Mostra totes les entrades de redaccio

El Pont de Mahoma 118. Alex Txikon vol tornar a fer una hivernal històrica, aquest cop al K2

L’alpinista Alex Txikon ha fet públic des de Bilbao que intentarà el K2 hivernal amb el gallec Félix Criado, i amb un equip format per altres deu persones. Tots dos ja van intentar la segona muntanya més alta del món, el 2013. No hi ha hagut gaires intents hivernals al k2, amb una sola mà podem contar els intents de polonesos i russos, i ens sobren dits. Això, tot i que és l’últim vuitmil pendent en època de baixes temperatures, que poden arribar als 50 graus sota zero. Marxen el 2 de gener cap al Baltoro, com ens ha explicat en directe.

De fet, aquest hivern també han demanat permís per pujar aquesta muntanya del Pakistan una expedició russa. L’alpinista basc ja compta amb una primera hivernal en la seva trajectòria, la del Nanga Parbat(8.126 m) ara fa 2 anys, el 26 de febrero de 2016, amb Ali Sadpara i Simone Moro.

L’expedició de Txikon s’acompanya també de diversos científics, és el projecte interdisciplinari Balelur, liderat pel centre d’excel·lència en investigació del canvi climàtic, el Centre Basc per a la Recerca del Clima (BC3). Es vol estudiar l’efecte del canvi climàtic sobre la glacera del Baltoro i la mateixa muntanya, el K2 (8.611 m). També s’estudiarà la percepció dels habitants de la regió davant aquest fenomen, els seus impactes i les mesures d’adaptació. Es posaran estacions meteorològiques a la muntanya en forma de piràmide, en una expedició que vol deixar, també, la mínima petjada possible de residus i consum de querosè.

Finalment, el K2-Xtreme Genetics Project, també anirà amb Txikon al K2, un estudi pioner d’investigació sobre la falta d’oxigen en condicions hivernals extremes. N’hem parlat amb ell, que amb Òscar Cadiach ha coincidit en l’extrema variabilitat d’aquestes ascensions hivernals, subjectes sovint a múltiples factors que s’escapen a la raó humana. També han parlat de les possibles rutes per garantir l’èxit de la coronació.

Com reacciona el cos humà quan fa vent i el termòmetre registra -50 graus sota zero? Oscar Cadiach ens recorda el que li va explicar Ali Sadpara: “És com tenir agulles de vidre de glaç que clivellen els pulmons”

Aquest dijous, d’altra banda, hem obert la temporada radiofònica de neu. Hem conversat amb Xavier Bigordà, director d’Espot Esquí i Port Ainé (Ski Pallars). Tot i la meteorologia dels darrers dies, amb unes temperatures més altes del que seria habitual, les nevades de fa unes setmanes, la producció de neu i l’intens treball dels equips de preparació de les pistes, han atret ja molts esquiadors a pistes, durant el passat pont de la Puríssima. Espot i Port Ainé, al Pallars Sobirà, han rebut la visita de 10.255 persones, que han pogut baixar per les 15 pistes de Port Ainé i les 9 d’Espot, el que s’ha traduït en el 60% i el 41% domini esquiable, respectivament. Us hem parlat de l’oferta de neu, però també de la riquesa d’un territori enmig de Parcs Naturals i Nacional i amb reclams potents com la seva gastronomia, amb la Girella o el Tupí com a reconeguts emblemes.

Hem escoltat les veus dels companys de cordada: Òscar Cadiach ens ha recomanat el llibre 3 nits de torb i 1 Cap d ‘Any, Una tragèdia al Pirineu” de Jordi Cruz i Sierra. Relat intens de l’episodi de torb que assolà el Pirineu, de forma terrible i sobtada, els darrers dies de l’any 2000. El vent, la neu i una baixada brusca de les temperatures van provocar la tragèdia de muntanya més important que es recorda al Pirineu català. Diversos grups d’excursionistes s’hi trobaren atrapats, sobretot al voltant del cim del Balandrau. Una bona proposta per aquest Nadal, com també ho és el llibre del company periodista i amic del programa Francesc Joan, ‘Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig’, amb 300 fotografies i textos sobre les ascensions del company de cordada als 14 cims més alts de la terra sense l’ajuda d’oxigen addicional.

