Òscar Cadiach ens ha recomanat el llibre 3 nits de torb i 1 Cap d ‘Any, Una tragèdia al Pirineu” de Jordi Cruz i Sierra. Relat intens de l’episodi de torb que assolà el Pirineu, de forma terrible i sobtada, els darrers dies de l’any 2000. El vent, la neu i una baixada brusca de les temperatures van provocar la tragèdia de muntanya més important que es recorda al Pirineu català. Diversos grups d’excursionistes s’hi trobaren atrapats, sobretot al voltant del cim del Balandrau. Una bona proposta per aquest Nadal, com també ho és el llibre del company periodista i amic del programa Francesc Joan, ‘Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig’, amb 300 fotografies i textos sobre les ascensions del company de cordada als 14 cims més alts de la terra sense l’ajuda d’oxigen addicional.

Josep Maria Bonachí ens ha portat de ruta per les muntanyes, pel Priorat i fins el cim del Montalt. I Sebastià Poy ha tancat aquest programa 118 amb un poema, com a bon raspsode que és.

Programa conduït per Josep Suñé i amb Lluis Comes a la realització tècnica.

Per cert, aquesta setmana s’ha complert el dia Internacional de les Muntanyes. Benvinguts al Pont de Mahoma 118!

 Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 117: Refugi de la Morera, amb Joan Olivé, el ‘Legend Experience’; trekking al Manaslu i Cinema de Muntanya a Torelló

Anirem fins a la Morera de Montsant, en ple Parc Natural de la Serra de Montsant, on la FEEC ha rehabilitat com a refugi de muntanya les antigues instal·lacions de l’ajuntament del municipi. Us parlarem de les possibilitats que ens ofereix una serra magnètica, on el silenci ens acompanya en aquesta terra d’eremites. I enmig del silenci, excursionisme, senderisme i escalada són les activitats estrella. Sense oblidar el ric patrimoni cultural i enològic de la zona, al cor del Priorat, com un salt fins a la Cartoixa d’Escaladei.

El refugi està guardat per Roger Besora, Víctor Doménech i Joan Olivé. El darrer, ens ofereix les formacions d’escalada ‘Legend Experience’. Olivé ens acompanya avui al programa, escalador inquiet i visionari, tècnic esportiu i guia, precursor de l’escalada esportiva al nostre país i impulsor en altres modalitats de roca. Una instal·lació moderna, el 14è guardat de la FEEC, d’un xarxa amb un total de 21 refugis. Recordarem la figura del vicepresident de la FEEC, Lluís Simó, que ens va deixar fa gairebé un any als 55 anys, el reusenc va ser clau per la seva construcció.

Torelló torna a ser l’epicentre del millor cinema de muntanya, aventura i etnografia des del cap de setmana passat i fins diumenge que ve, 25 de novembre. És la 36a edició del Festival BBVA de Cinema de Muntanya. L’edició d’enguany ha arribat amb la segona millor xifra de pel·lícules inscrites de la història, amb un total de 139 de 24 països diferents. Per primer cop, l’organització ha rebut una pel·lícula amb segell armeni. D’aquests films se n’han seleccionat 46 que formaran part de la secció competitiva que i optaran a guanyar la Flor de Neu d’Or. Un festival que també s’ha proposat potenciar els grans referents femenins que estan guanyant protagonisme dins una indústria històricament masculina. 4 de les pel·lícules que es projectaran estan dirigides i protagonitzades per dones, 4 més estan dirigides per dones i 5 més, protagonitzades per dones. Els realitzadors del sector amb més renom internacional han tornat a escollir Torelló com a escenari per presentar a Europa les seves darreres produccions. I tot plegat, amb la Patagònia com a eix vertebrador: l’essència d’aquest gran territori de l’Amèrica del Sud ja va encetar el certamen amb un espectacle inaugural inèdit i centrarà 2 de les 4 exposicions produïdes per la fundació del festival. N’hem parlat amb el seu director, Joan Salarich.

I hem tingut als estudis els companys de cordada Òscar Cadiach i Sebastià Poy, que avui justament han tornat de fer el trekking del Manaslu. I amb el company Josep Maria Bonachí, us portarem a tocar neu al Pedró de Rasos de Peguera.

Benvinguts al Pont de Mahoma 117!Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 116. Allaus amb el centre Lauegi. Anem al refugi del Malniu i a fer el trekking del Manaslu

Encetem una campanya hivernal en la que la neu primerenca ja ha estat protagonista. Ha nevat molt abans que altres anys, en va creuar una bossa d’aire fred, que va deixar neu a cotes altes i, fins i tot, han obert ja una pista d’esquí, la Masella, el cap de setmana del pont de Tots Sants.

Aquesta arrencada atípica de la temporada la comentarem amb el centre de Lauegi del consell General d’Aran, que ja ha hagut d’emetre un primer butlletí de perill d’allaus. En parlem amb una de les seves científiques, la biòloga al Montse Bacardit.

