El Pont de Mahoma 121: Les ‘3 nits de torb i 1 cap d’any’ de Jordi Cruz, i els ‘banys de bosc’ de Sílvia Gili

«Es com si et tiren una pala de neu cada segon a la cara amb vents superiors als 100 km/h, -16° graus negatius i sensació tèrmica de -35° sota zero. Pot  aixecar i remoure 1kg de neu per metre quadrat cada segon»: Això és el torb!

I així l’ha definit aquest dimecres el meteoròleg Jordi Cruz, que relata a ‘3 nits de torb i 1 cap d’any’ (Símbol Editors) la tragèdia de fa 18 anys al Balandrau. El darrers dies abans del cap d’any, el torb es va endur la vida de set excursionistes a l’entorn d’aquesta muntanya del Ripollès; nou persones si comptem les dues que van perdre la vida hores abans a la zona de la Coma de l’Orri. El testimoni que heu sentit és el d’una metgessa tarragonina, Maria Castro, que estava fent el veí Puigmal, la va enxampar el torb, però va sobreviure. El del Balandrau és un dels accidents més greus al Pirineu català. Va implicar un desplegament de mitjans sense precedents en una emergència de muntanya: la neu acumulada amb les nevades dels dies anteriors, el bon temps del matí i la presència de molts excursionistes a la muntanya van ser factors determinants en la gravetat de l’accident. El torb es va aixecar de sobte a les dues del migdia, i va convertir aquesta recó del Pirineu en un autèntic infern.

No es tracta d’un cas aïllat, al Mont Maudit, als Alps francesos, el juliol del 2012, van resultar afectats 23 alpinistes i van morir nou persones entre els quals un català.

Avui parlem de la pitjor cara de la muntanya, en un programa de contrast, en el que també analitzarem el seu rostre més amable. Avui parlarem de ‘medicina forestal, de les característiques físiques i bioquímiques dels boscos més naturals, que potencien múltiples beneficis en l’organisme humà, tant psicològics com fisiològics. En un temps marcats per les preses i l’estrès que comporta el nostre ritme de vida, sobretot a les ciutats, tornem al bosc per caminar lents, sense preses, en silenci, amb una respiració conscient buscant la relaxació. Us volem proposar connectar amb l’entorn amb tot els vostres sentits, per fer les paus amb la riquesa de l’aerobiologia forestal. Tindrem tota una experta en la matèria, Sílvia Gili, autora del llibre: «Bosc i salut: els banys de bosc».

Biòloga especialitzada en conservació de la natura. Ha estat coordinadora de l’Associació Hàbitat-Projecte Rius i cap de projectes de conservació de la Fundació Natura. Actualment és consultora en conservació del patrimoni natural, participació ciutadana, ecoturisme i sostenibilitat. Membre de l’ONG Sèlvans, que vetlla per la conservació i valorització del patrimoni forestal més singular i d’alt valor natural. Amb el company Ricard Fernández hem anat fins als boscos de Montserrat, on prepara precisament un bany de bosc i també hem sentit un poema de Sebastià Poy.

Benvinguts al Pont de Mahoma 121!

Facebooktwittergoogle_plus