Josep Maria Bonachí ens ha portat de ruta per les muntanyes, pel Priorat i fins el cim del Montalt. I Sebastià Poy ha tancat aquest programa 118 amb un poema, com a bon raspsode que és.

Programa conduït per Josep Suñé i amb Lluis Comes a la realització tècnica.

Per cert, aquesta setmana s’ha complert el dia Internacional de les Muntanyes. Benvinguts al Pont de Mahoma 118!

 

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 117: Refugi de la Morera, amb Joan Olivé, el ‘Legend Experience’; trekking al Manaslu i Cinema de Muntanya a Torelló

Anirem fins a la Morera de Montsant, en ple Parc Natural de la Serra de Montsant, on la FEEC ha rehabilitat com a refugi de muntanya les antigues instal·lacions de l’ajuntament del municipi. Us parlarem de les possibilitats que ens ofereix una serra magnètica, on el silenci ens acompanya en aquesta terra d’eremites. I enmig del silenci, excursionisme, senderisme i escalada són les activitats estrella. Sense oblidar el ric patrimoni cultural i enològic de la zona, al cor del Priorat, com un salt fins a la Cartoixa d’Escaladei.

El refugi està guardat per Roger Besora, Víctor Doménech i Joan Olivé. El darrer, ens ofereix les formacions d’escalada ‘Legend Experience’. Olivé ens acompanya avui al programa, escalador inquiet i visionari, tècnic esportiu i guia, precursor de l’escalada esportiva al nostre país i impulsor en altres modalitats de roca. Una instal·lació moderna, el 14è guardat de la FEEC, d’un xarxa amb un total de 21 refugis. Recordarem la figura del vicepresident de la FEEC, Lluís Simó, que ens va deixar fa gairebé un any als 55 anys, el reusenc va ser clau per la seva construcció.

Torelló torna a ser l’epicentre del millor cinema de muntanya, aventura i etnografia des del cap de setmana passat i fins diumenge que ve, 25 de novembre. És la 36a edició del Festival BBVA de Cinema de Muntanya. L’edició d’enguany ha arribat amb la segona millor xifra de pel·lícules inscrites de la història, amb un total de 139 de 24 països diferents. Per primer cop, l’organització ha rebut una pel·lícula amb segell armeni. D’aquests films se n’han seleccionat 46 que formaran part de la secció competitiva que i optaran a guanyar la Flor de Neu d’Or. Un festival que també s’ha proposat potenciar els grans referents femenins que estan guanyant protagonisme dins una indústria històricament masculina. 4 de les pel·lícules que es projectaran estan dirigides i protagonitzades per dones, 4 més estan dirigides per dones i 5 més, protagonitzades per dones. Els realitzadors del sector amb més renom internacional han tornat a escollir Torelló com a escenari per presentar a Europa les seves darreres produccions. I tot plegat, amb la Patagònia com a eix vertebrador: l’essència d’aquest gran territori de l’Amèrica del Sud ja va encetar el certamen amb un espectacle inaugural inèdit i centrarà 2 de les 4 exposicions produïdes per la fundació del festival. N’hem parlat amb el seu director, Joan Salarich.

I hem tingut als estudis els companys de cordada Òscar Cadiach i Sebastià Poy, que avui justament han tornat de fer el trekking del Manaslu. I amb el company Josep Maria Bonachí, us portarem a tocar neu al Pedró de Rasos de Peguera.

Benvinguts al Pont de Mahoma 117!

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 116. Allaus amb el centre Lauegi. Anem al refugi del Malniu i a fer el trekking del Manaslu

Encetem una campanya hivernal en la que la neu primerenca ja ha estat protagonista. Ha nevat molt abans que altres anys, en va creuar una bossa d’aire fred, que va deixar neu a cotes altes i, fins i tot, han obert ja una pista d’esquí, la Masella, el cap de setmana del pont de Tots Sants.

Aquesta arrencada atípica de la temporada la comentarem amb el centre de Lauegi del consell General d’Aran, que ja ha hagut d’emetre un primer butlletí de perill d’allaus. En parlem amb una de les seves científiques, la biòloga al Montse Bacardit.