Per cert, si aneu aquest proper cap de setmana a Vic, organitzen la Fira de la Muntanya, al recinte firal el Sucre de la capital osonenca. Hi trobareu conferències i activitats, un open Bloc d’Escalada i molt d’ambient muntanyenc.

Ja tenim neu a cotes altes, i us propossem activitats per gaudir-ne, sempre amb seguretat i fent cas dels consells dels que en saben, com els guardes dels Refugis. De fet, anirem fins els refugi del Malniu, a la Cerdanya. Us volem recomanar una sortida nocturna amb raquetes de neu.

Un refugi que va ser noticia la setmana passada, quan dos excursionistes es van perdre al Puigpedrós. Van ser localitzats amb vida per un helicòpter de la gendarmeria francesa a la zona del Malforat, al costat francès de la Cerdanya. Van ser evacuats a l’hospital, després de més de 40 hores perduts, amb símptomes d’hipotèrmia i congelacions. Tots dos havien arribat cap a dos quarts de deu del matí de dissabte al refugi en cotxe i s’havien proposat pujar la muntanya tot i el mal temps i les advertències dels dels refugi. Els hi hem demanat què els van aconsellar.

Per cert, veurem si al final han de pagar els milers d’euros que va costar el seu rescat, amb un gran desplegament de per part dels Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, la Gendarmeria francesa i els Agents Rurals.

I anirem fins al Nepal, on tenim un equip de la cordada del programa, amb Òscar Cadiach i Sebastià Poy, que han posat els micròfons a la capital, Katmandú, i en diverses poblacions del camí, com Arughat Bazaar o SOTIKHOLA. Estan fent els trekking cap al Manaslu, ‘la muntanya dels esperits’.

Benvinguts al Pont de Mahoma 116!

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 115. Maria Benach, subcampiona absoluta estatal en escalada de Dificultat

Seguim en la sisena temporada del programa d’alpinisme, excursionisme i escalada. Vam fer la primera edició el novembre de 2013. Ja han passat moltes veus per les ones herzianes, com aquesta… (hem escoltat la veu de Maria Benach i de la seva entrenadora, de l’entrevista que li vam fer el juliol de 2015).

El juliol de 2015, parlàvem amb una jove promesa de l’escalada, que amb només 12 anys havia escalat un 7c+ a vista, al contrafort de Rumbau, a Oliana.

La sentíem, també a la seva entrenadora, Berta Martín.

Maria Benach

El passat 30 de setembre la Maria Benach va complir 16 anys, i el passat cap de setmana es proclamava:

Subcampiona estatal en Dificultat al Campionat d’Espanya de Dificultat, Velocitat i Paraescalada, disputat a Rocopolis de Navarra.

Per cert, és el primer cop que es disputa un campionat de velocitat, modalitat que tot i ser relativament nova a Europa, serà olímpica a Tokio.
Navarra compta, de fet, amb la única paret de velocitat homologada en territori peninsular, la quarta a Europa.

Maria Benach

Avui també us hem parlat d’una sortida que membres de la cordada radiofònica han fet recentment als Pics d’Europa.

També de la marxa popular de dissabte per commemorar l’Any Fabrà, amb el Centre Excursionista de Tarragona i el lema ‘Llengua i excursionisme’. Ens ho ha explicat el seu president Jordi Aluja. És una activitat que arrencarà al Tinglado 1 del Moll de Costa (8.30h), i en la qual es farà una sortida fins el Pont del Diable, on es faran lectures de Fabra.

Estudis Tarragona Ràdio

Hi col·labora el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, La Biblioteca Pública i el departament de Cultura de la Generalitat.

Benvinguts al Pont de Mahoma 115!

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 114: Obrim la sisena temporada des del cim de Sant Simplici

Des de Sant Simplici encetem la sisena temporada del programa d’alpinisme, excursionisme i escalada. Vam fer la primera edició el novembre de 2013. Hem volgut fer aquest primer programa en una talaia que ens permet divisar el territori que ens envolta, ens hem situat per sobre dels 100 metres, 111, per ser exactes.

Ens hem situat al voltant d’una torre de guaita circular, feta de pedra i de morter. És un bé cultural d’interès nacional des de l’any 1993. Som al cim de Sant Simplici, darrera de al cantera romana del Mèdol.

Hi hem arribat deixant enrere un altra Torre, la del Mas d’En Cosidor que també trobarem a la tornada. És del segle XIV, també catalogat amb diverses edificacions i aquesta gran torre de maçoneria reforçada amb carreus. Si girem la vista, veuríem el Mas d’en Jover, un dels més grans, ben conservat, i emblemàtic de la zona.

Hi ha molts camins i rutes que culminen aquí. Des d’on tenim una vista esplèndida del que era l’Ager Tarraconensis. Veiem també el mar, la zona on durant la Guerra del Francès es va disputar la Batalla d’Altafulla.

Bona part del terme de Tarragona i, si girem la vista, diverses serralades prelitorals. Si anéssim en direcció al Nord, podríem anar fins a la Bassa Closa, és coneguda com “El Gurugú” el punt mes alt de Tarragona (176m)”.

És un text de l’arqueòleg Joan Menchón de L’AGER TARRACONENSIS A LA MARCA EXTREMA D’ALANDALÚS. ALGUNES REFLEXIONS ENTORN AL (DES)POBLAMENT DEL CAMP DE TARRAGONA, CONCA DE BARBERÀ I PRIORAT ENTRE L’ANTIGUITAT TARDANA I LA CONQUESTA FEUDAL

hi ha alguna referència sobre la data en la que es va construir aquesta torre.

El text diu així: [Ja als límits del districte de Xibrana ens trobem amb una altra construcció identificada com islàmica, la torre i edifici annex del mas de Monravà (Alcover). Es tracta d’una torre amb planta quadrada, amb base de carreus i un segon cos de tàpia, que funcionava amb un edifici annex de planta rectangular. Per Bolòs es tracta d’una obra andalusina (Bolòs 1995c) tot i que per Barbarà és baix medieval (Barbarà 1978). En aquest context caldria també establir la cronologia absoluta d’altres construccions com la torreta del Mas de l’Hereuet, prop del Molnàs (Tarragona), o les de la partida de Miralbó (La Canonja) i Sant Simplici (Tarragona). Ara bé ara per ara només ens movem en el territori de la simple conjectura (Bertran 1993, 12; Massó 2003).]

La torre de Sant Simplici és baix medieval? Ens ho desvetlla Joan Menchón, escolteu, escolteu…

Hem fet el programa 114 amb la cordada radiofònica de Josep Maria Bonachí, Òscar Cadiach, Josep Suñé i Sebastià Poy, que avui ens ha llegit un sobet sobre el Mèdol de Josep Carner. Com sempre, amb Lluís Comes al control tècnic.

A l’antiga pedrera del Mèdol – Josep Carner

Oh grans entranyes buides, oh grans entranyes ertes.
oh desolació d’una maternitat!
Vàreu pujar l’acròpolis, el temple, la ciutat:
afany de déus i d’homes us ha deixat desertes.

Els déus han mort. Dels homes les gèneres incertes
de nom i llei mudaren. I, sota nou poblat,
i en pedra tota rosa d’orgull d’eternitat,
encara avui es migren futures descobertes.

Oh grans entranyes buides, oh grans entranyes lasses!
Oh monument al somni perdut de dues races!
les heures us emparen com un mantell serè.

I els pins en la fondària, del sol a la recerca,
com el xiprer s’afinen en abrivada enterca:
dins clota de centúries encara troben fe.

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma (101+12): Punta Alta (3.014m) i pic de Comalesbienes (2.993 m) a la Vall de Boí.

L’equip del Pont de Mahoma us proposa una sortida a la Punta Alta (3.014 metres) i el pic veí de Comalesbienes (2.993 metres).

L’hem assolit sortint des de l’aparcament de la presa de Cavallers, seguint el senderó que puja molt costerut i serpentejant per la canal situada a tocar del camí per accedir a la presa. Al cap de poc de sortir, gaudireu d’un bonic salt d’aigua en un ressalt del camí.

A tenir en consideració que cal fer un desnivell positiu de 1.400 metres en pocs quilòmetres. És una ascensió dura, que transcórrer per la part superior per una zona de grans blocs d’un glacera seca. La pujada, però, val i molt la pena, per a poder contemplar des d’aquest cim solitari, tot l’entorn i els impressionants llacs de Comalesbienes.

Es veuen perfectament el Comoloformo i els Besiberris i, més al fons, les Maladetas i el sempre imponent Aneto. A l’alatra vessant, el Contraix; la Pala Alta de Sarradé; el Gran Tuc de Colomers o la Pala Xespadera.

Tornarem fent una ruta circular des del Coll Arenós (aprox. 2.800 metres) en direcció cap al Refugi Ventosa i Calvell –on ens esperant unes cerveses ben fresques- després d’haver resseguit el Riuet d’Estany Negre i haver fet el bany de rigor a l’Estany de la Roca.

La ruta ens portarà des del refugi fins al planell de Rio Malo, per creuar tot seguit l’estany de Cavallers i arribar al punt de sortida.

La intenció era banyar-nos després a les piscines termals exteriors del Balneari de Caldes de Boí. L’hora d’arribada, però, ens ha obligat a deixar-ho per un altra ocasió.

Una ascensió que hem fet amb Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí i Josep Suñé. Ens hi han acompanyat uns bons amics, Claudio i Marc Castaño (pare i fill); Jordi Bayés i Mayte Matamoros i la seva inseparable gosseta ‘Rubi’.

Ascensió que li hem dedicat a l’amic Xaume Ramon, que tant coneix i estima aquestes muntanyes, i amb el que tenim pendent pujar plegats la Pala Xespadera.  Va per tu, Xaume!

Facebooktwitter

Tarragona Ràdio