Eduardo Martínez de Pisón: “Els excessos d’equipament acaben usurpant a la muntanya el que té de naturalitat. Si se li treu, la convertim en una artificialitat, i la destruïm”.

Ciència i humanitats es donen la mà quan parla un autèntic savi com Martínez de Pisón. Pioner i gran defensor de la fragilitat de les muntanyes. Un home d’un impressionant bagatge cultural i una sensibilitat poc corrent en els nostres temps. Aquest professor emèrit i geògraf de referència, sovint diu que ‘la muntanya és un bon paisatge, però un mal territori’. Podríem dir que és dels pocs homes -parafrasejant Russell- al que les muntanyes el reconeixen’.

Aquest dijous, les seves paraules serviran per obrir el Cicle de Muntanya, a l’auditori de la Diputació de Tarragona. Desena edició, i cinema i conferències de muntanya unificades; cartell, novament, de luxe. Serà amb una conferència d’obertura imprescindible. No us la perdeu! Per cert, el company Ricard Fernández, ens llegirà un fragment d’un dels molts llibres de referència de Pisón.

Un cicle que també portarà a Tarragona a l’escalador Dani Andrada, el 16 de març. L’entrevistem en el programa 80.

Cicle que tancarà el 6 d’abril l’alpinista Alex Txikon, que relatarà la primera hivernal mundial al Nanga Parbat. Txikon que es troba al Camp Base de l’Everest, esperant una nova oportunitat per iniciar l’ascens al sostre del món.

Això, després de que el mal temps frustrés a mitjans febrer el seu intent per la cara del Nepal. Es van trobar ratxes de vent de més de 60km/hora i fred polar, de -30 graus (sensació tèrmica de -70 graus) per sobre dels 7.900 metres, al Coll Sud. En el descens, els va atrapar un allau, deixant mal parat a un dels sherpas.

Va haver de tornar a Katmandú per ampliar el permís i ara ho intentaran de nou. Des de diumenge, han hagut de reequipar la cascada de gel i instal·lar noves cordes cap als camps d’altura. N’hem parlat amb Gontzal Sáenz, el periodista que des de Bilbao li porta al comunicació. Ens ha explicat que esperen al camp base, per a poder fer un nou intent, en la que serà una ascensió sense oxigen artificial i en una expedició íntegrament hivernal. Va sortir de Bilbao el passat 25 de desembre de 2016, i va arribar al CB de l’everest a principis de gener. (Avui (18/3) ja sabem que van haver de renunciar)

En aquest programa, en el que també anirem a la Vall d’Aran. El mes que ve, de l’1 al 5 d’abril, acollirà la primera edició de telemark&friends, amb trobades, projeccions, sortides, curses, esquí de travessa… El telemarc és una tècnica d’esquí que va néixer l’any 1825 de la mà de Sondre Norheim, considerat el pare de l’equí modern.

El nom d’aquesta modalitat prové d’una regió de Noruega anomenada Telemark, on aquest pioner va inventar aquesta manera de fer girs; amb la peculiaritat que el taló no va subjecte a les taules i, en girar, es flexiona el genoll cap a l’interior. N’hem parlat amb la seva promotora, Lali Vilaró i amb el company Jordi Mena, que fa anys que practica aquesta modalitat. 

I Josep Maria Bonachí acaba de tornar del Tuc de la Cometa i el Turó dels Altars, als Pallars. Avui ens ens ho ha explicat. Escolta el programa: