L’alpinista Òscar Cadiach espera una treva en el temps per fer un nou intent al Broad Peak, immers ja en plena època monsònica al Karakorum
El vent del monsó ja ha entrat al Karakorum i ha marcat el compàs de l’expedició al camp base, amb quatre jornades de pluja i neu. En una trucada al Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, el tarragoní es mostra confiat en poder fer l’atac abans de finalitzar el mes de juliol; esperant una nova finestra de bon temps que algunes previsions situen a partir del diumenge, 23 de juliol.
Caldrà esperar fins llavors per saber si les condicions en aquesta muntanya del Pakistan són les més òptimes. L’alpinista està en compàs d’espera al camp base (4.900 m) des de dissabte passat, quan les fortes ratxes de vent els van obligar a baixar dels 6.300 m del camp 2 del Broad. La bona noticia és que la muntanya es manté en bones condicions a partir del coll, a 7.900 metres, i ofereix garanties per un atac òptim, segons ha explicat Cadiach.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Al peu de la muntanya estan amb Cadiach el pakistanès Mohammed Ali ‘Sadpara’, el turc Tunc Findik, un portejador baltí d’altura i un cuiner. L’equip internacional format pels tres alpinistes de la cordada internacional de Summit Travel; el suís, Toni Spirig i els austríacs, Michael Hrobath i Heinz Hödl, ja van engegar fa uns dies el camí de retorn pel Baltoro, en expirar-los el permís al camp base. Aquest dijous, ja han arribat a Skardú.
Queda una expedició formada per dos americans i altres alpinistes internacionals amb els que Cadiach establirà sinergies per un nou atac a la muntanya.
El tarragoní aspira a convertir-se aquest estiu en el primer català en completar els 14 vuitmils principals del món sense l’ajuda d’oxigen artificial, assolint els 8.047 metres del Broad Peak.
Al camp base del Broad Paak, ja van quedant menys i entre ells, els imprescindibles; aquests autèntics cracks del karakorum; el pakistanès Mohammed Ali ‘Sadpara’, el HAP Yosuf i l’Assad, l’oficial d’enllaç. El darrer està avui a Skardú, després d’acompanyar fins allà el suís, Toni Spirig i els austríacs, Michael Hrobath i Heinz Hödl. Ja han creuat la glacera del Baltoro. Ell torna altra cop al camp base.
Compàs d’espera al Broad Peak per Òscar Cadiach. L’alpinista tarragoní apura les hores de dia al camp base (4.900 metres) per iniciar un nou atac, el segon, a la muntanya de 8.047 metres
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Els partes meteorològics són ambigus; mentre que uns pronostiquen un finestra de bon temps fins dilluns, altres preveuen vents forts a la part alta de la muntanya que farien inviable l’intent. Aquest dijous, a darrera hora del dia, quan es clarifiqui la situació decidiran si inicien l’ascens als primers camps d’altura.
Camp 1 del Broad Peak
Ja fa quatre dies que van baixar de la muntanya, del seu primer intent d’enguany al Broad Peak, i han tingut temps de descansar. No obstant, porten dues jornades consecutives amb forta calor i pluja al base, el que complica de retruc la ruta d’accés fins al camp 1 de la muntanya, la més exposada pel risc d’allaus. Això els ha fet ser cautelosos i ja han ajornat un dia la sortida cap als camp d’altura. En una trucada aquest dijous al matí al Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, Cadiach ha detallat com està la situació de cara a les opcions de fer aquest nou intent.
Al base cada vegada queden menys alpinistes, moltes de les expedicions han marxat fins al veí camp base del K2. Pel que fa al grup d’alpinistes internacionals que acompanya Cadiach, als dos austríacs i al suís se’ls acaba dimarts que ve el permís, quan ja hauran de tornar pel Baltoro cap als seus respectius països. Tot apunta, doncs, a que ho provaran en les properes hores, amb un mínim de tres jornades per situar-se novament als 7.200 metres del camp 3, i iniciar des d’aquí l’atac al cim. Insistim, es confirmarà en les properes hores del dia.
Mentrestant, aquest dijous s’ha afegit un nou cim al Broad Peak, el de l’alpinista francesa, Sophie Lavaud (segons confirmen a les seves xarxes socials) que se suma als de l’equip d’austríacs de Rupert Arnold, que el van coronar dilluns. En tots dos casos, sense utilitzar oxigen addicional.
PD: Encara no sabem la data de l’atac. Us informarem quan es concreti.