Per cert, si aneu aquest proper cap de setmana a Vic, organitzen la Fira de la Muntanya, al recinte firal el Sucre de la capital osonenca. Hi trobareu conferències i activitats, un open Bloc d’Escalada i molt d’ambient muntanyenc.

Ja tenim neu a cotes altes, i us propossem activitats per gaudir-ne, sempre amb seguretat i fent cas dels consells dels que en saben, com els guardes dels Refugis. De fet, anirem fins els refugi del Malniu, a la Cerdanya. Us volem recomanar una sortida nocturna amb raquetes de neu.

Un refugi que va ser noticia la setmana passada, quan dos excursionistes es van perdre al Puigpedrós. Van ser localitzats amb vida per un helicòpter de la gendarmeria francesa a la zona del Malforat, al costat francès de la Cerdanya. Van ser evacuats a l’hospital, després de més de 40 hores perduts, amb símptomes d’hipotèrmia i congelacions. Tots dos havien arribat cap a dos quarts de deu del matí de dissabte al refugi en cotxe i s’havien proposat pujar la muntanya tot i el mal temps i les advertències dels dels refugi. Els hi hem demanat què els van aconsellar.

Per cert, veurem si al final han de pagar els milers d’euros que va costar el seu rescat, amb un gran desplegament de per part dels Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, la Gendarmeria francesa i els Agents Rurals.

I anirem fins al Nepal, on tenim un equip de la cordada del programa, amb Òscar Cadiach i Sebastià Poy, que han posat els micròfons a la capital, Katmandú, i en diverses poblacions del camí, com Arughat Bazaar o SOTIKHOLA. Estan fent els trekking cap al Manaslu, ‘la muntanya dels esperits’.

Benvinguts al Pont de Mahoma 116!

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 115. Maria Benach, subcampiona absoluta estatal en escalada de Dificultat

Seguim en la sisena temporada del programa d’alpinisme, excursionisme i escalada. Vam fer la primera edició el novembre de 2013. Ja han passat moltes veus per les ones herzianes, com aquesta… (hem escoltat la veu de Maria Benach i de la seva entrenadora, de l’entrevista que li vam fer el juliol de 2015).

El juliol de 2015, parlàvem amb una jove promesa de l’escalada, que amb només 12 anys havia escalat un 7c+ a vista, al contrafort de Rumbau, a Oliana.

La sentíem, també a la seva entrenadora, Berta Martín.

Maria Benach

El passat 30 de setembre la Maria Benach va complir 16 anys, i el passat cap de setmana es proclamava:

Subcampiona estatal en Dificultat al Campionat d’Espanya de Dificultat, Velocitat i Paraescalada, disputat a Rocopolis de Navarra.

Per cert, és el primer cop que es disputa un campionat de velocitat, modalitat que tot i ser relativament nova a Europa, serà olímpica a Tokio.
Navarra compta, de fet, amb la única paret de velocitat homologada en territori peninsular, la quarta a Europa.

Maria Benach

Avui també us hem parlat d’una sortida que membres de la cordada radiofònica han fet recentment als Pics d’Europa.

També de la marxa popular de dissabte per commemorar l’Any Fabrà, amb el Centre Excursionista de Tarragona i el lema ‘Llengua i excursionisme’. Ens ho ha explicat el seu president Jordi Aluja. És una activitat que arrencarà al Tinglado 1 del Moll de Costa (8.30h), i en la qual es farà una sortida fins el Pont del Diable, on es faran lectures de Fabra.

Estudis Tarragona Ràdio

Hi col·labora el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, La Biblioteca Pública i el departament de Cultura de la Generalitat.

Benvinguts al Pont de Mahoma 115!

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 114: Obrim la sisena temporada des del cim de Sant Simplici

Des de Sant Simplici encetem la sisena temporada del programa d’alpinisme, excursionisme i escalada. Vam fer la primera edició el novembre de 2013. Hem volgut fer aquest primer programa en una talaia que ens permet divisar el territori que ens envolta, ens hem situat per sobre dels 100 metres, 111, per ser exactes.

Ens hem situat al voltant d’una torre de guaita circular, feta de pedra i de morter. És un bé cultural d’interès nacional des de l’any 1993. Som al cim de Sant Simplici, darrera de al cantera romana del Mèdol.

