Karakorum ‘Muntanyes fredes i amuntonades III’

L’Òscar m’ha escollit a mi per acabar els catorze vuit mils. El Broad Peak es va afartar de repetir-ho. Fins al dia 20 de Juliol el Broad semblava satisfeta que estiguéssim allà. Es creia la reina? La escollida? Potser per primera vegada es comparava amb el K2? Què va passar?
Foto: Patxi Goñi. al centre, ‘Barraca’ = alegria pura..
Tots volem respostes clares per poder estar ‘tranquils’. Però tots els perquè no tenen la mateixa resposta.
Mentre escric això ens acaben de dir que el polonès que diu que ha fet cim i ha baixat esquiant no és cert, que només va arribar fins al coll. A mi m’importa un pebrot, com si puja amb una màquina de cosir a l’esquena i en xancletes. Però si realment ha mentit és una cabronada.
– Hi ha massa gent en aquestes muntanyes?
– Bé, potser el problema que tenen és tenir més de 8000m. Les que no superen aquesta altura estan soles esperant que pugi algú. És una sort.
– És lògic que l’Òscar vulgui pujar el Broad per acabar la llista del “14”, un negoci que funciona de meravella, per periodistes, agències, i públic en general. Es remeten a la ‘puta’ llista per fer valoracions i tenir a la penya controlada.
– Ei noies, l’Òscar tornarà i una altra vegada em gratarà l’esquena.
– Broad, no tens ni puta idea! L’Òscar tornarà si li ve de gust, però amb l’historial que té no li fa punyetera falta tornar a intentar-ho, no ha de demostrar ni justificar res a ningú. Amb pujar-te a l’esquena o no, no serà ni millor ni pitjor. Només serveix perquè la majoria de periodistes puguin escriure. L’Òscar ha acabat els catorze. Ha superat l’última prova. El públic en general es quedarà tranquil pel mer fet d’haver acabat una llista que per més conya és discutible, ja que hi ha més de catorze.
Us vaig comentar que un soldat anònim d’Alexandre el Gran quan estava per aquestes terres va deixar escrit: ‘El millor de les muntanyes són les persones i el pitjor la gent’. Doncs deixar l’exèrcit i té un petit negoci de tres rucs i quatre cavalls per fer transports pel Baltoro. El seu cunyat és propietari d’un restaurant a Skardu on només serveixen arròs, pollastre i aigua.
Òscar, Anna, Patxi i Carles són fantàstics. ‘La Vespino’ porta dues operacions a Islamabad. Twnwmoa ganes de veure-la. El Broad pot cridar o xiuxiuejar. Nosaltres també.
Patxi ‘El Juglar de los gaciares’. Pont de Mahoma, moltes gràcies per deixar-me utilitzar els vostres recursos per difondre per l’espai aquestes petites reflexions. Patxi de part de la meva dona i les meves dues filles: Enhorabona pels teus magnífics escrits, han estat tot un plaer!
Me’n vaig de Skardu pensant que el dia 20 de Juliol, dia de l’accident de ‘Vespino’ i mort del porter pakistanès, vaig entendre el que volia dir el soldat d’Alexandre el Magne amb el de persones i gents.
Una forta abraçada a tots i per descomptat a tu, Broad Peak, i a tu, amiga Chogolisa, la muntanya que volia ser diferent i ho va aconseguir.

 

Barraca
Facebooktwittergoogle_plus

Deixa un comentari