Òscar Cadiach tornarà a pujar cap als camps d’altura del Broad Peak aquesta setmana. L’equip ja ha recuperat forces al camp base i estan animats després de que els austríacs de Rupert Arnold Hauer hagin fet cim aquest dimarts.
Cadiach ha col·laborat amb aquesta expedició, cedint-los les cordes fixes que tenia en un dipòsit que l’any passat va deixar al camp 3, i també deixant-los les tendes parades a 7.200 metres.
En una trucada al Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, Cadiach ha dit que és molt bona senyal que aquests alpinistes amics hagin fet cim, diu que ell ‘està molt bé’ i engrescat per un nou intent.
Al camp base hi ha també una expedició d’americans que acaben d’arribar aquesta setmana i que es podrien afegir a l’intent.
Diu Cadiach que la ruta està ‘més o menys segura al coll’, com s’ha demostrat avui, i que en els propers dies tornaran a tirar cap amunt (ja concretarem la data).
Cadiach fa cordada amb Mohammed Ali ‘Sadpara’ i el suís, Toni Spirig. El company turc, Tunc Findik i els dos austríacs, Michael Hrobath i Heinz Hödl es van retirar ja dissabte cap al camp base. L’equip s’ha reunificat al base i encararan ara novament l’atac junts en els propers dies.
Buscaran sinergies amb un equip d’americans que també tenen entre els seus objectius el Broad Peak aquests dies.
Òscar Cadiach pujarà en les properes hores cap al coll del Broad Peak, a 7.900 m. La intenció de l’alpinista és comprovar com està la neu en aquesta zona alta de la muntanya i, si ho veu factible, seguir fins el cim, a 8.047 metres.
El tarragoní vol completar els seus 14 vuitmils principals, convertint-se així en el primer català que ho assoleix sense utilitzar oxigen artificial. Recordem que Ferran Latorre va ser el passat mes de maig el primer en acabar els 14, però va haver de tirar d’oxigen addicional per completar el darrer de la llista, l’Everest.
El mateix Latorre -tal i com ho va fer Cadiach quan aquest estava en l’intent del sostre del món- l’ha encoratjat a aconseguir-ho a través d’una piulada a les xarxes: ‘Molta sort @OscarCadiach! Aquest cop sé que posaràs els peus a sobre d’aquesta preciosa muntanya! La fotografia és del 2007, any del meu cim’. Ha estat un nou gest d’esportivitat que els honora als dos.
Piulada de Ferran Latorre
En una trucada a l’equip del Pont de Mahoma aquest diumenge al migdia (hora nostra) l’alpinista tarragoní ha assegurat que després d’un necessari descans, intentaran progressar fins el coll. Una part de la cordada; el turc Tunc Findik i els austríacs, Michael Hrobath i Heinz Hödl han baixat al camp base.
Als 7.200 metres del camp III, queden Cadiach, Mohammed Ali ‘Sadpara’ i el suís, Toni Spirig. Altres expedicions internacionals que comparteixen objectius al Broad, estan progressant pels diferents camps d’altura i es podrien afegir en el progrés fins els 7.900, on caldrà fer la sempre feixuga feina d’obrir traça fins el coll.
Cadiach coincideix al C3 (7.200 m) -i esperem que també al cim del Broad Peak– amb Laura González del Castillo Aranda, la primera llatinoamericana en pujar a l’Everest., que fa cordada amb Yuri Contreras
Ha estat un cap de setmana llarg, amb una falsa finestra de bon temps que es va convertir en un canvi sobtat de les condicions meteorològiques, amb vent i una forta nevada, que els va alentir el pas i minvar les forces. La finestra de bon temps anunciada, sense neu i amb poc vent, es va girar, tal i com ens va relatar el mateix Cadiach en la comunicació amb el Pont de Mahoma, amb un metre de neu nova durant la nit i fort vent.
L’equip de Cadiach ha arribat aquest dissabte al camp III (7.200 m) enllaçant 12 hores directes des del camp II (a 6.300 m). La nit anterior deixaven enrere els 4.900 metres del camp base després d’uns dies de mal temps. La neu ha estat una constant, tot i que per demà dilluns s’obre una treva a la muntanya, segons les previsions.
L’excessiva neu per sobre de C3 ja va frustrar l’intent d’una primera expedició internacional que es trobava divendres a la muntanya. El grup s’estava al Broad aclimatant pel seu veritable objectiu, el veí K2, i en les últimes hores han descendit als camps inferiors per anar fins al base.
Malgrat tot, la muntanya està equipada amb cordes fixes fins a sota mateix del coll, una de les parts més compromeses.