Hi hem arribat deixant enrere un altra Torre, la del Mas d’En Cosidor que també trobarem a la tornada. És del segle XIV, també catalogat amb diverses edificacions i aquesta gran torre de maçoneria reforçada amb carreus. Si girem la vista, veuríem el Mas d’en Jover, un dels més grans, ben conservat, i emblemàtic de la zona.

Hi ha molts camins i rutes que culminen aquí. Des d’on tenim una vista esplèndida del que era l’Ager Tarraconensis. Veiem també el mar, la zona on durant la Guerra del Francès es va disputar la Batalla d’Altafulla.

Bona part del terme de Tarragona i, si girem la vista, diverses serralades prelitorals. Si anéssim en direcció al Nord, podríem anar fins a la Bassa Closa, és coneguda com “El Gurugú” el punt mes alt de Tarragona (176m)”.

És un text de l’arqueòleg Joan Menchón de L’AGER TARRACONENSIS A LA MARCA EXTREMA D’ALANDALÚS. ALGUNES REFLEXIONS ENTORN AL (DES)POBLAMENT DEL CAMP DE TARRAGONA, CONCA DE BARBERÀ I PRIORAT ENTRE L’ANTIGUITAT TARDANA I LA CONQUESTA FEUDAL

hi ha alguna referència sobre la data en la que es va construir aquesta torre.

El text diu així: [Ja als límits del districte de Xibrana ens trobem amb una altra construcció identificada com islàmica, la torre i edifici annex del mas de Monravà (Alcover). Es tracta d’una torre amb planta quadrada, amb base de carreus i un segon cos de tàpia, que funcionava amb un edifici annex de planta rectangular. Per Bolòs es tracta d’una obra andalusina (Bolòs 1995c) tot i que per Barbarà és baix medieval (Barbarà 1978). En aquest context caldria també establir la cronologia absoluta d’altres construccions com la torreta del Mas de l’Hereuet, prop del Molnàs (Tarragona), o les de la partida de Miralbó (La Canonja) i Sant Simplici (Tarragona). Ara bé ara per ara només ens movem en el territori de la simple conjectura (Bertran 1993, 12; Massó 2003).]

La torre de Sant Simplici és baix medieval? Ens ho desvetlla Joan Menchón, escolteu, escolteu…

Hem fet el programa 114 amb la cordada radiofònica de Josep Maria Bonachí, Òscar Cadiach, Josep Suñé i Sebastià Poy, que avui ens ha llegit un sobet sobre el Mèdol de Josep Carner. Com sempre, amb Lluís Comes al control tècnic.

A l’antiga pedrera del Mèdol – Josep Carner

Oh grans entranyes buides, oh grans entranyes ertes.
oh desolació d’una maternitat!
Vàreu pujar l’acròpolis, el temple, la ciutat:
afany de déus i d’homes us ha deixat desertes.

Els déus han mort. Dels homes les gèneres incertes
de nom i llei mudaren. I, sota nou poblat,
i en pedra tota rosa d’orgull d’eternitat,
encara avui es migren futures descobertes.

Oh grans entranyes buides, oh grans entranyes lasses!
Oh monument al somni perdut de dues races!
les heures us emparen com un mantell serè.

I els pins en la fondària, del sol a la recerca,
com el xiprer s’afinen en abrivada enterca:
dins clota de centúries encara troben fe.

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma (101+12): Punta Alta (3.014m) i pic de Comalesbienes (2.993 m) a la Vall de Boí.

L’equip del Pont de Mahoma us proposa una sortida a la Punta Alta (3.014 metres) i el pic veí de Comalesbienes (2.993 metres).

L’hem assolit sortint des de l’aparcament de la presa de Cavallers, seguint el senderó que puja molt costerut i serpentejant per la canal situada a tocar del camí per accedir a la presa. Al cap de poc de sortir, gaudireu d’un bonic salt d’aigua en un ressalt del camí.

A tenir en consideració que cal fer un desnivell positiu de 1.400 metres en pocs quilòmetres. És una ascensió dura, que transcórrer per la part superior per una zona de grans blocs d’un glacera seca. La pujada, però, val i molt la pena, per a poder contemplar des d’aquest cim solitari, tot l’entorn i els impressionants llacs de Comalesbienes.