Esperem una trucada de Cadiach quan arribin al coll, que ens confirmarà si continuen fins al cim o, pel contrari, tornen a la seguretat del camp III. El que han descartat, pels que ens ha dit, és instal·lar un camp III avançat a 7.500 metres. Haurem d’esperar, doncs, fins a la una de la matinada (les 3h al Pakistan) per saber si l’equip fa un primer atac a la muntanya.
Si decideixen seguir fins el cim…
El programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma, té tota la maquinària a punt per fer un especial, dilluns, si a la una de la matinada es confirma l’atac.
Esperarem la trucada de Cadiach des del cim, i anirem conversant amb molts convidats, entre els quals la plana major de l’alpinisme català i basc. Amb noms com el basc, Juanito Oiarzabal; Jordi Pons -primer vuitmil estatal i català amb Emili Civis i Josep Manel Anglada a l’Annapurna Est, el 1974; Jordi Magriñà, que va acompanyar Cadiach en el seu primer vuitmil, el Nanga Parbat, per la paret del Rupal, el 1984; Conrad Blanch, cap de l’expedició a l’Everest de 1985, en la que Cadiach es va convertir en el primer català en coronar el sostre del món i primer occidental en pujar a l’Everest sense oxigen i pel vessant nord. I molts altres. el podreu seguir al 96.7FM i, a tot el món, a www.tarragonaradio.cat i a les APP’s.
L’alpinista Òscar Cadiach farà el primer intent d’enguany al Broad Peak aquest diumenge, 9 de juliol. El tarragoní sortirà a les 3h la nit de divendres cap als camps d’altura, aprofitant una finestra de bon temps que s’allarga fins la tarda de dilluns de la setmana que ve.
En una trucada al Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, Cadiach ha dit que estan en ‘bona forma i molt animats’ i que enllaçaran directament des del camp base (4.900 m) fins el camp 2 de la muntanya, a 6.300 metres, on passaran una primera nit. La intenció de la cordada es descansar unes hores en aquest camp d’altura per sortir la nit de dissabte cap al següent camp, per sobre dels 7.000 metres d’aquesta muntanya del Pakistan.
Ja diumenge, decidiran si instal·len un camp 3 avançat a uns 7.500 metres o fan directament l’atac al cim. Els quedarà encara escalar el coll de la muntanya, el lloc on es van retirar l’any passat per l’acumulació de neu; superar l’avant cim i la dura d’una hora i mitja per l’aresta somital, fins el cim. Cadiach ha dit que si tot va bé, diumenge faran l’intent del cim que el pot convertir en el primer català en coronar els 14 vuitmils de la terra sense ajuda d’oxigen artificial.
Cadiach farà cordada amb l’alpinista pakistanès, Muhammad Ali ‘Sadpara’ i el turc, Tunc Findak, que coneixen molt bé la muntanya. També els alpinistes de l’agència alemanya Summint Travel: els austríacs, Michael Hrobath i Heinz Hödl i el suís, Toni Spirig.
El dia de l’atac al cim, el Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio farà un programa especial, a esperes de rebre la trucada de Cadiach des del 8.047 metres del Broad Peak.
Aquesta és la trucada d’avui al Pont de Mahoma, de Tarragona Ràdio.
Esperem una trucada d’Òscar Cadiach, que ens ha de confirmar si aprofiten la finestra de bon temps que s’obre a partir de demà dijous al Karakorum per pujar novament la muntanya. Si to va bé i tiren amunt (ENCARA S’HA DE CONFIRMAR) després de fer dues a tres nits als diferents camps d’altura, podríem tenir un possible primer atac al cim del #BroadPeak. Us tornarem a explicar imatges com aquestes del vídeo de l’expedició de l’estiu passat.
Pendents aquesta setmana de les intencions de l’alpinista Òscar Cadiach, que podria iniciar un atac al cim del seu 14è vuitmil sense oxigen artificial, el Broad Peak, de 8.047 metres.
Imatges del camp base del Broad Peak
El tarragoní ens han confirmat en una trucada al Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, des dels 4.900 metres del camp base, que en els propers dies tenen una bona finestra de bon temps. En les properes hores decidiran si l’aprofiten o esperen.
Camp base del Broad Peak
Amb tot, caldrà que ascendeixi primer fins als diversos camps d’altura: el camp 1 a 5.200 metres; el camp 2 a 6.300 metres i el camp 3 a 7.150 metres. Si no es torça el temps, i es compleix el pronòstic de la meteorologia, farien nit en els diferents camps d’altura.
La intenció de Cadiach és instal·lar un camp 3 avançat entre 7.500 i 7.800 metres, just abans del coll del Broad. Després encara el quedaria per davant l’avant cim i l’aresta somital de la muntanya.
En la seva trucada, Cadiach s’ha mostrat trist per la desaparició al Nanga Parbat de l’amic basc Alberto Zerain i de l’argentí Mariano Galván, atrapats per un allau la setmana passada.
Des del camp base, Cadiach ha llegit una carta de comiat a l’amic Alberto Zerain.
Tornant al Broad, l’alpinista pujarà la muntanya fent cordada amb l’alpinista pakistanès Muhammad Ali ‘Sadpara’ i el turc, Tunc Findak. A banda dels integrantsde l’expedició per part de l’agència alemanya Summint Travel. Un equip molt ben cohesionat, tal com els ha definit al Pont de Mahoma Isolda Vallvè, membre del trekking pel Baltoro.
Isolda Vallvè, Sebastià Poy i Emili Xaus, vam acompanyar Cadiach fins el camp base del Broad, fent un trekking d’anada i tornada per la imponent glacera del Baltoro.
Òscar Cadiach realitza la primera punta d’aclimatació fins el camp 2 del Broad Peak (6.400 m). Han tornat aquest dijous als 4.900 m. del camp base després de passar dues nits a la muntanya.
En una trucada al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio El Pont de Mahoma, l’alpinista tarragoní ha dit que ‘està molt bé i que es troba molt millor que en anteriors ocasions’.
Han tingut, això sí, molt mal temps per sobre dels 6.000 metres, amb vents superiors als 70 km/hora.
Estan negociant el trasllat al seu país d’un dels integrants de l’equip internacional que acompanya Cadiach, l’alemany Stefan Diez, que no es troba bé degut als efectes d’una manca d’aclimatació. Les properes hores decidirà si es queda o torna.
L’equip del trekking que va acompanyar Òscar Cadiach fins el camp base,amb el tarragoní Sebastià Poy i els catalans Isolda Vallvè i Emili Xaus, ja han arribat al poble d’Askole, després de fer el camí de tornada per la glacera del Baltoro. Ja han fet una nit en aquest primer vestigi de civilització en el camí de retorn cap a casa.
Des del camp base del Broad, Cadiach ha mostrat, d’altra banda, la seva preocupació pel que està passant al Nanga Parbat; on caldrà esperar fins el cap de setmana que ve per fer un segon intent de rescat del basc Alberto Zerain i l’argentí Mariano Galván, dels que no se’n sap res des de dissabte passat.
Als membres de l’expedició de Cadiach no els havia arribat la noticia fins el Broad Peak. Tots ells van coincidir a Islamabad, a l’arribar al país. Cadiach espera que tot plegat tingui un bon final i manté oberta l’esperança de localitzar-los . Diu que tant l’Alberto com el Mariano són molt forts.
Ara, al Broad Peak, tenen uns dies de mal temps i esperaran a una propera finestra favorable per seguir amb una nova aclimatació en altura, per plantejar-se més endavant un possible atac al cim.
L’alpinista tarragoní pot completar en aquesta muntanya del Pakistan la seva llista per convertir-se en el primer català en coronar els 14 vuitmils de la terra sense utilitzar oxigen artificial.
1 – CADIACH Nanga Parbat (8.125m) (7 d’agost de 1984) junt amb Jordi Magrinyà.
Posant el retrovisor, un jove Cadiach va llegir en una platja de Tarragona un còmic sobre Mallory -George Mallory- que li canviaria la vida i el portaria cap a les grans muntanyes. Primer va ser l’any 1974, quan amb Pere Benaiges, Xavier Azagra, Sebastià Figuerola, Eduard González, Josep M. Capellades i Jordi Magriñà van fer 14.000 km en tot terreny per Àfrica. Un impuls que el va dur deu anys més tard -fa 32 anys- el 7 d’agost de 1984, a fer el seu primer vuitmil, el Nanga Parbat (8.126 m) la novena més alta del món. Van escollir la ruta Shell (Hans Shell) de 1976, amb Jordi Magriñà, Narcís Serrat, Pere Benaiges i el metge Jordi Homs. El Nanga va ser una escalada alpina; van estar set dies per pujar i baixar. Van escalar la paret del Rupal, la més llarga del món, i van creuar al ‘Mazeno’ i van fer també bivac.