Es veuen perfectament el Comoloformo i els Besiberris i, més al fons, les Maladetas i el sempre imponent Aneto. A l’alatra vessant, el Contraix; la Pala Alta de Sarradé; el Gran Tuc de Colomers o la Pala Xespadera.

Tornarem fent una ruta circular des del Coll Arenós (aprox. 2.800 metres) en direcció cap al Refugi Ventosa i Calvell –on ens esperant unes cerveses ben fresques- després d’haver resseguit el Riuet d’Estany Negre i haver fet el bany de rigor a l’Estany de la Roca.

La ruta ens portarà des del refugi fins al planell de Rio Malo, per creuar tot seguit l’estany de Cavallers i arribar al punt de sortida.

La intenció era banyar-nos després a les piscines termals exteriors del Balneari de Caldes de Boí. L’hora d’arribada, però, ens ha obligat a deixar-ho per un altra ocasió.

Una ascensió que hem fet amb Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí i Josep Suñé. Ens hi han acompanyat uns bons amics, Claudio i Marc Castaño (pare i fill); Jordi Bayés i Mayte Matamoros i la seva inseparable gosseta ‘Rubi’.

Ascensió que li hem dedicat a l’amic Xaume Ramon, que tant coneix i estima aquestes muntanyes, i amb el que tenim pendent pujar plegats la Pala Xespadera.  Va per tu, Xaume!

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 112. Ascensió al pic de Vallibierna (3.067m) i al Tuc de Culebras (3.062m)

Pont de Mahoma 112: Ascensió al pic de Vallibierna (3.067m) i al Tuc de Culebras (3.062m) pel pas del Cavall, des de l’Embassament de Llauset. Per coronar el Culebras passem per la petita cresta d’uns 20 metres que uneix aquests dos pics, coneguts com el Pas del Cavall, que és el que dóna emoció a la sortida. 

En aquesta ruta ascendim a dos tres milles, i veurem unes vistes immillorables de la vessant meridional del massís de la Maladeta. La famosa cresta entre els dos pics, el pas del Cavall, no és molt difícil, però és necessari que al passar tinguem la màxima concentració per una zona molt afilada i exposada.

Si portem gent inexperta, un cordino i uns quants mosquetons no ens faran cap nosa.

Cim que hem fet amb Josep Maria Bonachí i Sebastià Poy, i amb altres amics del club Alpí k2.

En aquesta programa, també us hem ofert d’altra banda, la conversa que teniem pendent amb el catedràtic de geografia, Pere Sunyer, doctor en geografia i història, i escalador. 

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 111. Un any després del cim d’Òscar Cadiach al Broad Peak

Ara fa un any arrencaven un programa que no sabíem si tindria final. Va ser a la una de la matinada, la nit del 27 de juliol -aquesta propera nit- i ens van mantenir tota la nit en vetlla, fins l’endemà a les 8.41 minuts del matí (hora nostra) les 11.41 al Karakorum, al Pakistan.

Divendres farà un any d’un dels programes més emotius que hem viscut en quatre temporades de ràdio al Pont de Mahoma. Vam engegar un programa especial que s’allargava fins l’endemà -més de 9 hores de directe- fins que vam rebre una trucada d’Oscar Cadiach des dels 8.047 metres del cim del Braod Peak.

En aquesta muntanya del Pakistan, l’alpinista tarragoní i company de cordada radiofònica va completar els 14 vuitmils principals de la terra sense ajuda d’oxigen addicional. Avui ho hem recordat.

L’estudi de la ràdio va esclatar en alegria en rebre la trucada, i va ser molt difícil contenir les llàgrimes d’emoció, després de quatre temporades seguint els intents infructuosos de Cadiach al Broad.

Un gran equip, una gran cordada radiofònica d’aquell especial Pont de Mahoma comandat per Josep Suñé, amb Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí, Jordi Mena, Ricard Fernández i Rafa Olivier.

Amb els tècnics Lluís Comes i Joan Maria Bertran i el suport de Tere Ortega es va completar l’equip de retransmissions d’aquella històrica nit. L’equip també ha rememorat un any després l’emoció viscuda i desfermada just després de la trucada de Cadiach.