2.- Everest – 28 d’agost de 1985 i 17 de maig de 1993
2 – CADIACH Everest (8.848m) 28 d’agost de 1985 i per segon cop el 17 de maig de 1993
L’Òscar segueix tenint somnis, va ser el primer alpinista català en assolir el cim de l’Everest (8.848 m) el 28 d’agost de 1985, amb el desaparegut Antoni Sors i amb Carles Vallès, en una expedició dirigida per Conrad Blanch. Una gesta que el va convertir en el primer occidental en superar el mític segon esglaó del sostre del món, sense oxigen artificial i en lliure, per la cara nord. Cadiach va tornar a trepitjar el Sagarmatha el 17 de maig de 1993, amb l’expedició ‘Gas Natural’. L’alpinista relatava així a El Pont de Mahoma, el que va significar llavors escalar el segon esglaó del sostre del món.
Cal recordar l’intent de 1983 de Cadiach amb Jordi Camprubí, Nil Bohigas i Enric Lucas, entre d’altres. A 8.300 m es van haver de retirar. El vent havia destruït la tenda en plena nit.
3.- Shisha Pangma – 4 d’octubre de 1993
Cadiach al sostre del Shisha Pangma, amb la desapareguda Chantal Mauduit, i el pelux que ella va pujar al cim
Per la paret sud, a través de la via britànica, amb el desapareguts Manel de la Matta, i Chantal Mauduit. Una ascensió amb ‘tot a esquenes’ i durant 12 dies. A la tornada, passat el coll Hagen’s, se’ls va fer de nit i la tenda que havien deixat a l’anada no va aparèixer enlloc, i va tocar fer un bivac. La tenda, es clar, va aparèixer l’endemà amb la llum del dia.
4.- Cho Oyu – 28 de setembre de 1996 i 2 de maig de 1997
4 – Cho Oyu, (8.201m) 28 setembre 1996 junt alpinista austríac Sebastian Ruckesteiner obren vía Free Tibet al Cho Oyu
L’any 1996, Òscar Cadiach i l’austríac Sebastian Rucksteinen obren ruta a la ‘Devesa Turquesa’, els acompanyen en l’expedició Lluis Ràfols, Joan Carles Grisú i Toni Tovar. Cadiach tornaria a trepitjar el Cho Oyu (8.201 m) l’any següent. Són l’Òscar i el Sebastian els que arribarien fins els peus del nou corredor, per una canal encaixonada, en extraplom amb una inclinació del 50º; escopint allaus de la part més elevada i sense cap lloc evident on poder fer un bivac, enmig de l’abisme gelat. Dormen –si es pot dir dormir- a 7.300 m, en un replà a la neu excavat a cop de piolet. L’endemà plantarien la tenda prop del 7.500, enmig dels dos cims de cresta, vora la punta nord, nord-est del Cho Oyu, que coronarien hores després amb el mèrit d’haver obert una nova via.
5.- Makalu – 19 de maig de 1998
5 – cadiach Makalu – 19 de maig de 1998.
Cadiach puja els seus 8.475 m en una expedició amb Nani Duró, Lluís Ràfols i Heber Orona.
6.- Gasherbrum II – 9 de juliol de 1999
Expedició als 8.035 m del GII, amb Patxi Goñi, Nani Duró, Oriol Ribas, Iván Ollé, Julen Reketa, Sabino Korta, Patxi Pikabea, Ana Larretxea, Iñaki Ugartemendía, i els desapareguts Loro Pikabea i Xvier Zubieta.
7.- Lhotse – 23 de maig de 2001
Expedició de ‘Al filo de lo impossible’ formada per Òscar Cadiach, Alberto Zerain, Eloi Callado i José María Oñate ‘Habichuela’, aconseguien el cim principal del Lhotse (8.516 m), a la qual accedeixen per la ruta normal de la cara oest i sense oxigen. Coincideixen amb una potent expedició russa que es fa amb la primera ascensió al Lhotse Central.
8.- Manaslu – 4 d’octubre de 2011
El cim del Manaslu (8.156 m) la vuitena més alta del món obria una temporada d’or per Cadiach. Va fer cim a les 13h Cadiach, juntament amb Enric Llonch i Carme Comas. Amb un temps magnífic, sense gens de vent. En un any natural (en els propers 12 mesos) l’alpinista coronaria quatre dels sis vuit mils pendents. És el ‘hat trick’ català, com l’anomena ell mateix, fent servil un símil futbolístic.
9.- Annapurna – 6 de maig de 2012
Òscar Cadiach a l’Annapurna (foto de Rosa Fernández)
La primavera de 2012 Cadiach va coronar el sostre de l’Annapurna (8.091 m) el desè cim més alt de la Terra. Ell mateix reconeixia que no havia estat fàcil, i es referia a l’Annapurna com un dels 8.000 mil més perillosos i difícils. Va fer cim amb Sechu López i altres cinc alpinistes. Va pujar i compartir tenda amb Rarek Jaros i Jhon Xtecs.
L’alpinista recordava que no havia estat fàcil, i es referia a l’Annapurna com un dels vuit mil més perillosos. Tot va ser molt ràpid. Feien el segon cim el dia 25 de maig i ràpidament havien de tornar. El Miquel Angel Pérez tenia vol de tornada el dia 28. El dia 27 Cadiach no va poder ni dormir, de les emocions acumulades.
Sobre l’Annapurna, explicava que és una muntanya més tècnica, i feia un símil per fer-nos una idea: imaginem que aneu caminat pel carrer d’una ciutat i “els edificis van caient al nostre pas”. Això és l’Annapurna, però en vertical i amb ‘edificis de gel’.
10.- Dhalaugiri – 25 de maig de 2012
10 – CADIACH Dhalaugiri 25 de maig de 2012
El mateix mes de maig d’aquell any va fer cim al Dhaulagiri (8.167 m) el setè més alt del món. En menys de tres setmanes -un temps rècord- va fer dos cims de més de 8.000 metres. Ho explicava així en una entrevista el dia 6 de juny de 2012 a Tarragona Ràdio.
El Dhaulagiri és tècnicament més difícil. Més encara amb temperatures molt baixes i vent. Cadiach recordava que van trigar 10 hores per fer cim, i 5 en baixar. Ho van fer sense encordar-se, per tenir més mobilitat.
11.- K2 – 31 de juliol de 2012
Cadiach en l’ascens al k-2
Després d’aquests dos cims -Annapurna i Dhaulagiri- encara hi afegiria dos mesos després, el juliol, el K2 (8.611 m) la segona muntanya més alta del món i la més bonica, “la gran piramide de cristal”, com la defineix un dels grans alpinistes de tots els temps, Kurt Diemberger. El K2 tenia unes connotacions molt especials. Hi havia un nus emocional que li impedia trepitjar novament la muntanya. El 19 d’agost de 2004 arribava la trista noticia de la mort de Manel de la Matta, al Camp 1 de la ‘Magic Line’, al Collado Negrotto (a 6.400 m) en el descens del K2. L’Òscar va estar amb ell –amb el seu amic- fins al final. La muntanya li prenia l’amic literalment dels braços…
Malgrat tot, es va reconciliar amb ‘la gran piràmide’; va fer cim després de diversos intents, fins la finestra de bons temps del 31 de juliol de 2012. Va ser una jornada amb molts alpinistes intentant coronar la ‘majestuosa piràmide’. És una muntanya temuda; al final hi ha autèntic coll d’ampolla que ja ha causat més d’un accident, com el de 2008 quan 11 alpinistes hi van perdre la vida en la pitjor i controvertida tragèdia viscuda per sobre dels seus vuitmil metres.
Ho relatava ell mateix: “Passades les dificultats del coll d’ampolla a 8.300 m, resten tan sols 300 m per el cim del K2. El terreny i la neu es dura amb fort pendent. Els darrers metres doncs cal anar amb molta precaució. Un grup xinés de 3 persones pateix una caiguda i s’atura miraculosament. Els observo a escassos metres de la meva arribada al cim. Anar sense oxigen artificial i sense ingerir líquid des primera hora del matí –a causa del mal gust de l’aigua de les cantimplores- té un preu alt al K2. 6 hores en els darrers 300 m i l’arribada al cim es a les 4 de la tarda. La baixada però es fantàstica, l’ombra del cim em fa l’efecte ‘ghost’; la lluna plena m’espera amb una calma increïble i el Broad Peak em recorda que estic 600 m més amunt seu.
Foto del Broad Peak, vist en el descens del K2
‘La tornada al C4 a 8.000 m serà ben entrada la nit després de 24 h i 5 dies de vents huracanats, però també magnífics’, diu Cadiach.
El mes de Juliol el temps sempre ha estat el mateix; vent huracanat, la sensació tèrmica de fred frega el llindar d’allò suportable i les baixes temperatures -30ºC, fan pensar que ‘no se que hi faig aquí’, però gràcies a la motivació em supero a mi mateix’.
Cadiach al K2 pel couloir encaixonat aL peu de la Torre Casarotto, a 8.100 m.-Expedició Magic Line 2004
La tardor anterior també feia el Manaslu (de 8.611 metres). En un any natural, feia quatre vuit mils.