Cim del Broad Peak (8.047 m) 27 de juliol 2017

El programa especial va merèixer una menció de qualitat en la 18ena edició dels Premis de Radio Associació de Catalunya, en una gala celebrada el maig d’enguany a l’Auditori de l’Once de Barcelona. Va ser per la repercussió que va tenir a nivell català, estatal i fins i tot internacional.

Un programa en els que hem pujat el Montardo, (2.883,3m) i ho ho hem fet per les dues vessants, la de la Vall d’Aran (des d’Arties) i la de la Vall de Boí, des de l’estany de Cavallers. També hem ascendit els 2.921 metres del Carlit, des del llac de les Bulloses, la muntanya més alta de la Cerdanya.

El programa de l’any després, l’hem dedicat a Muhammad Ali Sadpara que va fer cim ara fa un any amb l’Òscar al Braod, i fa pocs dies ha coronat el K2 completant tots els vuitmils del seu país, el Pakistan. Li hem dedicat a Sadpara i a un altre HAP d’altura del Pakistan, que morir l’any 1999. És Amir Mehdi, que va participar en l’expedició austríaca que va aconseguir el primer ascens al Nanga Parbat, el 1953, i en l’expedició italiana que va aconseguir el primer cim del K2, el 1954. Conegut per haver sobreviscut en aquesta expedició juntament amb l’alpinista italià Walter Bonatti, a una nit de bivac a l’aire lliure a més altitud, uns 8.100 metres. Cadiach també ha tingut paraules de record per l’amic Alberto Zerain, que ens deixava poques setmanes abans, al Nanga Parbat. 

Benvinguts al Pont de Mahoma 111.

Facebooktwitter

El pont de Mahoma 110. El corbs marins del camí de Ronda

És temps de platja, i des de la la vora de l’aigua també tenim motius per caminar i deixar-nos portar tot resseguint els camins de ronda. Travessarem dues platges nudistes: la Platja de la Roca Plana i Cala Fonda -o Waikiki.

Transitarem pel Bosc de la Marquesa que, junt amb el Camí de Ronda estan catalogats com a Espai d’Interès Natural. A tocar de la Roca Plana, descobrirem l’antic embarcador des d’on eren transportades les pedres de la cantera romana del Mèdol. Es tracta del primer moll pròpiament industrial d’època romana detectat a Catalunya i un dels pocs de l’Occident mediterrani, documentat i donat a conèixer l’any passat per investigadors de l’ICAC.

El camí de ronda ens portarà pel marge d’un penya-segat, entre vegetació mediterrània, amb visita inclosa d’una petita colònia de corbs marins.

Nosaltres hem sortit des de la Torre de la Móra, direcció a la platja Llarga, però també el podeu fer de sud a nord, vorejant el càmping, on veureu l’antiga torre de vigilància que li dóna nom.

I així, anat fent camí, fins Cala Jovera, amb el castell de Tamarit i fins on la vostra imaginació us porti.

Benvinguts al Pont de Mahoma 110.

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 109. 16ena Trobada de Pubilles Escaladores

El que va començar fa 16 anys més o menys com una trobada casual entre amigues, amb el pas dels anys s’ha anat fent gran i en l’edició d’enguany ja eren unes 130 persones. Són les pubilles escaladores, que es va trobar el cap de setmana del 2 i 3 de juny a Collbató, i a la zona d’escalada dels Massís de Montserrat.

 

L’anterior ‘festa de les pubilles’ es va celebrar a la zona de Cavallers, a la Vall de Boí. Una trobada de les pubilles escaladores plenament consolidada i amb 16 edicions a les seves esquenes.

És ja una cita obligada per aquelles dones que escalen i que volen reivindicar el seu paper en el món de la muntanya. 130 escaladores amb Rosa López Codony, Marisol Sánchez Rabanal i moltes altres comandant la trobada, i un micròfon del Pont de Mahoma amb un home, el nostre company de cordada Ricard Fernández per allà infiltrat. Va poder veure la projecció del documental ‘Encordades’ i va parlar amb dues de les seves protagonistes, Eli Vergés i Ester Sabadell.

El Ricard es va anar movent amb el micròfon, acostant les veus d’aquestes dones escaladores, els seus neguits i les converses que tenen al peu de la roca en absència del gènere masculí. Qüestions de gènere, igualtat, conciliació, estereotips…

Benvinguts al Pont de Mahoma 109

Facebooktwitter