12.- Kangchenjunga – 20 de maig de 2013
Oscar Cadiach en l’ascensió al Kangchenjunga
El 2013 atacava el Kanchenjunga (8.586 m) el tercer més alt del món, i feia cim el 20 de maig. Una temporada que va estar tacada per la tragèdia, amb la mort del lleidatà Juanjo Garra al cim del costat, al Dhaulagiri (8.167 m). A banda de 5 alpinistes d’altres nacionalitats.
Cadiach recordava que van conèixer la tragèdia quan ja havien baixat. Tot va passar de nit, de les 15 persones que van fer cim, cinc van morir.
Sobre Juanjo Garra, Cadiach lamentava que malgrat els esforços de tothom, el rescat va resultat impossible a la muntanya de les tempestes, tal i com es coneix el Dhaulagiri.
El cas del Juanjo reobria el debat dels rescats a alta muntanya i la impossibilitat d’arribar a cotes altes amb l’helicòpter de rescat. El més alt va ser el 2010 al Manaslu, l’helicòpter va pujar sis vegades i un d’elles a 6.000 metres, per rescatar uns coreans.
Al Kanchenjunga, Cadiach ha patit molt; física i anímicament i també recordava la desaparició de l’amic Iñigo de Pineda, l’any 2007, en una expedició molt dura.
13.- Gasherbrum I – 29 de juliol de 2013
13 – CADIACH Gasherbrum I – 29 de juliol de 2013
L’estiu de 2013, Cadiach coronava el seu 13è vuitmil, el Gasherbrum I (G I es 8068m) l’onzè més alt de la Terra. Una muntanya que també es va endur tres alpinistes; el gironí Xevi Gómez, Álvaro Paredes i Abel Alonso. Va ser l’any de la pèrdua del polac Artur Hajzer a la ‘muntanya amagada’, com es coneix el G I.
Cadiach recorda que el 2006 ja va patir els estralls d’aquesta muntanya en forma cònica; on és molt fàcil desorientar-se en cas de mal temps i quan apareix la boira. Avui, la tecnologia ha millorat, però encara ens pot jugar una mala passada el G1.
Va compartir expedició amb l’amic Patxi Goñi, amb el qual ja havia coincidit al G2; que els dos van fer per primera vegada el 1999 i també van compartir expedició al Kangchenjunga.
Òscar Cadiach al Gasherbrum 1. Juliol 2013
En aquest cim, l’Òscar també va tenir un pensament pels companys de cordada…
14.- Broad Peak principal (8.047 m) – 27 de juliol 2017
Ha estat a les 8 i 41 minuts d’aquest dijous, 27 de juliol, quan Òscar Cadiach ha trepitjat els 8.047 metres del cim del Broad Peak. L’alpinista ha trucat en directe al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma. El tarragoní ha escrit una nova pàgina en la història de l’alpinisme i s’ha convertit en el primer català en completar els 14 vuitmils principals de la terra sense utilitzar oxigen artificial. Només hi ha 20 alpinistes a tot el món que hagin assolit aquesta fita. El primer va ser Reinhold Messner. Han estat poques paraules: ‘Atenció Tarragona Ràdio. Tarragona Ràdio, us estimo; hem fet el cim! Sempre amunt, Catalunya sempre amunt!’.
Cadiach ha assolitun cim que ha perseguit durant quatre temporades al Karakorum. L’ha coronat al costat dels millors alpinistes del Pakistan i Turquia, Mohammed Ali ‘Sadpara’ i Tunc Findik, respectivament, i del portejador d’altura baltí, Yosuf.
Ha estat una ascensió llarga i molt dura. Han trigat 14 hores entre els 7.200 metres del camp 3, d’on van sortir dimecres a les set de la tarda, i el cim. I han estat 24 hores en total les transcorregudes des de la sortida de camp 3 i fins la tornada al mateix camp d’altura, el dia de cim. Ho han hagut de fer sense aigua, per un problema amb el fogó lleuger que portaven per fondre neu, que no ha funcionat.
Tres puntes del Broad Peak; la munyanya en forma d’espina de drac
El Broad té tres puntes, la Nord (7.600 m) on Cadiach va arribar en solitari al cim l’any 1990, obrint una nova ruta.
L’any següent, el 1991, van començar a explorar la vessant xinesa, escalant el ‘Tarraco Kangri’ (6.200 m).
L’any dels jocs olímpics de Barcelona, el 1992, van obrir la nova ruta ‘Fem Tarragona’ pel Broad Peak Central (8.011 m). Primer ascensió mundial per la vessant xinesa. L’acompanyen Lluis Ràfols, Jordi Magriñà, Joan Gelabert, Alberto Soncini, Jesús Elena i el mític Kurt Diemberger, que va aprofitar per explorar la regió (l’any 1957 el Kurt va ser un dels primers en fer el cim del Broad).
CADIACH al Broad Peak central (8.020m) 4 agost 1992 Enric Dalmau, Lluis Ràfols i Italià Alberto Soncini. Primera mundial Fem TGN
Amb el Broad, arrodoneix una de les millors carreres alpinístiques del país, amb 66 expedicions a l’Himàlaia i obertures mundials, com la ‘Free Tibet’ al Cho Oyu, el 1996, juntament amb l’alpinista austríac SebastianRuckesteiner.
Ja va escriure una pàgina de l’alpinisme com a primer català en assolir el cim de l’Everest, el 28 d’agost de 1985, amb el desaparegut Antoni Sors i Carles Vallès, en una expedició dirigida per Conrad Blanch. Una gesta que el va convertir en el primer occidental en superar el mític segon esglaó del sostre del món, sense oxigen artificial i en lliure, per la cara nord.
ACTUALITZACIÓ: (CAP A MIG MATÍ D’AQUEST DILLUNS, JA HAN ARRIBAT A ISLAMABAD)
Dimart, 5h matí (hora del Pakistan) Oscar Cadiach i l’equip enllaçen Islamabad amb Chilas. Després de reunir-se avui amb l’equip d’alpinistes internacionals. A la capital, han coincidit amb Alberto Zerain i Mariano Galván, que intentaran el Nanga Parbat per l’aresta Mazeno.
Cadiach i la resta de l’equip, a la seva arribada a Islamabad, amb l’oficial d’enllaç
Òscar Cadiach ja vola cap al Pakistan. L’alpinista ha engegat aquest diumenge la seva expedició al Broad Peak. Un cop arribi al país, després dels tràmits, començaran les primeres etapes per enllaçar el trekking pel Baltoro i situar-se cap la revetlla de Sant Joan al camp base del seu 14è vuitmil sense oxigen artificial.
Cadiach ha agafat aquest diumenge de matinada un vol directe fins a la capital del Pakistan.
A la seva sortida des del Prat, el tarragoní ha dit que ‘marxa amb molta energia’ i amb tot l’escalf de la seva ciutat’. Dissabte, Cadiach va assistir al Nou Estadi del Nàstic, per viure en directe el partit de la salvació del seu equip a Segona A. Diu que l’emoció viscuda en aquesta victòria, també se l’emporta a l’expedició.
Aquesta setmana, un cop reunit l’equip de l’expedició, enllaçaran via terrestre per la Karakorum HIGHWAY fins a Skardu. Des d’allà el següent pas del trajecte els portarà fins a Askole, en aquest cas en vehicles tot terreny.
L’han acompanyat Sebastià Poy, Isolda Vallvè i Emili Xaus. Tots quatre faran el trekking pel Baltoro, acompanyats també pels alpinistes de l’expedició internacional, amb els que es reuneixen a Islamabad. Els dos primers, són tarragonins.
Un cop a la darrer poble del camí –Askole- aprofitaran el dia per a fer la sempre complexa tasca de distribuir les càrregues entre els portejadors, que carreguen a l’esquena un màxim de 25kg.
En aquest darrer vestigi de civilització, engegaran el trekking per la sempre imponent vall de la glacera del Baltoro. En 4/5 dies, creuaran la confluència de glaceres del Baltoro, que els obrirà les portes del camp base, a uns 4.900 metres. Allà mateix, o potser en passar pel petit poble de Sadpara, s’afegirà a l’expedició Ali Mohamed, un altra dels alpinistes amb el que Cadiach farà cordada per intentar el Broad Peak.
Cadiach, envoltat de familiars i amics, ha marxat amb la discreció que el caracteritza i, en creuar la porta d’embarcament s’ha acomiadat amb el seu ‘Sempre amunt!’.
SEGUIMENT DE L’EXPEDICIÓ:
El programa sobre alpinisme, escalada i muntanya de Tarragona Ràdio, “El Pont de Mahoma”, del qual Cadiach n’és un dels integrants, farà tot el seguiment de l’expedició; amb connexions en directe amb ell en les diferents etapes del recorregut. Es farà –com en els darrers tres anys- un programa especial coincidit amb l’atac al cim.
D’unes quatre o cinc hores, comptarà amb connexions amb el base i amb trucades de Cadiach des dels diferents camps d’altura i des del cim del Broad Peak.
Es podrà seguir en directe al 96.7 FM; la freqüència de Tarragona Ràdio, i arreu del món a www.tarragonaradio.cat també a les aplicacions per a telèfon mòbil.
